Número 37 (octubre de 2014)
Periodisme i documentació col·laborativa: Microcatalunya
Candela Ollé

Quan arriba el moment de buscar un indret per marxar de vacances, la tendència és anar lluny, com més lluny millor. A vegades, però, ja sigui per qüestions econòmiques o per disposar de pocs dies, mirem més a prop, al costat de casa. No us recomanarem destinacions, ni guies de viatge, si no que us presentem el projecte Microcatalunya: un viatge pels pobles més petits. Una iniciativa independent que té voluntat de servei al territori.

Sabíeu que més de 300 municipis –dels 947 que té Catalunya– tenen menys de 500 habitants? És a dir, ocupen un 35% del territori i només reuneixen un 1% de la població. A més, hem de pensar que en cent anys la població rural de Catalunya ha passat de representar del 50 % de la població a l’1%. Qui hi viu? Com viuen? De què viuen?

 

Apropem-nos a la ruralitat catalana de la mà del periodista Marc Serena i del fotògraf Eduard Bayer, que han decidit recórrer els 328 municipis amb menys de 500 habitants de tot Catalunya. “Era l’octubre del 2012 i vam decidir presentar el projecte a l’Associació de Micropobles de Catalunya. Curiosament, els va agradar. Vam animar-nos a tirar-ho endavant”, expliquen. El viatge va començar el 6 de març de 2014 i va finalitzar el setembre. El passat 3 d’octubre van organitzar una festa com a senyal d’agraïment per a totes aquelles persones que l’han fet possible, i ara el calendari marca preparar el llibre, l’exposició i una app (per endinsar-te en el territori mitjançant els elements artístics) pel 2015. Déu ni do!

 

Si enfoquem l’essència del projecte, aquest té com a característiques singulars: la importància i la convergència del periodisme i la documentació i l’obtenció del pressupost via crowfunding. Si ens fixem amb la convergència entre documentació i periodisme, hem de ressaltar que van donats de la mà amb l’adjectiu col·laboratiu. “L’acció personal i la col·laboració de la gent a través de la xarxa avui s’ha convertit en un element imprescindible de coneixement” comenten. Això els ha permès completar detalls dels pobles, de la seva gent, les tradicions, la història, etc. que de ben segur no són a la xarxa, i en definitiva, millorar el coneixement del territori rural català amb aquests detalls com fins ara no s’havia fet. Una feina de cerca documental, o dit d’una altra manera, de documentació periodística feta amb l’ajuda dels mateixos habitants dels micropobles.

 

Un altre factor que fa destacar el projecte és la manera incansable d’aconseguir patrocinadors, col·laboradors, impulsors, participacions, mecenes, i un seguit de gent anònima que confiava en ells i el seu projecte. Una part del pressupost per fer el viatge ha estat obtingut amb crowfunding, així com amb la venda de samarretes, postals, fotografies dels pobles, entre d’altres. Moure’s en l’àmbit dels treballadors autònoms implica obstacles a vèncer abans de començar. I no s’ha de deixar de comentar –sobretot per aquells estudiants i professionals que ens llegeixen– la vocació per la professió periodística, l’empenta i la passió per cada repte que assumeixen el Marc i l’Eduard.

 

Per tots els anteriors factors, juntament amb els resultats que he pogut seguir via el portal, fan que #Microcatalunya sigui una iniciativa de les que t’arriben i t’emocionen.

 

Al web destaquen el Bloc, on podeu llegir breus cròniques de la visita per cadascuna dels pobles, la secció dels Micropobles (censats tots i cadascun dels municipis amb les dades oficials disponibles, links a les seves pròpies pàgines web) i el Mapa, on es pot veure la ruta que han fent per a conèixer-los, així com també una fitxa amb les dades essencials. Durant aquest mig any, han generat un directori amb 4.000 enllaços que actualitzen constantment gràcies a la col·laboració, han rebut 5.000 fotografies a través d’Instagram i gairebé 400 aportacions.

 

Segurament, l’explicat fins ara us recordarà a un programa de Televisió de Catalunya, El Foraster, ja que tenen alguns punts de proximitat. Ambdós estan inspirats en el format danès Comedy on the edge, que és un èxit al canal DR1 de Dinamarca i han coincidit en períodes de temps propers. No cal anar tan lluny en buscar similituds, ja que fa anys, les cròniques de viatges de Josep Maria Espinàs A peu per l’Alt Camp –per citar un dels molts títols escrits– ja tenien la voluntat de donar a conèixer el nostre territori, la manera de viure, d’observar i de dialogar amb personatges únics, i tot plegat amb el ritme que marquen les pròpies passes.

  

Ruralitat, història, oficis, racons, personatges, costums, tradicions, oralitat, natura, silenci, tranquil·litat, boscos, bellesa, modernitat, orígens, ecològic, rellotge aturat, agutzil, prendre la fresca, camins, carrers, rutes, qualitat de vida, pastors, refranys, oblit, memòria, opció de vida...

 

documentació;  mitjans socials;  periodisme; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???