Número 85 (febrer del 2019)
Colors que ens agraden i colors que s'estilen. A propòsit del ''color de l'any''
Gemma San Cornelio
Com acostuma a passar darrerament, quan s’apropa el final d’any apareixen un seguit de llistes, que recullen el millor de l’any que acaba, però també tot tipus de prediccions respecte a l’any que comença. És el cas de la ja habitual publicació del color de l’any per part de l’empresa Pantone: el color del 2019 serà el living coral. No el coneixes? 
Doncs la companyia el defineix així: “Situat al centre del nostre ecosistema cromàtic i d'una intensitat natural, el PANTONE Living Coral ens recorda als esculls de coral que protegeixen els diferents calidoscopis de color”.
 
 
 
D’entrada, una de les primeres reflexions que suggereix la tria és que se’ns està traslladant un missatge de tipus ecològic. Una espècie amenaçada en determinades parts del món, com és el coral, es reivindica com el color tendència, el que farem servir en el present any. Però, en realitat, tot i que s’apel·la a qualitats naturals en la seva descripció en contraposició a les digitals o tecnològiques, ben bé podríem atribuir aquestes característiques a altres colors
 
De fet, quan em pregunten quines són les qualitats d’un color o d’un altre em solc remetre a les classificacions cromàtiques que estan clarament consensuades, com és a partir de la temperatura (eix càlid/fred) i algunes convencions fortament assentades, tot i que siguin contingents al context cultural (el blanc com a puresa en el món occidental, per exemple). 
 
La resta de motius pels quals un color s’associa a un producte, un estat d’ànim, o una sensació són diversos: tal i com recull Pastoureau (2016) n’hi ha de tipus històric, per qüestions de producció, fins i tot hi juguen raons purament subjectives i sensorials, associades a un record, etc. Llavors, quines qüestions determinen que hi hagi uns colors més presents en cada temporada o cada un cert temps?
 
Segons Pastoureau, les preferències cromàtiques (el color que més ens agrada a cadascú) no ha variat gaire en els darrers segles, de manera que el blau es troba sempre al capdavant, seguit del verd i el vermell, i finalitzant amb el groc. Això és aplicable tant a homes com a dones, així com a totes les franges d'edat i categories professionals.
 
Aleshores, qui i per què decideix quin serà el color de l’any? És això necessari? Quins interessos hi ha al darrere? Como explica Agudelo (2013), entendre quin color o paletes de color s’utilitzaran en el futur immediat resulta de necessitat per a les empreses del sector tèxtil, per exemple, per tal de poder-se anticipar a la necessitat d'infraestructures com màquines i tints que puguin donar sortida a la demanda necessària. Per tant, hi ha una necessitat industrial i comercial. I després hi ha la detecció de tendències, que és tot un sector relacionat amb el marketing. El que no queda clar del tot és si les tendències, en el cas concret del color, són un desig col·lectiu que ha de ser revelat, o pel contrari funcionen com una profecia auto-complerta, en el sentit que el consum d’un color concret estarà en bona mesura determinat per la seva disponibilitat, i aquesta alhora respon a la detecció d’una suposada tendència. És a dir, serà més difícil, especialment en el sector de la moda i l’interiorisme, trobar productes les paletes de color dels quals no estiguin dintre del catàleg de cada any.
 
Una altre aspecte que crida l’atenció és que Pantone, que és un actor principal en sector del disseny hagi esdevingut, gairebé de forma exclusiva, el prescriptor, o la veu amb més popularitat del color, tot deixant en un pla secundari o pràcticament fora de joc a altres associacions sense ànim de lucre com la International Color Authority (que es reunia a Londres cada any fins fa poc temps, la seva web ja no està disponible), o la associació americana Color Marketing Group. Aquests darrers també realitzen les seves prediccions sobre el color des de mitjans dels anys 60 de segle passat. Ho fan segmentadament, de manera que pel 2019 parlen del color Opulencia a Amèrica Latina, com: “Exagerat, eclèctic i energètic, Opulencia és un matís de poder sumptuós i de vida opulenta. La tendència de "Més és més" es converteix en un crit passional per celebrar una nova era de maximalisme”. En canvi a Europa el color clau serà el Fràgil “un rosa molt pàl·lid, amb un toc de color taronja que es pot comparar amb una closca d'ou; hi ha força dins de la fragilitat”.
 
 
 
Pel que fa als mètodes per a recollir les dades que determinen les previsions de color, Pantone, (que va començar a anunciar el color de l’any fa apenes 10 anys), explica que es basa en l’entreteniment, pel·lícules en fase de rodatge, col·leccions d’art, moda, destinacions turístiques populars, entre d’altres factors. També poden procedir de noves tecnologies, materials, textures, plataformes de xarxes socials o esdeveniments esportius globals. No obstant, resulta difícil imaginar com es recull tota aquesta informació, tant en el cas de Pantone com en d’altres anàlisis de tendències i en realitat no hi ha gaires publicacions acadèmiques que tractin aquest tipus de recerca. El que recull Chang et al (2013) en el seu article, és un conjunt de tècniques i models de pronòstic basades en equacions i algorismes força sofisticats  per a l’anàlisi de dades històriques de quatre anys de vendes de diferents colors d’una empresa de peces de roba. 
 
Sigui com sigui el cas, al llarg dels propers mesos podrem comprovar quina és la presencia real dels colors que s’han assenyalat com a tendència. Com ho veus tu? Te’ls compraries per estar a la moda?
 
Per saber-ne més:
 
Chang, L. X., Gao, W. D., & Zhang, X. (2009). Discussion on fashion color forecasting researches for textile and fashion industries. Journal of Fiber Bioengineering and Informatics. 
 
 
Pastoureau, M (2017) Los colores de nuestros recuerdos. Editorial Periférica
 
 
disseny;  lifestyle
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???
Articles relacionats