Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "comunicació política" : 76 resultats
Negacionisme o el principi d¿acció i reacció de les xarxes socials: conspiracionisme i globalització

La tercera llei de Newton o principi d’acció i reacció ve a dir que, quan un cos fa una força sobre un altre, aquest segon cos reacciona fent una força igual i de sentit contrari sobre el primer. Considerant aquesta llei en una aproximació social, sens dubte sembla complir-se quan valorem la reacció que s’exerceix contra vectors històrics i socials presents en la nostra època, com ara la globalització, el feminisme, la consciència del canvi climàtic i afegiria el paper en el progrés de la ciència.

Notícies falses que desacrediten el feminisme

Hi ha una tendència creixent a fer ús de tècniques de desinformació en xarxes socials per fomentar el descrèdit tant de dones amb activitat pública com del moviment feminista. Aquestes pressions, que es produeixen de manera paral·lela a l’increment de la violència en línia, estan provocant l’allunyament de les dones de l’esfera pública i impedeixen l’avanç en la lluita pels drets i la igualtat. És imperatiu l’aprofundiment en el seu estudi i la presa de mesures específiques per pal·liar els seus efectes en les democràcies.

Relat i poder

D’ençà que ha començat el 2021 ja s’han registrat dues situacions molt notòries que alguns han interpretat com una amenaça per a la llibertat d’expressió: al gener, la clausura del compte de Twitter de l’expresident dels Estats Units Donald Trump; i al febrer, l’empresonament del raper Pablo Hasél. El poder del relat i el relat del poder s’entrecreuen en els dos casos evidenciant que, en comunicació política, l’storytelling emocional s’imposa avui a tota aproximació racional als fets.

Els humans davant reptes d¿escala planetària

Per fer les coses bé no cal exhaurir totes les possibilitats de fer-les malament. La intel·ligència –quan no l’experiència– sovint mostra dreceres per estalviar temps i mals majors. Però, quan hom es nega a reconèixer el descrèdit de la pròpia incompetència, la realitat, que és encara més obstinada, mostra tal com són les coses, per a desesperació de les víctimes. La crisi de la COVID és un exemple perfecte per avaluar, com si d’un laboratori es tractés, fins a quins extrems són capaces l’estupidesa i la pretensió humanes.

El Toisó d¿Or i la princesa d¿Astúries

Entre els premis, honors i distincions que pot lliurar l’estat espanyol, dins de la seva total potestat per atorgar recompenses, per actes, serveis o trajectòries considerades meritòries, trobem les condecoracions que poden concedir determinats ordes civils. Com estableix SerComunicación (2017): «L’Orde és la institució civil o militar creada per premiar persones per mitjà de condecoracions, i hi ha germandat entre els seus membres».

Trump «potser» marxa, però les `fake news¿ es queden

Un títol alternatiu hauria estat «Epíleg de Trump, quan la veritat és un plat que se serveix fred», però dos fets m’ho van fer replantejar. En primer lloc soc plenament conscient que la frase feta anglesa «Revenge is a dish best served cold» es refereix a la venjança, però pensava que el joc de paraules em permetria evidenciar que si hi havia algú que la tingués jurada contra en Trump aquesta era la veritat. Motius no li’n falten. Sí, parlem de la veritat com a idea abstracta, la que tan bé ha descrit Julian Baggini en el seu molt recomanable llibre Breve historia de la verdad.

Modes comunicatius i filosofia de l'acció política: d'Eduard Gans a David Graeber

La comunicació es defineix en la seva relació entre el pensar i l’ésser. En general, es poden diferenciar tres modes comunicatius que preveiem en l’acció política associats a tres maneres de posicionar la comunicació en aquesta relació i que responen al que es coneix com a pensament conservador, progressista o pragmàtic. Aquest article està dedicat a la descripció de l’origen d’aquesta relació entre comunicació i acció política.

Houston, Houston, què fem si Houston no ha existit mai? ('fake news' i negacionisme científic)

La crisi sanitària de la COVID-19 ha sacsejat de forma evident els fonaments de la societat, aquella normalitat que formava part del nostre dia a dia, ens agradés o no. La mateixa societat de la informació i el coneixement, sovint ja amortitzada com a concepte, ha vist com la informació al voltant de la pandèmia esdevenia un problema i per primer cop l’OMS parlava ja el març del 2020 d’infodèmia, referint-se a un excés d’informació molta de la qual seria falsa.

Els 'social media' davant el discurs de l¿odi

En ple confinament i context de pandèmia, les plataformes socials han tornat a protagonitzar un profund debat entorn de la seva actuació davant la difusió del discurs de l’odi que es pot produir en aquests espais de comunicació. Un debat en el qual actors polítics i econòmics s’han anat pronunciant, juntament amb usuaris i agents relacionats amb les empreses tecnològiques. La discussió s’ha vist marcada per arguments que han enarborat la defensa de la llibertat d’expressió i la limitació de la censura davant d’altres que advoquen per la necessitat d’intervenir per frenar els missatges d’odi.

El talent i els seus depredadors

Les formes de depredació, persecució o perversió de l’activitat intel·lectual, científica o creativa en general continuen essent exercides des de posicions de domini o mitjanceres, però són cada vegada més sofisticades i van més enllà de la coacció o la simple acció de robar o d’apropiar-se d’idees o obres mitjançant la substitució, modificació o eliminació dels veritables autors.

76 resultats | Pàgina 1 de 8
1 |
2 |
Següent >>