Número 85 (febrer de 2019)
Per què el tancament de 'Noticias Cuatro' no és bo per a les relacions públiques?
Franciso Javier Godoy Martín

El tancament de Noticias Cuatro s'uneix a una llarga llista de mitjans o programes informatius que han desaparegut en l'última dècada, com a conseqüència de la crisi econòmica i/o de decisions empresarials. Encara que pugui semblar el contrari, l'absència d'un periodisme de qualitat no beneficia a les relacions públiques tal com les entenem en l'actualitat, basades en l'ètica i en una relació de confiança amb els públics. 

Encara estudiava Periodisme quan va néixer un nou canal de televisió, Cuatro, amb Iñaki Gabilondo al capdavant dels seus informatius, qui era i és, per a la majoria, un referent d'aquesta professió. La seva mera presència significava l'aposta de Cuatro per la informació de qualitat. Més de tretze anys després, la cadena, ara pertanyent al grup Mediaset, tanca Noticias Cuatro. O transforma aquests informatius, com he estat llegint recentment, en un nou model d'informació, representat pel programa Cuatro al día.
 
No tinc clar si aquest moviment serà beneficiós per al periodisme de debò, aquest que solia denominar-se quart poder, com a vigilant de la resta de poders públics. Al cap i a la fi, fins i tot el magazín més informatiu acaba convertint-se en entreteniment. Perquè, si alguna cosa necessita el bon periodisme, a part de recursos, és temps.
 
Sembla que ja vaig sent prou gran com per recordar els informatius de Telecinco amb professionals com Àngels Barceló, Juan Ramón Lucas o Jon Sistiaga. Això va ser ja fa temps. I, ara, la seva cadena germana, mitjançant diversos moviments empresarials, està tendint a convertir-se en una cadena d'entreteniment o, fent alguna concessió, d'infoentreteniment.
 
No és l’objectiu d'aquest article fer una crítica a determinades decisions empresarials. Sí ho és reflexionar sobre alguns aspectes que el debilitament del periodisme suposa per a les relacions públiques.
 
Desafortunadament, fa uns mesos vaig viure de prop el tancament de l'edició impresa d’El Correo de Andalucía, periòdic centenari i segon diari més antic d'Espanya. Aquest tancament suposava l'acomiadament de gairebé una trentena de professionals. Amb alguns d'ells vaig tenir relació: jo els he enviat notes de premsa dels meus clients; ells m'han demanat entrevistes o més informació sobre ells. Per això sé que en els mitjans de comunicació, en la majoria dels casos, hi ha excel·lents professionals que realitzen el seu treball amb rigor i amb dedicació. I això ens afecta als que estem a l'altre costat, als que ens dediquem a les relacions públiques.
 
Pensar que redaccions amb menys periodistes ens beneficien, perquè, en haver d'atendre a més temes, les nostres notes de premsa tindran més possibilitats de ser publicades tal com les enviem, no deixa de ser una derrota també per al nostre sector. Els professionals de les relacions públiques tenim un treball curiós: ens contracten i ens paguen organitzacions de qualsevol tipus (empreses, entitats sense ànim de lucre, partits polítics, administracions públiques...), però, si realment fem bé la nostra feina, també ens devem a molts altres públics, entre ells, els periodistes i la ciutadania.
 
Per això, mai no és bona notícia que desapareguin mitjans de comunicació o programes informatius. Els periodistes, amb les seves preguntes i repreguntes, de vegades ens posen en situacions difícils. Però això ens ajuda a ser millors professionals, a treballar perquè les nostres informacions siguin realment interessants per a ells i per a la ciutadania. I a exercir la nostra professió amb ètica, reunint el valor necessari, si arribés el cas, per dir-li a qui ens paga que no està actuant de la forma correcta.
 
Crec que, d'aquesta forma, des de les relacions públiques també tenim una oportunitat de contribuir a crear un món més transparent i millor. Digueu-me idealista.
 
Citació recomanada: GODOY MARTÍN, Francisco Javier. Per què el tancament de 'Noticias Cuatro' no és bo per a les relacions públiques? COMeIN [en línia], febrer 2019, no. 85. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n85.1911.
 
 
periodisme;  televisió;  ètica de la comunicació;