Número 59 (octubre de 2016)
De portes i camps
Dani Aranda

La por ven i el negoci al voltant de la percepció de seguretat no para de créixer. Ja no es tracta d'assegurar les nostres cases, cotxes, viatges, la nostra salut o fins i tot la nostra vida i, com no!, la nostra mort, sinó que ara arriba el torn dels nostres fills i de la seva vida digital. 

La vida online dels menors és moltes vegades desconeguda, incompresa o censurada pels adults, però la llibertat dels adolescents té a veure cada vegada més amb el món digital. La història ens demostra que no hi ha portes per tant camp i que finalment les restriccions i les prohibicions no fan més que encoratjar el nostre desig de forçar-les. 
 
 
 Author: Liz Budd Ellmann, MDiv
  
Mentre que, suposadament, els nostres menors utilitzen els dispositius mòbils i els seus ordinadors per obrir portes que haurien d'estar tancades, grans o petites companyies ens venen el fals elixir de la porta digital. Per uns pocs euros al mes podem controlar al vida digital dels nostres adolescents instal•lant aplicacions que ens permeten geolocalizar-los, eliminar continguts, establir horaris d'ús, comprovar l'historial de visites...  

GAME-LOGOSegons els resultats dels nostres estudis al GAME (Grup de recerca en aprenentatges, mitjans i entreteniment) el principal motiu per comprar un mòbil a un adolescent és el control per part de la família. Poder localitzar (espiar) al nostre fill o la nostra filla en tot moment és el motiu pel qual la majoria dels adolescents de 12 anys (o menys) aconsegueixen el seu primer telèfon mòbil.
 
 
 Libro-blanco-59Per contra, els menors perceben el telèfon mòbil com una eina de llibertat, entreteniment i socialització que els transporta més enllà del seu aquí (habitació) i el seu ara, el que hem anomenat ús Teen (pàg. 40).
 
La polèmica està servida: l'ús Teen i el mòbil orientat al control són les dues cares de la mateixa moneda de sempre: el control versus la llibertat i la socialització adolescent.
 
Més enllà de contribuir al balanç de resultats de les companyies que viuen de les nostres pors i inseguretats, convé atacar el problema d'arrel: parlant, explicant i (im)posant normes i, molt important, des de l'empatia amb el menor.
 
Són les dinàmiques, creences i hàbits de cada família el que cal posar en valor, el que ha de determinar els usos, espais i temps digitals. No releguem la nostra responsabilitat a empreses que ens venen la fal·làcia de les portes i els camps. La comunicació i els nivells de confiança que tenim amb els nostres menors són la millor de les claus que els permetran obrir i entendre qualsevol nou espai, digital o no, a què s'enfrontin.
 
No som espies!
 
cultura digital; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???