Número 86 (març de 2019)
Què és el periodisme de qualitat?
Víctor Cavaller

La irrupció tecnològica de nous mitjans, formes i fonts  d’informació i de comunicació, l’ampliació i creixement del seu abast i participació, així com la necessària immediatesa que implica l’activitat professional periodística estan introduint una categoria diferenciada en l’àmbit que s’ha vingut a definir com a periodisme de qualitat. La diferència pressuposa l’existència d’un periodisme de baixa qualitat, i per tant fa referència a un estàndard desitjable, la qual cosa obliga a redefinir-lo. Aquest article es pregunta sobre quines són les característiques que garanteixen l’excel·lència en el periodisme que permeten valorar-lo respecte d’altres formes.

El periodisme es defineix com l’activitat professional de compilar, analitzar i difondre informació relativa a l'actualitat. El seu exercici està definit (1) per tractar-se d’un procés comunicatiu que fa referència a fets o esdeveniments, (2) per l’existència d’unes normes legals i d’un codi deontològic i (3) per aquells aspectes del negoci on s’emmarca la seva activitat. Si existeix un periodisme de qualitat, la seva mesura ha de fer-se doncs a partir d’aquestes dimensions que marquen o determinen els seus límits, restriccions i requeriments.
 

El límit de la realitat

El passat desembre del 2018 la premsa i societat alemanya va veure’s commocionada pel cas del periodista d’investigació Claas Relotius, del setmanari alemany Der Spiegel, en conèixer els detalls de cóm havia falsificat i inventat sistemàticament les històries que publicava en els seus reportatges.
 
El prestigi i fama del periodista, gràcies a les seves impressionants cròniques,  havia crescut fins a convertir-se en una estrella mediàtica. Tothom però ignorava que les històries que escrivia eren resultat del seu talent literari i no pas del seu treball i rigor professional periodístic. 
 
Claas Relotius elaborava els seus reportatges, per fer-los més impactants, com qui escriu una novel·la històrica o un guió cinematogràfic, modificant o creant protagonistes extraordinaris, prenent dades d’altres mitjans o important escenes de pel·lícules, inventant biografies de fonts inexistents, etc.  L’increïble del cas,  és que ho va fer durant set anys, des de l’any 2011 fins al 2018, en major o menor grau en uns 60 reportatges, saltant-se els filtres del control de qualitat de la revista.
 
El cas és paradigmàtic i passarà als annals com un exemple del que no és fer periodisme
 
Els principis del periodisme de qualitat es basen en el compromís amb la veritat informativa, la qual cosa implica que faci referència a fets esdevinguts (no novel·lats, fabulats o inventats), a contrastar les informacions en fonts fiables, ser rigorós, honrat i respectuós amb la realitat, desvinculada de qualsevol interès polític, social o econòmic, a presentar la notícia des dels diferents punts de vista, etc.
 
La mesura de l’excel·lència periodística es dona en un rang que va del respecte als mínims o l’assoliment dels màxims en la seguiment d’aquests principis. 
 
Les restriccions del dret i de l’ètica
 
El 31 d’agost del 2017, El Periódico de Catalunya, va publicar una notícia signada del seu director Enric Hernández, on es difonia un document que es presentava com l’avís que la CIA va enviar als Mossos d’Esquadra dies abans de l’atemptat de la Rambla del dia 21 d’agost del 2017 i on suposadament s’alertava d’un atemptat a Barcelona. 
 
El comunicat presentava sospitosament nombroses faltes d’ortografia i termes erronis que evidenciaven que havia estat modificat i falsejat. 
 
L’autenticitat del comunicat va ser negada per la pròpia CIA i el cas, que va passar a dir-se sarcàsticament "The nota" [sic], va ser denunciat com una violació del principis deontològics del periodisme, del dret a la informació i per la seva clara intencionalitat política. 
 
El cas és un exemple més sofisticat de mala praxis periodística en tant que ultrapassa les restriccions del dret i de l’ètica periodística. Al fet de falsificar la realitat es suma l’omissió del context de la informació amb la intenció de crear un relat favorable a una determinada interpretació dels fets i a una opció política. 
 
En general pot dir-se que un individu té dret a ser informat i a informar. La llibertat d’informació fa referència a la protecció del dret de lliure expressió i al dret d’accedir a la informació sense censura o restriccions. Els fonaments del deure i les normes morals del periodisme són objecte d’estudi per part de la deontologia. 
 
D’antuvi, cal diferenciar que no tot el que és legal és necessàriament ètic i que no tot el que és ètic és necessàriament legal. La nostra història, la humana en general i la quotidiana en particular, està plena d’accions roïns i detestables des del punt de vista ètic però emparades en sistemes legals i d’accions generoses i humanitàries que no són obligades per la llei.
 
L’exercici desitjable del periodisme ha d’evitar tota mesquinesa  encara que tingui un aval legal i ha d’orientar-se al que és ètic en el context on es produeix. 
 
Els requeriments del negoci
 
El proppassat 16 de febrer, el prestigiós setmanari The Economist va publicar un article amb el títol "Should the government determine what counts as quality journalism? Or should the job be left to private companies?"
 
L’article expressa de manera brillant les dificultats que tenen actualment els periòdics davant del nou model de negoci que emmarca l’activitat periodística. Diversos factors convergeixen en una inexorable concatenació causal: (1) la majoria dels consumidors opten per una font d’informació en línia, (2)  la publicació en línia és més barata, (3) s'ha produït una profusió de noves fonts, (4)  els llocs web que dirigeixen els diaris establerts competeixen amb altres fonts d’informació en línia com portals de notícies i amb blocs professionals o aficionats, (5) Internet acull cercadors i xarxes socials on es barregen continguts informatius que resulten de l’acció automatitzada d’algoritmes (6) els algoritmes prioritzen la presa d'atenció a la qualitat de la informació i (7) es propaga el focus en determinats esdeveniment i absències d’informació, (8) conseqüentment, aquesta mecanització és aprofitada amb intencions il·legítimes però avantatjoses, el que provoca el sorgiment d’un fenomen basat en la difusió de notícies falses (de l’anglès Fake News), l’objectiu del qual és la desinformació i la propaganda, que esdevé una anomalia planetària.
 
És evident, que en l’actual context de la transformació digital, cada vegada és fa més difícil mantenir una distinció clara entre la informació, la publicitat o dels missatges de comunicació i parar atenció a factors com l’interès, l’actualitat, la proximitat, el format,  la importància de les notícies que haurien d’orientar l’exercici de pensament crític. El repte és titànic. El fenomen de les notícies falses són una amenaça i una oportunitat pel periodisme de qualitat. 
 
periodisme;  ètica de la comunicació; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???