Número 41 (febrer de 2015)

Cuinar, menjar, comunicar

Amalia Creus

El bon menjar està de moda, està als mitjans i està, sobretot, a la xarxa. Festivals gastronòmics, restaurants pop-up, blogs i apps ens ajuden a triar un bon vi o esbrinar el temps exacte de preparació del fricandó... El que es cou va més enllà dels fogons i, ja sigui per la crisi o per estar a l'última, el fet és que la cuina guanya cada vegada més 'seguidors', s'expandeix a Internet i es multiplica a les xarxes socials. Benvinguts al món foodie, on menjar i cuinar és, més que mai, comunicar.

 

Va haver-hi un temps en què els menjars eren un espai reservat a la família i als amics més propers, quan compràvem les nostres provisions a una botiga de barri i quan el secret dels nostres millors plats estava en seguir les receptes dels nostres avis. Però els nostres àmbits alimentaris, igual que altres dimensions de la nostra vida, no han quedat immunes als canvis socials que ens brinden les tecnologies digitals. Avui les xarxes socials ens permeten expandir horitzons, conèixer nous sabors i adquirir nous productes, reinventant així, a través de múltiples canals, el nostre gust i la nostra manera de menjar. El present és de tecno-xefs, de gastrobloguers, de les propostes culinàries que s'exhibeixen en reality shows, llocs web i vídeos en línia. Internet ha obert el nostre apetit i la nostra curiositat a noves experiències gastronòmiques, convertint-nos en participants actius d'una cultura alimentària que es crea, comparteix i assaboreix a la xarxa.

 

En aquest emergent nou món gastronòmic, alguns estudis ens parlen de dimensions sorprenents de les nostres pràctiques alimentàries. Per exemple, el fet que la nostra relació amb el menjar es construeixi, cada vegada més, des de la nostra experiència visual. Així ho assenyala un informe publicat recentment per la consultora Hartman Group: “Cada vegada és més freqüent que triem i comprem aliments en línia, sense necessitat de tocar-los, degustar-los o olorar-los”. En lloc d'això –afirmen aquests especialistes– recorrem a llocs web que ens ajuden a imaginar l'experiència que ens proporcionen diferents aliments, sigui amb el suport d'imatges apetitoses, sigui a partir de comentaris compartits a les xarxes socials. En efecte, la naturalesa social de les nostres pràctiques alimentàries és un altre aspecte que s'ha anat transformant des de l'aparició d'Internet. Un exemple d'això és la rellevància creixent que han adquirit les opinions i experiències d'altres persones a l'hora de triar què i on mengem. Llocs com Tripadvisor, Foodspotting o Wikitapas són només alguns exemples dels molts recursos que avui ens permeten compartir, en temps real i a tot color, les nostres aventures i desventures gastronòmiques.

 

Per a alguns experts en el tema, l'entorn econòmic actual ha ajudat a potenciar l'interès col·lectiu en els fogons. La crisi ha donat lloc a que més persones optin per menjar a casa, despertant un revifat entusiasme per la cuina casolana. No obstant això, altres apunten a una excessiva sofisticació de la cuina de tota la vida, cosa que no fa més que revestir d'aires fashionistes una experiència tan humana, universal i quotidiana com és l'acte de menjar. Així opina, per exemple, William Deresiewicz, periodista de The New York Times. “La moda del foodisme –diu ha adquirit les característiques del que, en temps de postguerra, la classe mitjana acomodada solia anomenar cultura; és car i és esnob, en la mesura que requereix d'un coneixement expert que només poden adquirir els més abastats. Ja no importa si saps de Mozart o Da Vinci ironitza però és millor que sàpigues diferenciar entre una ganache i una cobertura fondant”.

 

Sigui com sigui, l'interessant del tema és que menjar va molt més allà d'una necessitat biològica. Com alguna vegada va afirmar l'antropòleg francès Claude Fischler, els aliments són portadors de sentit. El tomàquet i el caviar, de manera molt diferent, nodreixen tant el nostre cos com el nostre imaginari. Permeten, en paraules del mateix autor, construir i posar en escena la realitat de les relacions socials; comunicar-nos, transmetre tradicions, generar afectes. De tot això seguirem parlant, amb molt de gust, en propers COMeIN...

 

Citació recomanada

CREUS, Amalia. Cuinar, menjar, comunicar. COMeIN [en línia], febrer 2015, núm. 41. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n41.1512

mitjans socials;  cultura digital; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???