Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "recerca" : 81 resultats
Instagram més enllà del 'selfie': tendències en la recerca a les xarxes socials

A principis del passat mes de juny vaig assistir al congrés Instagram Conference 2018: Studying Instagram Beyond Selfies, a la universitat de Middlessex, a Londres. Aquest esdeveniment va constituir una ocasió privilegiada per aplegar investigadors de diferents llocs que desenvolupen recerca en aquesta plataforma. Alhora, va permetre la identificació d’algunes tendències en la recerca acadèmica a les xarxes socials, que resumiré en aquest article. 

Comunicació científica: la revista 'BiD'

L’aposta ferma per la qualitat de les revistes acadèmiques de la UOC és un fet i les successives edicions de Jornades de Revistes, una trobada magnífica per compartir i aprendre plegats. Aquest juny la revista dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació ha publicat el número 40 i aprofitarem el COMeIN per presentar-lo, farem un repàs de la història de BiD i compartirem els reptes que ens marquem a curt termini. 

Trastorn 6C51: el videojoc es trastorna

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) acaba de publicar l'última edició de la Classificació Internacional de Malalties (ICD-11). L'objectiu és bàsicament classificar i codificar malalties, els seus símptomes i causes.

Disseny i comportament

El behavioural design o 'disseny per al canvi de comportament' és un camp emergent que combina teories i mètodes per entendre el disseny com una eina per influir en el comportament de les persones. La idea ha arrelat amb certa força en la comunitat d'acadèmics de l'economia del comportament, la psicologia cognitiva i la teoria política i s'està estenent ràpidament pel camp dels estudis de comunicació. 

'Eppur si muove' (i II): 5 coses que també passen en la comunicació científica i una visió de futur

En el meu anterior article en aquesta mateixa revista descrivia deu coses que estaven passant en l'àmbit de la gestió de la informació científica que creia que eren rellevants i que ens situaven en una dimensió que sembla un preludi per al canvi. Com aquelles tempestes que s'anuncien amb petits sons, petites olors i moviments dels ocells, semblaria que alguna cosa està movent-se, de vegades bastant desapercebudament, de vegades de forma més que superficial. En aquest nou article, el que faré serà apuntar cinc coses més que considero que poden marcar tendències, i apuntaré cinc visions a futur de com els diferents actors i productes estan evolucionant. 

'Storytelling', ficció, joc i educació: Caçadors d'Històries del Futur

Cada vegada és més freqüent que professionals i acadèmics de l’àmbit de l’educació o de la comunicació experimentin amb les relacions entre l’art d’inventar, desenvolupar i (fer) viure històries de ficció, allò que en diem storytelling i l’educació. Així, fets històrics narrativitzats en forma de relat, jocs amb components narratius orientats a l’aprenentatge o projeccions de futur a través de ficció i jocs d’imaginació en són alguns exemples. En aquest article de COMeIN us presentaré un exemple d’aquest darrer grup, un projecte de recerca que vam desenvolupar el 2017 i que tindrà continuïtat aquest 2018: Caçadors d’Històries del Futur. Un joc que podreu gaudir al Festival de la Ciència que tindrà lloc al Parc de la Ciutadella els propers 9 i 10 de juny.

Democràcia, govern obert i desenvolupament econòmic

L’enfortiment de la democràcia sovint es vincula a rendició de comptes, transparència i govern obert. La rendició de comptes de les administracions públiques està subjecte a la publicació periòdica d’informació pública, proactiva o sota demanda de la ciutadania. Per tal de fer efectiu el govern obert i que els ciutadans participin en la presa de decisions, han de disposar de dades i informació. Si les dades i la informació es publiquen en formats oberts, aleshores dades i informació es poden reutilitzar per crear valor.  

'Eppur si muove': 10 coses que passen en la comunicació científica

Sovint sembla que alguns dels pilars de la comunicació científica (com ara les revistes científiques, la revisió per experts, els articles i l’avaluació de la qualitat) són monolítics i estancs, que no han evolucionat des de l’aparició de les primeres revistes científiques, ara ja fa més de tres-cents cinquanta anys. Però això no és veritablement així. D’ençà de l’aparició d’internet, velles i noves profecies han anunciat la fi de les revistes i els monopolis editorials. Molts vaticinis no s'han acomplert i d’altres esdeveniments que han anat tenint lloc reconfiguren, a poc a poc, un sector, un mercat, que està en evolució constant sense preveure encara, segons el meu punt de vista, el punt final, el d’arribada. Us plantejo deu novetats dels darrers dotze mesos que penso que poden marcar algunes de les tendències. Com en tota tria, de nou, els criteris de selectivitat són propis, i no hi ha un ordre de prioritat:  

Del projecte DEAL a l'EOSC-hub

Al desembre de l'any 2016 un consorci alemany de biblioteques universitàries especialitzades en investigació científica va anunciar un boicot a les revistes d’Elsevier. L'acció va prendre el nom de Germany’s DEAL Project i va incloure originalment al voltant de seixanta grans institucions, que van anunciar que tots els seus membres cancel·laven les subscripcions a totes les publicacions acadèmiques i revistes científiques contractades amb Elsevier a efectes de l'1 de gener del 2017. El problema de l'accés obert a les publicacions científiques ha portat la Comissió Europea a la proposta del projecte pilot EOSC-hub —The European Open Science Cloud for Research—, pensat per desenvolupar-se en un termini de 36 mesos des de gener del 2018 fins a desembre del 2020. 

La caiguda de Facebook (i II)

En el primer lliurament d'aquest article, vam pronosticar que el lideratge de Facebook com a xarxa social hegemònica s'esvairia en un període de tres o quatre anys. Ara exposarem els set factors que fonamenten la nostra predicció.

 

81 resultats | Pàgina 1 de 9
1 |
2 |
Següent >>