Número 60 (novembre de 2016)
Noves tendències en l’àmbit de la informació i la documentació
Mercè Vàzquez Garcia, Víctor Cavaller

El dia 17 de novembre ha tingut lloc a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València una taula rodona sobre noves tendències en l’àmbit de la informació i la documentació, moderada per Victor Cavaller i Mercè Vázquez. En aquesta taula rodona hi han intervingut professors col·laboradors docents del grau d'Informació i Documentació i el màster universitari de Gestió estratègica de la informació i el coneixement a les organitzacions de la Universitat Oberta de Catalunya. 

En la primera part de l'acte els ponents han fet presentacions individuals sobre els nous perfils professionals, l'ús de les tecnologies en el tractament de la informació, la incorporació de l'estadística en l'anàlisi de les dades i l'impacte actual que té el big data o dades massives i com se'n pot extreure coneixement. 
 
En primer lloc, Paula Traver, experta en l’àmbit de la gestió de biblioteques i membre del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV), ha parlat dels perfils clàssics i dels perfils emergents de la disciplina. Pel que fa als perfils clàssics, ha comentat que se centren en els àmbits de les biblioteques (públiques, universitàries, especialitzades), arxius o centres de documentació i d’informació, per als quals es requereix tenir una diplomatura de Biblioteconomia i Documentació, una llicenciatura de Documentació o un grau d'Informació i Documentació. Les sortides professionals tradicionals d'aquests perfils són el sector públic, el sector privat o la gestió informació i coneixement en diferents empreses, i les noves sortides professionals són les biblioteques públiques, la funció social de les biblioteques, l'atenció a la multiculturalitat, l'alfabetització informacional, la gestió cultural, el foment de la lectura, les biblioteques especialitzades, l'assesorament a la recerca, l'embedded librarian, la bibliometria i les publicacions amb impacte, els repositoris institucionals i l'accés obert, els arxius, la gestió documental, l'administració electrònica, la transparència, la gestió de la informació, la vigilància tecnològica, la intel·ligència competitiva, el data manager o el document controller. Quant als perfils emergents, ha dit que són perfils més híbrids i transversals, són afins a altres àrees de coneixement (comunicació, màrqueting, tecnologia, etc.), no tenen una titulació concreta i tenen les competències digitals i tecnològiques com a pilar fonamental. Les sortides professionals d'aquests perfils emergents se centren en la gestió de continguts, el SEO i posicionament web, la usabilitat, el community manager o gestor de comunitats, el content curator o curador de continguts, el màrqueting digital, el big data o dades massives, l'anàlisi de dades, la gestió de continguts digitals, les publicacions, la formació en línia. També ha fet referència a recents estudis de mercat (Morato, Sánchez-Cuadrado, Fernández, 2016; Abadal, 2016) que afirmen que els perfils d’informació i documentació que tenen a veure amb competències tecnològiques i digitals van en augment en els darrers anys, com ara el màrqueting i la comunicació o la gestió de continguts digitals. En aquests estudis es comenta que hi ha perspectives laborals per als professionals de la informació i la documentació i creixerà la demanda de perfils digitals. I com a reptes dels nous professionals ha comentat que són el reciclatge constant, la formació, la capacitat d’adaptació, la flexibilitat, la visibilitat, posar en valor la professió, estar atents, estar a l'aguait de les noves tendències, ser ràpids per a detectar oportunitats i posicionar-se en als nous perfils, i tenir iniciativa i capacitat emprenedora.
 
En segon lloc, Patrícia Carracedo, experta en estadística i professora col·laboradora docent de l'assignatura d'Estadística, ha comentat de quina manera l'anàlisi de dades permet extreure un valor d'ús en l'àmbit de la biblioteconomia, la documentació o la gestió de la informació en general. Ens ha explicat de quina manera l'aplicació de l'estadística en els diferents àmbits professionals en què ha treballat (medicina, banca, docència) permet obtenir coneixement per a resoldre problemes socials (com pot ser la reproducció assistida), prendre decisions a la banca (el càlcul del nivell de morositat dels empleats d'un banc) o ensenyar l'estadística descriptiva als estudiants perquè la puguin aplicar en diferents contextos.
 
