Quin és el gènere audiovisual que millor dona veu i il·lumina la memòria col·lectiva? Quina materialitat artística evoca millor la importància del temps viscut? Em disposava a pensar sobre aquestes qüestions centrals per al meu projecte de recerca sobre arqueologies visuals en aquest article escrit un xic a correcuita −com ho fem quasi tot en aquesta vida−, quan, de sobte, els ritmes es detenen. M’avisen que ha mort Antoni Mercader, investigador, creador i teixidor d’infinites aliances culturals durant més de cinquanta anys a Catalunya. La vida interromp el flux de la producció acadèmica i imposa el tempo del dol: frenar i caminar enrere.

Fa només uns dies que ha sortit a la llum Inteligencia Artificial: retos y oportunidades para la formación y el empleo en el ámbito de la Comunicación (2025), publicat per Comunicación Social Ediciones y Publicaciones. El llibre, editat per Jordi Sánchez-Navarro (director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC) i Pedro A. Hellín Ortuño (professor titular de l’Àrea de Comunicació Audiovisual i Publicitat en la Universitat de Múrcia), analitza la irrupció de la intel·ligència artificial en l’àmbit de la comunicació, en un sentit ampli.

En un article previ, arran de l’èxit del film El 47, repassàvem l’insuficient treball que ha fet el cinema per explicar la ciutat de Barcelona en les últimes dècades. Aquest dèficit s’entén, en part, per la funció que altres arts i tècniques visuals van assumir de la Transició ençà. És el cas del vídeo i la televisió, en les seves diferents expressions més o menys institucionalitzades, així com el de la fotografia en l’àmbit més artístic. Tot i això, va ser el disseny –en un sentit integral: com a disciplina comunicativa, com a gremi i com a segell d’identitat– el que realment va explicar Barcelona. Una altra cosa és de quina forma i amb quin esperit crític ho va fer.

Els darrers mesos gairebé només parlem d’intel·ligència artificial (IA), que si «la IA ha vingut per quedar-se», que si «la IA ja no és el futur, sinó que és el present», etc. Entre que escric aquest text i es publica, ja hauran canviat moltes coses i tot plegat haurà evolucionat cap a camins encara desconeguts. Així i tot, m’aventuro a escriure i que passi el que hagi de passar. Som-hi! Quin ús estem fent de la IA en professions com el disseny, l’audiovisual, el periodisme o la comunicació?

Fa uns quants dies, van aparèixer diverses notícies relacionades amb la creació d’imatges amb intel·ligència artificial. Particularment, es tracta del programari DALL-E i de la seva versió lleugera DALL-E mini (que acaba de reconvertir-se en Craiyon). Ambdós són capaços de generar imatges a partir d’un text. Curiosament, coincidien amb alguns esdeveniments sobre art digital, com el festival i congrés ISEA, realitzat recentment a la ciutat de Barcelona.

Fa un parell d’anys, vaig estar passejant per la platja d’un municipi que va ser afectat per un temporal dels que són habituals cada any al nostre territori. La platja, malgrat que hi havien reposat part de la sorra, tenia un aspecte desolador. En les línies següents, us explico un procés de reflexió creativa, a partir d’un exercici d’il·lustració.

La visualització dinàmica de dades i processos té un paper fonamental en molts àmbits professionals i acadèmics ja que permet no només observar, pas a pas en el temps, l'evolució d'un sistema o fenomen en estudi, sinó obtenir diferents visualitzacions de les mateixes dades, representar mitjançant animació un fenomen, possibilitar la interacció de la visualització amb l'usuari, la simulació de sistemes, etc. 

El meu primer article en aquesta revista va tractar sobre videoclips musicals i, la veritat, ja tenia ganes de tornar sobre el tema. L'excusa perfecta va ser el visionat casual a la televisió, fa uns mesos, de Go, el videoclip d'una de les cançons de l'últim disc de The Chemical Brothers, Born in the Echoes (2015). Un grup de noies vestides amb una austera indumentària grisa interpreten una coreografia subjectant un pal i marcant el pas de manera contundent al ritme de la música, mentre la càmera les segueix en aparent pla seqüència. Per l'aspecte, aquest vídeo ha d'estar realitzat per Michel Gondry... et voilà!

Davant la saturació publicitària a la qual estem sotmesos com a consumidors, el màrqueting sensorial (o multisensorial) busca la diferenciació, creant experiències per mitjà de la vista, l’oïda, el gust, el tacte i l’olfacte; associant-les a un producte. En última instància, persegueix convertir l’acte de compra en una experiència agradable i provocar un record positiu i perdurable en el consumidor.

El context de la comunicació digital, i especialment Internet, ens ha aportat, entre altres coses, un bon grapat de neologismes i termes –potser no tan nous– que anem assumint amb una certa avidesa a la nostra recerca. No ho negaré: als acadèmics ja ens agrada explorar i exprimir aquests buzzwords (termes o paraules de moda que pretenen impressionar) mentre, simultàniament, entren en circulació en el món professional a través dels consultors formats en les escoles de negocis que els porten a les empreses, per tal d’aplicar-les al seu modus operandi. Així doncs, moltes d’aquestes idees esdevenen omnipresents perquè reflecteixen qüestions tant d’ordre social com econòmic, de manera que la seva adopció per part de les institucions –en el mig termini– s'acaba convertint en un imperatiu a l’hora de generar polítiques en relació als temes en qüestió. Només el temps confirmarà si aquestes idees eren encertades o simplement hypes (exageracions i conceptes sobredimensionats).