Número 79 (juliol de 2018)
La credibilitat, en el punt de mira
Silvia Martínez Martínez

En els últims anys la crisi de credibilitat ha estat tema recurrent en moltes converses. Entre d'altres factors, la corrupció i els interessos ocults i partidistes, han danyat la imatge i la confiança que els ciutadans dipositen en algunes institucions i en els seus representants. Els mitjans de comunicació no han estat al marge d'aquesta pèrdua de crèdit. En el seu cas, els efectes de la inestabilitat econòmica, la presència de fonts alternatives, les pressions externes i fins i tot la proliferació de les fake news, són alguns dels motius que els converteixen en el blanc de la desconfiança. 

Si partim de la premissa que l'objectivitat i la veritat única no existeixen, es comprèn que el dret a la informació es fonamenta, tal com es recull en l'article 20.1 de la Constitució, en el principi de veracitat. Des del punt de vista jurídic, la doctrina assimila la veracitat al fet que el periodista hagi actuat de forma diligent tant a l'hora d'aproximar-se als fets com de narrar-los. Encara que de la redacció mateixa de la notícia es poden desprendre algunes actituds i actuacions que mostren la professionalitat del que cobreix un esdeveniment (per exemple, citant una pluralitat de fonts i oferint dades contrastades), en la majoria dels casos el ciutadà confia que s'hagi procedit correctament a l'hora d'elaborar la notícia i se li ofereixin fets certs. Per tant, la credibilitat és un dels valors més importants per a mitjans i professionals de la informació. No obstant això, la percepció d'aquesta qualitat fluctua i es veu influenciada per diferents elements.
 
Segons el Digital NewsReport.es 2018, un 30 % dels internautes enquestats en l'estudi considera que no pot confiar en les notícies, la qual cosa implica un descens de la credibilitat respecte de les dades registrades en els dos anys previs. Resulta especialment significatiu que l'enquesta confirmi que són els joves d'entre 18 i 24 anys els més escèptics. El Flash Eurobarometer 464 de febrer de 2018, que aborda la desinformació en línia, coincideix amb aquest estudi a l'apuntar que són els mitjans tradicionals els que més confiança desperten davant dels mitjans digitals. En aquest sentit, en In Western Europe, public attitudes toward news media more divided by populist views than left-right ideology del Pew Research Center, a més d'indicar com aquests factors assenyalats al títol influeixen en la credibilitat que s'atorga a un mitjà, destaquen que Espanya, a diferència dels altres 7 països analitzats, és l'únic en el qual no es registra una major confiança cap al mitjà públic, en aquest cas TVE. El 2018 Edelman Trust Barometer també apunta cap a un descens de confiança en els mitjans i, dels 28 països analitzats, indica que la majoria, 22, se situa en valors de desconfiança cap a aquests. Destaca, però, que la confiança en la tasca periodística es veu incrementada respecte al que es va registrar al 2012.
 
Des de la perspectiva professional, la credibilitat també és un dels temes que preocupa. L'Informe Anual de la Profesión Periodística 2017, que ofereix l'Associació de la Premsa de Madrid, dedica un apartat específic a analitzar la situació de la credibilitat i posa en relació la confiança que els ciutadans dipositen en la informació amb la independència que percep el periodista i els situen en 2017 al 5,5 i al 4,4 respectivament sobre 10. La manca d'independència se situa com el tercer problema més important per a la professió, per darrere de les males condicions laborals (que inclou l'atur, la precarietat i una retribució inapropiada), una situació que al seu torn impacta en la qualitat de la tasca que fan. Segons aquest mateix informe, quasi el 80 % dels periodistes enquestats reconeix haver rebut pressions, la majoria de les quals per part dels directius i responsables del mitjà. Els enquestats, majoritàriament, perceben que la societat té una mala imatge del periodisme però creuen que l'arrel no és tant per la feina que els periodistes desenvolupen sinó per les connexions que els mitjans tenen amb altres interessos i poders polítics o econòmics. L'enquesta realitzada entre professionals de la comunicació de 48 països europeus en el marc de l'European Communication Monitor 2018 posa en relació la difusió de les fake news amb la situació de la credibilitat i assenyala que el principal repte en els propers anys és generar però també conservar la confiança (segons afirma el 39,5 % dels enquestats). El marge de millora es fa evident segons allò que s’apunta en l'informe Primera Plana, publicat per la Fundació Compromís i Transparència. Després d'analitzar la situació de vint grups de comunicació espanyols, s'hi assenyala que majoritàriament aquestes entitats no presenten canals o protocols específics que els permetin «proteger su independencia y credibilidad». L'informe presenta una relació de quinze recomanacions que inclouen des d'aspectes relacionats amb els accionistes, la composició i la tasca del consell, els llibres d'estil i codis deontològics propis, la presència de la figura de l'ombudsman o defensor del lector i la creació de vies per presentar, de manera segura, denúncies contra aquelles pràctiques que atemptin contra aquests valors.
 
La credibilitat informativa es troba, conseqüentment en el punt de mira del debat tant professional com social. Des de l’acadèmia podem contribuir a afrontar el repte que això suposa no solament amb recerca sinó també amb formació de qualitat que doti els periodistes d’eines i recursos suficients per poder superar les pressions, garantir la seva independència i informar amb rigor i de manera convincent perquè el públic pugui confiar en les notícies que li presentin. 

 

periodisme;  ètica de la comunicació; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???