Els darrers mesos gairebé només parlem d’intel·ligència artificial (IA), que si «la IA ha vingut per quedar-se», que si «la IA ja no és el futur, sinó que és el present», etc. Entre que escric aquest text i es publica, ja hauran canviat moltes coses i tot plegat haurà evolucionat cap a camins encara desconeguts. Així i tot, m’aventuro a escriure i que passi el que hagi de passar. Som-hi! Quin ús estem fent de la IA en professions com el disseny, l’audiovisual, el periodisme o la comunicació?

Fa uns quants dies, van aparèixer diverses notícies relacionades amb la creació d’imatges amb intel·ligència artificial. Particularment, es tracta del programari DALL-E i de la seva versió lleugera DALL-E mini (que acaba de reconvertir-se en Craiyon). Ambdós són capaços de generar imatges a partir d’un text. Curiosament, coincidien amb alguns esdeveniments sobre art digital, com el festival i congrés ISEA, realitzat recentment a la ciutat de Barcelona.

Fa un parell d’anys, vaig estar passejant per la platja d’un municipi que va ser afectat per un temporal dels que són habituals cada any al nostre territori. La platja, malgrat que hi havien reposat part de la sorra, tenia un aspecte desolador. En les línies següents, us explico un procés de reflexió creativa, a partir d’un exercici d’il·lustració.

La visualització dinàmica de dades i processos té un paper fonamental en molts àmbits professionals i acadèmics ja que permet no només observar, pas a pas en el temps, l'evolució d'un sistema o fenomen en estudi, sinó obtenir diferents visualitzacions de les mateixes dades, representar mitjançant animació un fenomen, possibilitar la interacció de la visualització amb l'usuari, la simulació de sistemes, etc. 

El meu primer article en aquesta revista va tractar sobre videoclips musicals i, la veritat, ja tenia ganes de tornar sobre el tema. L'excusa perfecta va ser el visionat casual a la televisió, fa uns mesos, de Go, el videoclip d'una de les cançons de l'últim disc de The Chemical Brothers, Born in the Echoes (2015). Un grup de noies vestides amb una austera indumentària grisa interpreten una coreografia subjectant un pal i marcant el pas de manera contundent al ritme de la música, mentre la càmera les segueix en aparent pla seqüència. Per l'aspecte, aquest vídeo ha d'estar realitzat per Michel Gondry... et voilà!

Davant la saturació publicitària a la qual estem sotmesos com a consumidors, el màrqueting sensorial (o multisensorial) busca la diferenciació, creant experiències per mitjà de la vista, l’oïda, el gust, el tacte i l’olfacte; associant-les a un producte. En última instància, persegueix convertir l’acte de compra en una experiència agradable i provocar un record positiu i perdurable en el consumidor.

El context de la comunicació digital, i especialment Internet, ens ha aportat, entre altres coses, un bon grapat de neologismes i termes –potser no tan nous– que anem assumint amb una certa avidesa a la nostra recerca. No ho negaré: als acadèmics ja ens agrada explorar i exprimir aquests buzzwords (termes o paraules de moda que pretenen impressionar) mentre, simultàniament, entren en circulació en el món professional a través dels consultors formats en les escoles de negocis que els porten a les empreses, per tal d’aplicar-les al seu modus operandi. Així doncs, moltes d’aquestes idees esdevenen omnipresents perquè reflecteixen qüestions tant d’ordre social com econòmic, de manera que la seva adopció per part de les institucions –en el mig termini– s'acaba convertint en un imperatiu a l’hora de generar polítiques en relació als temes en qüestió. Només el temps confirmarà si aquestes idees eren encertades o simplement hypes (exageracions i conceptes sobredimensionats). 

Sé que fa temps et ronda pel cap, però no gosaves preguntar. Semblava que en estar la paraula en boca de tots, convertida en moda, hauries de saber-ho; de fet, fins i tot pensaves que jo ho sé! Però la crua realitat és una altra: ningú sembla saber amb certesa…. què és transmedia. Hem de parlar.

Per bé o per mal, en els últims temps sentim parlar constantment sobre creativitat i innovació, així com de conrear i retenir el talent. Sigui com a túnel de sortida de la crisi econòmica, sigui per a criticar la falta de creativitat en els nostres sistemes educatius, aquestes expressions apareixen en boca d'empresaris, periodistes i polítics en nombroses ocasions. Podríem dir, en paraules de José Antonio Marina, que vivim una "bombolla de la creativitat", com la immobiliària, encara que els efectes de la seva possible punxada mai serien tan devastadors com en el primer cas.

Amb el suport econòmic de "la Caixa", el juliol de 2012 vam tenir ocasió de convidar Christy Dena a inaugurar el congrés internacional BCN Meeting 2012. Acadèmica, guionista i dissenyadora, Dena és una de les majors expertes mundials en el concepte de transmedia. Aquest és el segon i darrer lliurament de l'entrevista que li va fer la periodista Maria Sanz juntament amb el professor Antoni Roig, autor d'aquesta adaptació per a COMeIN.