Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "comunicació política" : 72 resultats
El Toisó d¿Or i la princesa d¿Astúries

Entre els premis, honors i distincions que pot lliurar l’estat espanyol, dins de la seva total potestat per atorgar recompenses, per actes, serveis o trajectòries considerades meritòries, trobem les condecoracions que poden concedir determinats ordes civils. Com estableix SerComunicación (2017): «L’Orde és la institució civil o militar creada per premiar persones per mitjà de condecoracions, i hi ha germandat entre els seus membres».

Trump «potser» marxa, però les `fake news¿ es queden

Un títol alternatiu hauria estat «Epíleg de Trump, quan la veritat és un plat que se serveix fred», però dos fets m’ho van fer replantejar. En primer lloc soc plenament conscient que la frase feta anglesa «Revenge is a dish best served cold» es refereix a la venjança, però pensava que el joc de paraules em permetria evidenciar que si hi havia algú que la tingués jurada contra en Trump aquesta era la veritat. Motius no li’n falten. Sí, parlem de la veritat com a idea abstracta, la que tan bé ha descrit Julian Baggini en el seu molt recomanable llibre Breve historia de la verdad.

Modes comunicatius i filosofia de l'acció política: d'Eduard Gans a David Graeber

La comunicació es defineix en la seva relació entre el pensar i l’ésser. En general, es poden diferenciar tres modes comunicatius que preveiem en l’acció política associats a tres maneres de posicionar la comunicació en aquesta relació i que responen al que es coneix com a pensament conservador, progressista o pragmàtic. Aquest article està dedicat a la descripció de l’origen d’aquesta relació entre comunicació i acció política.

Houston, Houston, què fem si Houston no ha existit mai? ('fake news' i negacionisme científic)

La crisi sanitària de la COVID-19 ha sacsejat de forma evident els fonaments de la societat, aquella normalitat que formava part del nostre dia a dia, ens agradés o no. La mateixa societat de la informació i el coneixement, sovint ja amortitzada com a concepte, ha vist com la informació al voltant de la pandèmia esdevenia un problema i per primer cop l’OMS parlava ja el març del 2020 d’infodèmia, referint-se a un excés d’informació molta de la qual seria falsa.

Els 'social media' davant el discurs de l¿odi

En ple confinament i context de pandèmia, les plataformes socials han tornat a protagonitzar un profund debat entorn de la seva actuació davant la difusió del discurs de l’odi que es pot produir en aquests espais de comunicació. Un debat en el qual actors polítics i econòmics s’han anat pronunciant, juntament amb usuaris i agents relacionats amb les empreses tecnològiques. La discussió s’ha vist marcada per arguments que han enarborat la defensa de la llibertat d’expressió i la limitació de la censura davant d’altres que advoquen per la necessitat d’intervenir per frenar els missatges d’odi.

El talent i els seus depredadors

Les formes de depredació, persecució o perversió de l’activitat intel·lectual, científica o creativa en general continuen essent exercides des de posicions de domini o mitjanceres, però són cada vegada més sofisticades i van més enllà de la coacció o la simple acció de robar o d’apropiar-se d’idees o obres mitjançant la substitució, modificació o eliminació dels veritables autors.

'Fake news' i coronavirus (i II): les xarxes socials davant la desinformació

A mesura que la crisi de salut pública provocada per la COVID-19 ha anat avançant, la desinformació ha esdevingut un element central en el debat social, científic i, sobretot darrerament, polític. Així com fa uns dies en un article en aquesta mateixa revista vam mirar de fer una mica de llum sobre el tipus de rumors falsos que es difonien i el possible perfil de les persones que els generaven, en aquest d’ara (acabat de redactar el 4 de maig) mirarem de donar exemples de la resposta a la desinformació.

'Fake news' i coronavirus: la informació com a dret i necessitat

Són dies complexos, dies en què assistim a un brogit de notícies, dades esfereïdores, escenaris de futur angoixants, i provem de sobreviure a la infodèmia (sobreabundància d’informació) que l’OMS ja anunciava el 2 de febrer. Mai com fins ara no havíem parlat de fake news (notícies falses) o desinformació lligada no a processos electorals sinó a supervivència i a combatre una crisi de salut pública i emergència global com és la pandèmia produïda pel coronavirus SARS-CoV-2, causant de la malaltia respiratòria COVID-19.

Les campanyes electorals de l¿espectacle: ens estem americanitzant?

Les xarxes socials i plataformes digitals s’han convertit en escenari de campanyes electorals i poden ser determinants per guanyar o perdre unes eleccions. Els Estats Units en són un referent, sobretot, després de l’anomenada «Revolució Obama». Els països més democratitzats estan temptats d’imitar el seu model, que, a més, converteix el panorama preelectoral en un autèntic espectacle. Però aquesta influència com es tradueix en la realitat? Les campanyes electorals s’estan americanitzant?

Eleccions presidencials EUA 2020: 'Happy fake year!' (i II)

Vam dedicar l’article de la setmana passada a anunciar el terreny de joc on podrien créixer i aflorar notícies falses amb relació a les eleccions presidencials als Estats Units. A la vegada que reclamàvem una anàlisi continuada de la realitat dels EUA per entendre’n la complexitat, també valoràvem el marc on Trump va situar els mitjans crítics amb la seva ideologia, primer, i gestió, després. Ara abordem la relació amb la veritat, la verificació i els efectes en les primàries demòcrates. 

72 resultats | Pàgina 1 de 8
1 |
2 |
Següent >>