Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "recerca" : 63 resultats
Una dècada de JoVE, primera revista científica en format vídeo

El desembre del 2016 la revista científica en format vídeo JoVE, acrònim de The Journal of Visualized Experiments, va fer 10 anys. JoVE va ser la primera revista científica peer-reviewed que va començar a publicar experiments en format vídeo.  Actualment, a juny del 2017, ha publicat el seu número 124.  

Cap a la publicació permanent?

L’assessor Antonio Gutiérrez-Rubí escrivia en aquest article el sentit de campanya permanent en la comunicació política. Segons aquest concepte, que apareix ja a mitjans dels setanta, però que es veu reforçat durant els anys 90 al govern Clinton, governar implica també estar en campanya permanent. Això, a la vegada, Gutiérrez-Rubí explica que reforça dues idees bàsiques en comunicació política: «Si ho fas, comunica-ho» i «Si no comuniques, no existeixes». Creiem que la comunicació política i la comunicació científica estan allunyades? 

Almanzora Comparte: quan el coneixement creix com el riu

El proper 1 de juny se celebra la II Jornada sobre coneixement compartit, Almanzora Comparte. En aquesta edició tindrem l'oportunitat d'aprofundir més sobre la compartició de coneixement en totes les seves expressions i sobre els seus beneficis. En institucions públiques, en centres educatius i en iniciatives ciutadanes, s'aprèn i es comparteix el que s'ha après. 

Informació i comunicació: una exploració del futur-present a Exporecerca Jove

Els proppassats 6, 7 i 8 d’abril, va tenir lloc a Barcelona (Campus La Salle Universitat Ramon Llull) la XVIII edició de l’Exporecerca Jove. Es tracta d’un concurs organitzat per l’associació MAGMA, adreçat a joves investigadors i inventors. Un recorregut pels estands dels treballs exposats ens permet donar una ullada il·lusionant al futur-present de la ciència i de la innovació. 

Sci-Hub o la pirateria d'articles científics: quelcom continua sense rutllar

A voltes la vida és curiosa. Estic cercant en una molt maldestra base de dades. Teclejo un títol, tot recordant moments. Surt un resultat. Difícil de creure. Sí, el resultat és un article del 2004, relacionat amb els complexes de coordinació de la plata amb lligands de tipus tioamida. Sí, el resultat sóc jo. Per què estic més encuriosit que indignat? La base de dades és pirata. Per què em genera pensaments contraposats, sentint-me doblement utilitzat, per una banda per interessos contraposats, falsos defensors dels drets dels científics (obviant els deures) i, per l’altra, per editorials que em posen a mi com a víctima acadèmica d’una base de dades que lluita contra el sistema? Com cantava Muguruza, “hay algo aquí que va mal…” Anem a pams.  

El futur del nostre entorn informacional
El passat 27 d'octubre va tenir lloc a Barcelona, hostatjat per la UOC, el workshop “Future of Information Environments, Thinking and Building with ASIS&T”, organitzat per l'ASIS&T (Association for Information Science and Technology), l'OCLC (Online Computer Library Center), el Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad Carlos III de Madrid i el grup de recerca KIMO (Knowledge and Information Management in Organizations) de la UOC. En el workshop, primer acte organitzat per ASIS&T a Espanya, es varen discutir algunes tendències sobre el futur dels entorns d'informació i sobre com les persones interactuen amb les tecnologies.
 
Dona i gamer, lliurant batalla en territori hostil?

La indústria del videojoc i del joc digital configura un sector econòmic de gran importància en l’actualitat. Tot i formar part de l’ecosistema mediàtic i tractar-se d’un objecte cultural, la imatge social del videojoc ha estat marcada per la presència d’una visió crítica i de nombrosos prejudicis. En aquest context, el paper de la dona, i més concretament de la dona gamer, també ha estat en el punt de mira; la qüestió de fons és distingir quan es parla de batalles fictícies o, pel contrari, d’un entorn real d’hostilitat.   

La tecnologia cognitiva

Quan el desembre del 2015 Thomas H. Davenport, cofundador del International Institute for Analytics (IIA), anunciava les 2016 Analytics Priorities and Predictions en un live webinar moderat pel IIIA Lead Faculty, Robert Morison, i el IIA’s Research Director, Daniel Magestro, Ph.D, situava en primera posició la tecnologia cognitiva entre les principals tendències en analítica per al 2016 (PrWeb, 2016). 

Un mar de dades

Hi ha un proverbi africà que diu: “Si vols anar ràpid, camina sol; però si vols arribar lluny, camina acompanyat”. Aquest proverbi recull molt bé la filosofia de la xarxa temàtica Maredata, en la qual participa la UOC i sis universitats espanyoles més, i que posa el focus en les dades de recerca. Repassem el darrer acte que ha organitzat en el marc de la International Open Data Conference (IODC) i aprofitarem l’ocasió per a presentar els objectius de la xarxa.  

Qui gestiona les dades a les organitzacions, i per a què?

Actualment sovint sentim a parlar de gestió de dades, dades massives o big data, dades en obert o open data, o linked open data. De fet, hi ha una idea força arrelada que totes les organitzacions necessiten gestionar dades per a crear informació i coneixement per a l’acció, per a prendre decisions. En definitiva, per a crear valor. A més, les administracions públiques, en compliment de la legislació de transparència i reutilització d’informació pública, generen  un major volum de dades que han de gestionar. El volum de negoci, que depèn de la qualitat de dades, és considerable i s’incrementa al llarg dels anys. 

63 resultats | Pàgina 1 de 7
1 |
2 |
Següent >>