Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "comunicació política" : 39 resultats
De postveritat, que no hi tenim res a dir?

Fa uns dies el meu company Víctor Cavaller reflexionava en un article a COMeIN sobre la postveritat. Certament, des del moment en què va ser anomenada paraula de l’any per Oxford Dictionaries entre tots n’hem parlat força. Recentment, però, després de la victòria de Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units, allò que gent com Michael Moore i altres anunciaven i els grans mitjans de comunicació negaven, la postveritat ha rebut un enfocament diferent. Què fa que passi el que no s’ha analitzat prou bé que podia passar? Doncs les notícies falses, les fake news, i els algoritmes de Facebook i Google.  

Una nova esperança: cultura popular, resistència i l'inici de l'era Trump

Hi ha molts angles possibles a l'hora d'abordar les accions de protesta per part de molt diversos col·lectius coincidint amb la presa de possessió de Donald Trump com a President dels Estats Units. El que he triat jo per a aquest article és, de fet, una cosa profundament nord-americana: l'ús de la cultura popular com a eina de protesta cívica i política.

Món postveritat i ús intensiu de la tecnologia

Amb les eleccions americanes del passat 2016, l’era de la postveritat ha nascut en política. Viure en un món postveritat o postfactual (de l’anglès post-truth) es defineix com una actitud o un estat d’opinió –aplicada principalment però no exclusivament en política– on els fets objectius tenen menys influència que les emocions o les creences personals. 

#DonaldTrumpWins #TheTruthLosesOut

Arran de la inesperada victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials estatunidenques, he tingut l'oportunitat d'analitzar la seva estratègia electoral per a diversos mitjans de comunicació. La pregunta que ha sorgit cada vegada de forma inevitable és: ha propiciat Facebook la victòria del candidat republicà? Encara que ho hagi negat el mateix Zuckerberg, en aquest article sustento que sí. 

La gent pregunta, la gent aprèn

Les iniciatives de participació que van impulsar els moviments socials i que alguns partits polítics s'han vist obligats a imitar van en augment. Sens dubte és una tendència a l'alça, una manera de procedir que s'està implantant amb força. Cada vegada són més els partits (sobretot els més pròxims a l'esquerra) que es preocupen per recopilar l'opinió de la ciutadania.  

Comunicar sense parlar

La compareixença d’un portaveu (polític), ja sigui en el debat d’investidura o per defensar la seva innocència davant les acusacions de corrupció, pot ser un bon moment per a analitzar, més enllà del discurs, tot allò que comunica amb el llenguatge no verbal. La tendència és analitzar els personatges mediàtics, però tenir nocions del que es diu amb la comunicació no verbal i, per tant, saber preparar i entrenar gairebé la totalitat del que es comunica té gran utilitat en el dia a dia, des d’una entrevista de feina fins a l’aula, com a docents o estudiants.

 

Noves formes per a un nou temps polític

La indumentària dels diputats electes, els gestos realitzats en seu parlamentària o les fórmules que han emprat els polítics a l’hora de prometre el càrrec han posat darrerament el focus en les formes com a eina de comunicació del poder i, en definitiva, en el protocol i l’etiqueta.

La terminologia dels programes electorals

El passat 20 de desembre hi va haver eleccions generals per a escollir els nous representants del Congrés dels Diputats i el Senat a l'Estat espanyol. Com ja és habitual en aquesta mena de comicis, cada un dels partits polítics que es presentaven a les eleccions va redactar el seu propi programa electoral, en el qual es descriuen en detall quines són les propostes de govern per a la pròxima legislatura. Amb motiu d'aquestes eleccions, hem analitzat la terminologia més destacada que s'empra en els programes electorals corresponents a les formacions polítiques més destacades. 

Storytelling i política: com començar una història i acabar explicant contes

En la societat de l'economia de l'atenció en què vivim, ja fa un temps que l'storytelling ha anat guanyant adeptes com a eina de comunicació (Núñez, 2007). Aquesta disciplina, molt arrelada als EUA i àmpliament utilitzada en múltiples professions -que van des de la medicina al periodisme-, ha tingut especial arrelament en la política d’aquell país, sobretot des de l’elecció de Ronald Reagan a principis dels anys vuitanta passats (Salmon, 2007).

Les metàfores del president (en funcions)

Any 1359: el rei Pere el Cerimoniós convoca la Cort de Cervera per fer front a la invasió de les tropes castellanes de Pere el Cruel i es nomena Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, primer president de la Generalitat de Catalunya. La pesta negra i les batalles van marcar el seu mandat. Any 2010: Artur Mas esdevé el 129è. president del sistema institucional d’autogovern en un context de crisis plurals, ‘cruïlles’ polítiques i... metàfores discursives.

39 resultats | Pàgina 1 de 4
1 |
2 |
Següent >>