Número 57 (juliol de 2016)
Quo vadis protocol?
Elisenda Estanyol i Casals

La situació actual que viu el protocol, els reptes que se li plantegen a la professió en el futur i la formació que es requereix als seus professionals van centrar Quo Vadis Protocol? la primera edició dels debats organitzats per l’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals (ACPRI). 

Quins són els reptes als quals ha de fer front el protocol en l’àmbit institucional i empresarial? Quin és el paper que ha de jugar l’acadèmia en la formació dels futurs professionals i en la formació continuada dels qui ja estan exercint? Com afecten les transformacions socials al protocol i a les relacions institucionals? Aquestes són algunes de les preguntes que es van debatre en la primera edició dels debats-col·loqui organitzats per l’ACPRI que va tenir lloc el passat 21 de juny a la sala d’actes d’Abertis a Barcelona.

 

Sota el títol Quo Vadis Protocol? el debat, presentat i moderat per Josep Solà, president de l’ACPRI, va analitzar l’estat del protocol en l’àmbit institucional, empresarial i educatiu. Com a ponents, el debat va comptar amb la participació de Ramon Pujol, adjunt al Gabinet de Relacions Externes i Protocol de la Generalitat de Catalunya; Sergi Loughney, director de Relacions Institucionals i Responsabilitat Social Corporativa (RSC) d’Abertis i director de la Fundació Abertis; Esther Otero, directora acadèmica de l’Escola Internacional de Protocol de Barcelona (EIP), i jo mateixa com a directora acadèmica del Màster universitari oficial de Comunicació corporativa, protocol i esdeveniments de la UOC.

 

ACPRI 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font: ACPRI. 

 
Ramon Pujol, adjunt al Gabinet de Relacions Externes i Protocol de la Generalitat de Catalunya -després d’excusar l’absència de Carles Fabró, director del Gabinet de Relacions Externes i Protocol de la Generalitat- va explicar els canvis que han experimentat el protocol i les relacions institucionals a Catalunya. 
 
Sergi Loughney, director de Relacions Institucionals i RSC d’Abertis i director de la Fundació Abertis, va destacar el valor dels intangibles per a les organitzacions i la importància de la reputació, recordant que el protocol ha de contribuir a transmetre els valors, la missió i la visió de les empreses i institucions.
 
Des de l’àmbit de la formació, Esther Otero, directora acadèmica de la EIP de Barcelona, va incidir en la importància de l’especialització i l’adquisició d’habilitats personals que complementin els coneixements. En aquest sentit, des de la UOC, com a universitat que oferirà a partir de l’octubre de 2016 una titulació oficial en l’àmbit del protocol -concretament el Màster universitari oficial de Comunicació corporativa, protocol i esdeveniments- vam subratllar la necessitat de formar els alumnes, per una banda, en competències generals com ara l’organització i la planificació, la generació de noves idees (creativitat i iniciativa), el treball en equip, la resolució de problemes, el lideratge i la presa de decisions. I, per l’altre, en competències específiques que permetin als estudiants ser capaços de dissenyar i planificar esdeveniments corporatius que s'adeqüin estratègicament a les necessitats comunicatives i pressupostàries de l'organització, així com coordinar accions de protocol empresarial i oficial al servei dels objectius corporatius.
 
Des de la universitat també vam destacar la importància d’estrènyer els vincles entre l’acadèmia, les associacions professionals i les empreses per tal d’impulsar i dignificar la professió. En aquest sentit, vam posar de manifest que, des d’un punt de vista acadèmic, no només cal ampliar i aprofundir en el coneixement del protocol promovent la investigació científica sobre aquesta disciplina en forma de més tesis doctorals, congressos, articles científics i bibliografia rigorosa, sinó que cal transferir aquest nou coneixement a la societat.
 
Una vegada acabades les intervencions dels ponents, es va obrir un debat amb el públic, format majoritàriament per professionals del protocol (tècnics i caps de protocol de diversos municipis i institucions) i per professionals de l’àmbit de la comunicació corporativa i les relacions institucionals.
 
Un dels aspectes sobre els quals es va debatre amb el públic és la imatge distorsionada del protocol que, malauradament, a vegades ofereixen els mitjans de comunicació i que no contribueix a què aquest sigui percebut com una eina de comunicació d’utilitat imprescindible per a institucions públiques i entitats a l’hora d’organitzar una gran diversitat d’actes i definir el seu ordre de celebració. És per això que creiem que cal treballar conjuntament per tal que el protocol ocupi el lloc que li correspon a la societat. 
 
protocol;  esdeveniments;