Número 71 (novembre de 2017)
'Homo Facebookis': finestres conceptuals, postveritat i bombolla algorítmica
Pablo Lara

És cada vegada més freqüent trobar-nos en les xarxes socials amb missatges que considerem, a nivell individual i personal, com tòxics. Abans de reaccionar davant d'aquests continguts amb algun senyal, ja sigui mostrant grat o, en cas contrari, desgrat, cal disposar d'aquells famosos cent segons de respiració profunda.

Alguns coaches indiquen que només quatre segons són suficients per prendre una decisió important, en aquest cas creiem insuficient el temps proposat, a causa de l’incessant bombardeig a l'emissor (lector) per emetre un judici ràpid davant d'un post que pot ser considerat com incendiari, injuriós, insultant... És de tal magnitud la pressió psicològica que és insuportable retreure de contestar impulsivament.
 
Per què tenim aquesta pressió?, què ens fa ser impulsius?, per què ens sentim atacats?
 
Aquesta pressió i incapacitat d'esperar i pensar les conseqüències es deu a diferents circumstàncies que explicarem més endavant (finestres conceptuals, postveritat i filtre bombolla), però s'emfatitza i afecta principalment persones que en algun moment adopten trets d'una espècie que en aquest article anomenarem Homo Facebookis.
 
L'Homo Facebookis es caracteritza per la incontinència de contestar davant d'un comentari general a la xarxa que no està dirigit a ell personalment i que aquest considera que atempta contra la seva veritat/raó. Fins i tot podem afirmar que hi ha certs perfils que consideren que han d'expressar i propagar el seu missatge en les xarxes socials, quan aquests no són rellevants en els seus grups socials més propers (familiar, d’amistat, de feina). En resum, l'Homo Facebookis opina sense ser preguntat, i a més exposa la seva limitació de raonament davant de situacions complexes i deixa evidències de la seva incoherència respecte a altres moments o situacions futures de la seva vida personal i professional. Convé alertar que en les xarxes no existeix el dret a l'oblit de forma natural. Recordem que va ser necessari crear unes normes de dret a l'oblit en les xarxes socials per la Unió Europea.
 
Quadre1-Facebookis 
Què passa en les xarxes socials per aconseguir l'estat Homo Facebookis? Podem establir que està basat en tres conceptes: els marcs o finestres conceptuals, la postveritat i la bombolla algorítmica.
 
1. Marc o finestres conceptuals
El marc conceptual és una de les pedres angulars en la generació dels missatges difosos en les xarxes socials. Consisteix a generar un discurs que interactuï amb la manera de pensar d'un col·lectiu i que les paraules filtrin de manera inconscient i natural per establir una relació d'afinitat entre emissor i receptor validant l'argumentació sense necessitat de raonament.
 
L'autor Lakoff, en el llibre No pienses en un elefante estableix un relat de com actuen els think tanks per inculcar una idea política. Segons Lakoff, la generació de marcs conceptuals permet «activar estructures mentals inconscients, que mouen els nostres comportaments i ens impedeixen atendre la racionalitat dels nostres interessos, o les meres dades de la realitat».
 
2. Postveritat
És un tema que donaria per escriure moltes pàgines i és la següent peça de l'engranatge. Es basa en construir un argument que convenç a interactuar directament amb les emocions. Segons Viquipèdia, postveritat «descriu la situació en la qual, a l’hora de crear l’opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l’emoció i a les creences personals». Es resumeix com la idea que «que alguna cosa aparenti ser veritat és més important que la mateixa veritat». Per aquest motiu és tan important el punt anteriorment assenyalat dels marcs conceptuals que donin cabuda a les mitges veritats, presumpció de culpabilitat, manipulació de les fonts d'informació, entre d'altres.
 
Les mentides com a tals són fàcils de destapar i assenyalar, el problema s'agreuja quan són mitges veritats, és a dir, oculten una part del relat que podria canviar el sentit d'allò que s'expressa. Actualment en les xarxes socials estan hiperexplotades les mitges veritats. Consisteix a seleccionar les paraules, imatges i aplicar-les en el nostre context, ometent informació rellevant que podria fer trontollar que aquestes paraules o imatges es corresponen a un context oposat i que s'ha omès intencionadament.
 
D'altra banda, les fonts, ja siguin dades i/o informació són la base d'aquesta postveritat. La construcció d'un relat ve donada per la informació que rep i la que el receptor sap. Davant d'aquest bombardeig només s'escull aquella que no modifica el nostre criteri. Ja en 1979 l'autor Mocovici afirmava que la «multiplicitat i desigualtat qualitativa entre les fonts d'informació, en relació a la quantitat de camps d'interès, tornen precaris els vincles entre els judicis i, en conseqüència, complexa la tasca de buscar totes les informacions i relacionar-les».
 
3. Bombolla algorítmica
Les xarxes socials amb els seus algoritmes són responsables d'allò que llegim, escoltem i veiem. Ens generen una bombolla d'interessos ja que coneixen les nostres preferències, les nostres amistats, els nostres gustos, els nostres pensaments... i alimenten aquestes preferències perquè no les abandonem.
 
L'autor Pariser afirma que «cada un de nosaltres viu en un univers d'informació personalitzada, una bombolla a la qual només accedeixen les notícies que s'ajusten als nostres interessos i preferències, limitant l'exposició a idees, opinions i realitats alienes».
 
Per això recordem la campanya dels EUA, quan l'algoritme determinava el perfil de votant la informació que li mostrava era diferent i sempre a favor del pensament del perfil polític, generant una bombolla d'informació.
 
 
 
A Espanya s'estima que hi ha 22,13 milions d'usuaris de Facebook. Si utilitzem la regla de Pareto del 80-20 i imaginem que només el 20% publica i només un cop al dia serien 4.430.000 de missatges. Com és que només rebem recomanacions d'allò que ens interessa? Com podem indicar que és majoritari el pensament?
 
Els comentaris només són recomanacions de l'algoritme de Facebook. És a dir, el gran amic Facebook destaca i recomana continguts en els quals vam mostrar interès, sense aturar-se a esbrinar si són falsos o mitges veritats. Les xarxes socials viuen de moure informació, que mostren segons patrons d'aprenentatge (machine learning) creant una bombolla que fa més llunyans i inaccessibles els punts de vista diferents.
 
A tall de conclusió: les finestres conceptuals, la postveritat i la bombolla algorítmica ataquen directament el nostre sentit de la percepció i converteixen en veritat tot allò que coincideix amb el nostre sentiment.
 
És difícil imaginar l'exposició del nostre missatge en les xarxes socials quan comentem o expressem el nostre pensament més vulnerable. Per això, hem de tenir en compte que els ciberciutadans no són iguals davant les xarxes socials, i poden ser classificats per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió (política, social, afectiva...) o qualsevol altra condició o circumstància personal o social que afavoreixi el consum d'informació i, en conseqüència, ajudi a enriquir les arques dels propietaris de les xarxes socials. 
 
Per saber-ne més:
 
Grijelmo, Á. (2012). La información del silencio. Cómo se miente contando hechos verdaderos. Taurus.
 
Moscovici, S. (1979). El psicoanálisis, su imagen y su público. Buenos Aires: Amorrut.

Rubio Hancock, J. (2017). “De la red social a la burbuja social: por qué todo el mundo te da la razón en Facebook”. Verne. El País
 
Lakoff, G. (2017). No pienses en un elefante. Atalaya.
 
Pariser, E. (2017). El filtro burbuja: cómo la web decide lo que leemos y lo que pensamos. Taurus.
 
mitjans socials;  gestió de la informació; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???