Número 3 (agost-setembre de 2011)
Amb il·lusió!
Toni Aira

El gran guru del màrqueting, Philip Kotler, n'ha proclamat la mort. La del concepte. O més concretament la del concepte antic de la cosa. Diu que part de la base del màrqueting tal i com la coneixem està acabada i que cal que evolucioni en un món hiperaccelerat. Un advertiment que també val per al màrqueting polític i les seves tècniques. I la immensa majoria de polítics, és clar, encara no se n'han donat per assabentats. Kotler ja apunta a la fase 3.0, quan els grans partits ens demostren que a la xarxa encara no han interioritzat ni el sentit del 2.0. La cursa per les eleccions del 20N n’és una nova prova.

La fase 2.0 de la comunicació a través de la xarxa, en essència, implica la cultura del compartir, del dialogar i de la comunicació en horitzontal. I, pel contrari, els grans partits ens demostren que encara conceben internet i les seves diferents plataformes com a pures llançadores de propaganda, de consignes, d'argumentari. I demostren conèixer molt poc uns usuaris cada vegada més exigents quant a la sinceritat amb què els seus interlocutors s'expressen a la xarxa. I, en aquest sentit, quan parlo de sinceritat no em refereixo a judicis de valor sobre allò que diuen i la seva veracitat, sinó sobre el xip amb què s'aproximen als votants potencials, per exemple a través de facebook o twitter.

 

Fa pocs dies, Mariano Rajoy (perquè ens haurem de creure que va ser ell qui va posar-s'hi) va publicar la seva primera piulada a la xarxa de microblogging més famosa del moment: "Malgrat la meva inexperiència estreno amb il·lusió el meu twitter". Intent de ser sincer, la prèvia excusant-se pel desembarcament a les portes de la campanya electoral oficial. I ens haurem de creure també el front il·lusió que apunta. Però, té sentit aquesta via de comunicació, per sistema? La té si el candidat no l'havia fet servir mai i segurament no hi tornarà un cop passada la campanya, com hem vist que es dóna en múltiples casos d'eleccions recents i en tots els pelatges polítics, per exemple com les catalanes del 28N? Definitivament, no.

 

Ho diu Kotler i ho va demostrar Barack Obama amb un ús eficient de la xarxa en les eleccions presidencials nord-americanes del 2008. Amb la velocitat i amb la dispersió generals, internet pot servir per segmentar públics i fer més eficients els intents de fiblada en diferents blancs electorals. Pot servir per a això... I per a rebre un retorn necessari si ens creiem l'entorn 2.0. Tot plegat pot servir per dirigir-se de forma més eficaç en ambdós sentits de la comunicació. És una utilitat més. N'hi ha moltes altres, però no totes seran practicables per a tots els candidats o partits, per exemple en funció de les seves dimensions o prioritats. I això, per molta il·lusió que hi posin, que per descomptat mai no hi serà de més. 


 

comunicació política;  mitjans socials;