Número 26 (octubre de 2013)
Intel·ligència territorial a debat (el cas d'Espanya)
Eva Ortoll

“Pot un territori ser intel·ligent?”, amb aquesta pregunta iniciava la professora Blanca Miedes una de les intervencions del debat sobre Intel·ligència Territorial que va tenir lloc a Barcelona el proppassat 4 d’octubre. Amb independència de la discussió més profunda al voltant d’aquesta qüestió, allò que va articular la Jornada va ser el que s’està coent al voltant d’aquesta idea arreu del món, amb la presentació d’experiències provinents dels EUA i d’Europa.

La conferència inaugural va anar a càrrec de Yann Bertacchini, professor a l'Institut Universitaire de Technologie (Département de Service et Réseaux de Communication) de la Université Sud Toulon-Var, a França, qui va analitzar les repercussions de la gestió de la informació en la millora dels espais públics, en el desenvolupament del territori i en el benestar social. La resta d’intervencions es van organitzar al voltant de tres eixos: accions i iniciatives governamentals, iniciatives regionals i projectes de recerca.


En propers articles de COMeIN anirem analitzant algunes de les intervencions presentades. Avui començarem per explicar breument l’enfocament de la intel·ligència territorial a Espanya des del punt de vista de les iniciatives impulsades pel Govern, i que, en essència, configuren allò que es podria considerar un sistema nacional d’intel·ligència.

 

Les aproximacions sobre allò que representa un sistema nacional d’intel·ligència presenten diferents enfocaments segons els països. Tradicionalment s’associen tres grans objectius o àmbits d’actuació sobre els quals es focalitza: la seguretat i defensa nacional, la competitivitat de les empreses i el benestar social. Simplificant una mica, i si ens centrem en allò que tenen en comú, en tots ells hi entra el procés per identificar, recollir i analitzar informació; per crear productes informacionals que donin suport al disseny d’accions, la planificació estratègica, la presa de decisions o la resolució de problemes. 


Com hem apuntat en altres articles, dins el territori espanyol existeixen nombroses iniciatives originades a les diferents Comunitats Autònomes, amb diferents matisos i nivells de desenvolupament. Però,  podem parlar a Espanya d’un sistema nacional d’intel·ligència? Vegem què tenim pel que fa a les accions provinents del Govern central.

 

Per una banda existeix el Centro Nacional de Inteligencia (CNI), que assumeix les funcions d’intel·ligència orientades a la defensa i seguretat de l’Estat. Per l’altra, ens hem de remuntar a l’any 2011, data en la qual veiem una aposta explícita i formal per part del partit que ara comanda el Govern central per articular un sistema nacional d'intel·ligència. Aquell any es planteja al Congrés una proposta no-de-llei per a crear un Sistema Nacional  d’Intel·ligència Competitiva que plantejava, dins dels seus objectius, recollir i facilitar informació a les empreses privades i organismes públics per a millorar la seva competitivitat, assumint la tasca de recollir, processar i facilitar, entre d’altres, les dades existents a les administracions públiques.

 

No és fins al 2013 que es  torna a parlar del tema, quan es realitza un projecte de llei que comença la seva tramitació el juny i s’aprova a finals de setembre (Ley 14/2013, de apoyo a los emprendedores y su internacionalización). La publicació de l’avantprojecte de llei va despertar molta expectativa entre els professionals de la intel·ligència econòmica i es va començar a parlar, en alguns articles de premsa, de la creació d’un Sistema Nacional d’Intel·ligència Econòmica, tot i que al text no aparegués de manera explícita aquest terme. Què va originar aquesta associació?

 

Principalment, hi ha dos aspectes que apunten a aquest “sistema”. D’una banda, els objectius que se’n desprenen i les accions que s’apunten per a dur-los a terme. De l'altre, les eines de suport a l'esmentat sistema i les seves funcions. En relació al primer punt, la llei té dos objectius clars: internacionalització i creixement econòmic a llarg termini de l’economia espanyola. La llei apunta la necessitat que les empreses desenvolupin polítiques i pràctiques  específiques per a donar suport a la seva expansió a altres països i l’Administració ha d’ajustar els seus processos perquè aquests moviments rebin el suport que necessiten. En relació al segon punt, entre les eines de suport, la llei preveu crear sistemes i serveis d’informació a les PIME, atorgant un paper clau a  l'Instituto de Comercio Exterior (ICEX) en l’assessorament i provisió d’informació de diferent índole.

 

La porta queda oberta  per veure com es desenvoluparà la llei i de quina manera es materialitzaran els serveis d’informació als que fa esment. Queden un munt d’interrogants per respondre. Entre ells, de quina manera es plantejarà una coordinació dels possibles serveis que es derivin de la llei amb les iniciatives existents (arreu dels territoris) que ja donen suport a la competitivitat i la innovació. En aquest sentit, sembla clar que la llei s’orienta a cobrir el segon objectiu de la Intel·ligència Territorial, aquell que fa referència a la competitivitat de les empreses i en especial de les PIME.

 

Caldrà estar atents al passos que es van fent, i com queda coberta la tercera  dimensió de la Intel·ligència Territorial, orientada al benestar social i al suport a les administracions locals . Potser, finalment, les iniciatives locals, autonòmiques i estatals faciliten que, aquest cop sí, el nostre territori sigui intel·ligent.
 

intel·ligència competitiva; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???