Número 68 (juliol de 2017)
Transparència i reutilització de la informació: pel camí de la implantació
Montserrat Garcia Alsina

Amb algunes dècades de diferència respecte a altres democràcies, a Espanya des de fa tres anys tenim legislació per assegurar la transparència i l’accés a la informació pública. En l'àmbit estatal també disposem d’una llei de reutilització de la informació pública, per la qual l’accés a la informació és clau. Com s’està implantant la transparència i la reutilització de la informació en les administracions públiques? S'està obtenint el benefici econòmic que les lleis indiquen? Quins problemes estan sorgint? 

Des de 2014 les diferents administracions públiques estan en procés d’implantar la llei de transparència. Aquesta implementació està influïda per tres fets que la condicionen: 1) corrupció, 2) coexistència de crisi i promulgació de diferents textos legislatius que afecten els processos i procediments establerts en les administracions públiques, i 3) desorientació sobre com implantar la llei de transparència i la llei de reutilització. 
 
En primer lloc, la llei de transparència espanyola i les lleis en les comunitats autònomes es van redactar enmig d’un ambient de corrupció i desconfiança per part dels ciutadans que ha influït en la percepció de l’objectiu mateix de la llei. D’alguna manera, els polítics i directius de les administracions públiques necessitaven mostrar la seva transparència en la gestió. D’aquesta manera, en centrar-se l’activitat de transparència sobretot a donar publicitat activa als documents que obliga la llei, ha quedat en segon pla el potencial de la informació pública, l’accés a la mateixa i el valor que se’n podria obtenir. Aquest valor queda recollit en la llei de reutilització de la informació. No obstant això, encara que la mateixa llei de transparència impulsa la publicitat activa en formats reutilitzables, pot ser que inconscientment s'estigui perjudicant l'emergència o l'impuls d'iniciatives de dades obertes en les administracions públiques. Això seria una de les conseqüències de bolcar l'esforç a fer transparent la gestió de les administracions públiques, deixant en segon pla la reutilització de la informació.
 
El desenvolupament de la indústria de reutilització de la informació pública a Espanya és incipient, però puixant. Són moltes les administracions públiques que ja disposen de portals de dades obertes. D'acord amb la memòria de l'associació empresarial del sector —ASEDIE—, el volum de negoci i el nombre d'empreses en el sector ha anat incrementant-se, segons s'observa des que el 2013 es va començar a fer la memòria anual del sector. Un estudi realitzat per encàrrec de la Comissió Europea confirma que el nostre país està entre els països que tenen un mercat de dades obertes significant. Aquest fet reflecteix que l'accés a la informació pública efectivament està donant els seus fruits. No obstant això, hi ha indicis que al nostre país encara queda molt per fer. En l'informe del Sector Infomediario de 2017 s'indica que les dades llegibles per màquina representen el 49%, la qual cosa suposa una barrera per rendibilitzar al màxim el valor de les dades.
 
En segon lloc, es dona la coincidència que en un curt espai de temps, les administracions públiques han hagut de fer front a una àmplia diversitat de legislació: transparència, accés a la informació pública, administració electrònica i la nova llei de procediments administratius. A més, tot això ha ocorregut en un període de crisi econòmica i financera, amb la congelació de pressupostos i de plantilla de personal, just en un moment en què es necessitaven més recursos per implantar les noves lleis. Per tant, la coexistència de nova legislació i època de crisi ha influït en la implantació, no solament de la llei de transparència, sinó sobretot en la de reutilització de la informació. Abans de la publicació de la llei de transparència, les administracions públiques ja estaven implantant la legislació vinculada a l'administració electrònica (Llei 11/2007 —ara substituïda per la llei 39/2015—, signatura electrònica, Normes Tècniques d'Interoperabilitat, etc.). A partir del 2014 es van haver d’invertir esforços per oferir la publicitat activa que marca la llei i atendre les peticions d’accés a la informació dels ciutadans. Això requereix una correcta implantació de processos i procediments interns, definició de fluxos d’informació i control de la qualitat dels documents. Per tant, es requereixen recursos. D’altra banda, facilitar que les empreses accedeixin a les dades obertes i per tant al potencial d’aquestes requereix una gestió adequada per garantir la qualitat i la fiabilitat de les dades. És a dir, es necessiten recursos humans i materials, dels quals no totes les administracions públiques disposen. Així doncs, davant l'escenari de restricció pressupostària i congelació de plantilles, les administracions públiques han hagut d’establir prioritats.
 
Finalment, la necessitat de ser transparents s'ha traduït en rapidesa en la implantació, sense donar amb prou feines temps a desenvolupar guies d'implantació. Per això, en molts casos les administracions públiques, especialment els ajuntaments petits, s'han pogut sentir sols en la seva implantació. 
 
En definitiva, una major dotació de recursos en les administracions públiques, redundarà no solament en la publicitat activa contemplada en la llei de transparència, sinó, sobretot, en més facilitat en l'accés d'informació pública per generar riquesa al territori. 
 
gestió de la informació;  documentació; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???