El meu primer article en aquesta revista va tractar sobre videoclips musicals i, la veritat, ja tenia ganes de tornar sobre el tema. L'excusa perfecta va ser el visionat casual a la televisió, fa uns mesos, de Go, el videoclip d'una de les cançons de l'últim disc de The Chemical Brothers, Born in the Echoes (2015). Un grup de noies vestides amb una austera indumentària grisa interpreten una coreografia subjectant un pal i marcant el pas de manera contundent al ritme de la música, mentre la càmera les segueix en aparent pla seqüència. Per l'aspecte, aquest vídeo ha d'estar realitzat per Michel Gondry... et voilà!

Davant la saturació publicitària a la qual estem sotmesos com a consumidors, el màrqueting sensorial (o multisensorial) busca la diferenciació, creant experiències per mitjà de la vista, l’oïda, el gust, el tacte i l’olfacte; associant-les a un producte. En última instància, persegueix convertir l’acte de compra en una experiència agradable i provocar un record positiu i perdurable en el consumidor.

El context de la comunicació digital, i especialment Internet, ens ha aportat, entre altres coses, un bon grapat de neologismes i termes –potser no tan nous– que anem assumint amb una certa avidesa a la nostra recerca. No ho negaré: als acadèmics ja ens agrada explorar i exprimir aquests buzzwords (termes o paraules de moda que pretenen impressionar) mentre, simultàniament, entren en circulació en el món professional a través dels consultors formats en les escoles de negocis que els porten a les empreses, per tal d’aplicar-les al seu modus operandi. Així doncs, moltes d’aquestes idees esdevenen omnipresents perquè reflecteixen qüestions tant d’ordre social com econòmic, de manera que la seva adopció per part de les institucions –en el mig termini– s'acaba convertint en un imperatiu a l’hora de generar polítiques en relació als temes en qüestió. Només el temps confirmarà si aquestes idees eren encertades o simplement hypes (exageracions i conceptes sobredimensionats). 

Sé que fa temps et ronda pel cap, però no gosaves preguntar. Semblava que en estar la paraula en boca de tots, convertida en moda, hauries de saber-ho; de fet, fins i tot pensaves que jo ho sé! Però la crua realitat és una altra: ningú sembla saber amb certesa…. què és transmedia. Hem de parlar.

Per bé o per mal, en els últims temps sentim parlar constantment sobre creativitat i innovació, així com de conrear i retenir el talent. Sigui com a túnel de sortida de la crisi econòmica, sigui per a criticar la falta de creativitat en els nostres sistemes educatius, aquestes expressions apareixen en boca d'empresaris, periodistes i polítics en nombroses ocasions. Podríem dir, en paraules de José Antonio Marina, que vivim una "bombolla de la creativitat", com la immobiliària, encara que els efectes de la seva possible punxada mai serien tan devastadors com en el primer cas.

Amb el suport econòmic de "la Caixa", el juliol de 2012 vam tenir ocasió de convidar Christy Dena a inaugurar el congrés internacional BCN Meeting 2012. Acadèmica, guionista i dissenyadora, Dena és una de les majors expertes mundials en el concepte de transmedia. Aquest és el segon i darrer lliurament de l'entrevista que li va fer la periodista Maria Sanz juntament amb el professor Antoni Roig, autor d'aquesta adaptació per a COMeIN.

Amb el suport econòmic de "la Caixa", el passat juliol vam tenir ocasió de convidar Christy Dena a inaugurar el congrés internacional BCN Meeting 2012. Acadèmica, guionista i dissenyadora, Dena és una de les majors expertes mundials en el concepte de transmedia. Aquest és el primer lliurament de l'entrevista que li va fer la periodista Maria Sanz juntament amb el professor Antoni Roig, autor d'aquesta adaptació per a COMeIN.

La popularització de plataformes socials com Pinterest, que permet compartir interessos de forma eminentment visual, ha contribuït a situar en primer pla la imatge com a eina d'expressió a les xarxes socials. La imatge sempre ha format una part essencial dels nostres intercanvis personals i socials, però la tendència ha anat en augment en paral·lel a la major presència de dispositius mòbils tàctils, com els smartphones o els tablets. L'èxit de Pinterest i altres eines emergents es troba a combinar una espatarrant facilitat de capturar contingut de la web i presentar-lo gràficament d'una forma totalment diferent. I això és només la punta de l'iceberg.

Tenir la capacitat de poder seguir fil per randa la informació que es difon sobre un tema que ens interessa demana temps, constància i tenir a l’abast eines que ens ajudin a gestionar els continguts de manera sistemàtica. I si volem anar encara més al detall del contingut, cal disposar d’eines que permetin extreure'n els conceptes clau per a identificar amb més exactitud quin volum d'informació realment volem llegir sobre un determinat tema.

Per diferents motius i per diferents vies, en les darreres setmanes no deixo de sentir parlar del mapping:  l’espectacularitat del mapping de la Sagrada Família durant les festes de la Mercè, la trobada d’un cartell que anuncia un proper esdeveniment de mapping audiovisual sobre la Casa Batlló a Barcelona… Tot això, coincidint amb la preparació d’una presentació per a un congrés on tractem del mapping des d’una perspectiva social i de creació col·lectiva. Però que és això del mapping?