En tercer lloc, Manuel Terrádez, expert en banca i professor col·laborador docent de l'assignatura de Mineria de dades i Metodologies de recerca quantitativa, ha explicat el valor que té l'anàlisi de les dades massives per a extreure'n coneixement. I s'hi ha referit amb un exemple pràctic: si volem saber en quina ciutat i en quin carrer és més rendible de situar el nostre negoci, ho podem decidir amb dades objectives, ja que tenim dades de quin és el preu del lloguer mitjà per carrers en diferents ciutats, el nombre de persones que passegen pel carrer (gràcies a les smart cities i als sensors de presència), el nivell adquisitiu que tenen i el nombre de compres que fan. Tota aquesta informació fa pocs anys que no la teníem, però ara ens permet prendre una decisió ben fonamentada. Així mateix, ha il·lustrat la presentació amb un vídeo de Barack Obama parlant de la importància que té la gestió de les dades massives i del paper clau que té la figura del chief data scientist en qualsevol model de negoci i anima els oients a esdevenir un professional de la gestió de dades massives. 
 

 
En darrer terme, Xavier Sánchez, expert en tecnologies de la informació i disseny instruccional i professor col·laborador docent de l'assignatura Edició d'entorns digitals, ha parlat dels canvis constants que es produeixen en l'ús de les eines d'edició i programació web, les noves possibilitats que planteja el disseny responsiu com a futur substitut de les app actuals i el nou món que arriba amb el descobriment del grafè.
 
En la segona part ha esdevingut la taula rodona pròpiament, que ha estat centrada en tres grans eixos: coneixement, perfils professionals i reptes de futur. En la taula rodona les idees clau que han quedat paleses són les següents:

- El paper central que té i tindrà el gestor documental en el si d'equips multidisciplinaris per a la gestió, el tractament i l'anàlisi de les dades de qualsevol empresa o organisme públic.

- La importància que tenen els gestors de la informació a l’hora de seleccionar la informació idònia i realment important en un moment en què hi ha tanta informació a l’abast de tothom.

- Els gestors de la informació són els professionals que coneixen bé quines són les fonts d’informació útils en cada moment i que duen a terme cerques d’informació realment eficaces, en un context marcat per potents cercadors que mostren resultats de cerca que sovint no s’ajusten a les necessitats reals dels usuaris.

- El treball desenvolupat en equips multidisciplinaris formats per documentalistes, estadístics i informàtics.

- La necessitat de coneixements d'estadística i programació en l'àmbit de la informació.

- La capacitat de ser flexible.

- L'aparició de nous perfils professionals emergents en l'àmbit de la informació i la documentació que ja es van consolidant.

- El paper rellevant que tindran les figures del chief data scientist i el chief data officer
 
La darrera part de l'acte ha comptat amb la participació del públic, que ha estat molt activa. S'han formulat preguntes relacionades amb la legalitat de les dades en el tractament de dades massives, l'anàlisi de les dades en l'àmbit del periodisme, la incorporació del màrqueting i la comunicació en el terreny de la informació, els nous perfils professionals com la vigilància tecnològica o el repte dels portals de transparència i visibilitat de les dades en les institucions. 
 
Al final de l'acte alguns dels assistents han felicitat els ponents i els organitzadors, i els han encoratjat a continuar treballant. El seguiment i els comentaris a la xarxa també han estat molt positius, ja que els professionals del sector han recollit les idees centrals que s'han desprès de la taula rodona.
 
A tall de conclusió es pot afirmar que la necessitat laboral de nous perfils híbrids, equips multidisciplinaris i d'emergents demandes d'habilitats professionals situen el gestor de la informació i el documentalista en un paper central com a responsable de la coordinació i de la gestió del coneixement i dels fluxos d'informació de les organitzacions.
 
La taula rodona ha comptat amb el suport de Teresa Nielles, responsable de la seu de la UOC a València, i amb la Unió de Periodistes Valencians i el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana com a entitats col·laboradores.
 
Per a saber-ne més:
 
Lara, Jorge Morato; Sánchez-Cuadrado, Sonia; Fernández Bajón, María Teresa  (2016). “Tendencias en el perfil tecnológico del profesional de la información”. El profesional de la información, vol. 25, núm. 2, p. 168-178. ISSN 1386-6710.
 
Abadal, Ernest (2016). “Mercado laboral de los profesionales de la información. Evolución de los perfiles ocupacionales”. 18 Jornada de Gestión de la Información: Empleo y desarrollo profesional (SEDIC, Madrid 10/11/2016).

 

gestió de la informació;  biblioteconomia;  documentació;  big data
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???
Articles relacionats