Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "San Cornelio, Gemma" : 21 resultats
De males mares, haters i followers
Seguint el fil d'un article anterior en què parlava de les imatges relatives a dones que havien publicat selfies poc després d'haver donat a llum, en aquest article m'agradaria aprofundir en els discursos generats en determinats perfils de famoses que, havent estat mares recentment, generen comentaris i discussions que revelen un posicionament molt dur per part de les dones.
 
El punt de gir de Kardashian o el final del 'selfie'

Fa un temps que escric sobre selfies a Instagram en el context del projecte selfiestories. A propòsit de la desaparició de Kim Kardashian en aquesta xarxa, i de la seva posterior reaparició, en el present article m'agradaria aprofundir en aquest incident des de la perspectiva de la narrativa personal, així com interpretar-la com un altre indici (més) del que podríem entendre com el final del selfie.

Quan se te n'anirà aquesta panxa? imatges i narratives post matern a les xarxes socials

Aquesta història, com gairebé totes, té el seu origen en una experiència personal: corria el mes de febrer i gaudia del permís de maternitat del meu segon fill en el moment que van aparèixer diverses notícies relatives a dones que havien publicat selfies poc després d'haver donat a llum. Aquestes accions compartien la reivindicació del cos natural -en oposició a les imatges de cossos perfectes- que sovint mostren determinades celebrities, fins i tot després del part. Quines narratives estan presents en aquest tipus d'accions i imatges?  En el present article ho analitzo breument en el context del projecte Selfiestories i personal data

Autenticitat o autopromoció a les xarxes socials?

Fa uns dies saltava als mitjans a la xarxa la notícia d'una model australiana de 18 anys, Essena O’Neill, que decidia publicar un vídeo, tot anunciant que deixava les xarxes socials, al mateix temps que explicava l'autèntic calvari que li suposava crear les imatges que compartia a l’aplicació Instagram. Ho feia directament des del seu compte personal on proporcionava comentaris afegits als peus de les fotografies sobre els detalls de la presa d’aquestes imatges, definides per O’Neill com “falses”, així com tot el que envoltava la seva activitat a les xarxes socials.

Disseny, coreografies i muntatge en els clips de Michel Gondry

El meu primer article en aquesta revista va tractar sobre videoclips musicals i, la veritat, ja tenia ganes de tornar sobre el tema. L'excusa perfecta va ser el visionat casual a la televisió, fa uns mesos, de Go, el videoclip d'una de les cançons de l'últim disc de The Chemical Brothers, Born in the Echoes (2015). Un grup de noies vestides amb una austera indumentària grisa interpreten una coreografia subjectant un pal i marcant el pas de manera contundent al ritme de la música, mentre la càmera les segueix en aparent pla seqüència. Per l'aspecte, aquest vídeo ha d'estar realitzat per Michel Gondry... et voilà!

Notes sobre un capitalisme transestètic

Fa un parell d'anys escrivia en aquesta mateixa revista De creativitat i altres mals actuals, un article a propòsit de la lectura del llibre El aprendizaje de la creatividad (2013), on José Antonio i Eva Marina parlaven d'una possible "bombolla" de la creativitat. D'una manera similarment reveladora, fa unes setmanes va arribar a les meves mans La estetización del mundo, de Gilles Lipovetsky i Jan Serroy (2015). Els autors suggereixen que vivim en l'època del capitalisme artístic, on l'art -més concretament, la seva dimensió estètica- impregna l'economia, els mercats... en definitiva, forma part intrínseca del capitalisme, àmpliament acusat d’enlletgir i destruir-ho tot durant tants anys.

Entre el narcisisme i l'activisme: visions del selfie

Els selfies són molt perillosos. Terribles. Una de les manifestacions més recents de la seva perillositat és que són la causa del contagi de polls entre els nens, ja que apropen els seus caps excessivament per entrar en l'enquadrament de la càmera (i és molt pitjor si utilitzen Instagram, el format del qual és quadrat i l’espai més estret que en un format apaïsat).
He de reconèixer que quan vaig escoltar la notícia en diversos telenotícies em va produir certa hilaritat. Tanmateix, si ho mirem amb una mica de perspectiva veiem que això és, simplement, una expressió més de la consideració negativa que es té de la pràctica, especialment en els mitjans de comunicació tradicionals. Per què aquesta voluntat de desacreditar i imbuir de perillositat una pràctica social d'aquest tipus?, quines són les idees o assumpcions que hi ha al darrera d’aquesta interpretació?

Sobre selfies i recerca: algunes consideracions metodològiques

El selfie està de moda. Bé, sí, com gairebé tots els temes que escrivim en aquesta revista. Reconeguem-ho d'entrada: hi ha un punt d'esnobisme entre els investigadors en comunicació i ciències socials; ens agrada estar a l'última i entendre els diferents fenòmens socials. Tant és així que ens llancem de seguida a la piscina per abordar els temes candents. Això ho vaig poder observar en el passat congrés d'ECREA 2014 (l'associació europea d'investigació i docència en comunicació), per exemple, en relació a les presentacions sobre big data, on els projectes desenvolupats estan, majoritàriament, més en el pla de la reflexió sobre l'objecte d'estudi que en el dels resultats. Una cosa semblant passa amb el fenomen del selfie.

De buzzwords, hypes i altres idees que sonen amb força

El context de la comunicació digital, i especialment Internet, ens ha aportat, entre altres coses, un bon grapat de neologismes i termes –potser no tan nous– que anem assumint amb una certa avidesa a la nostra recerca. No ho negaré: als acadèmics ja ens agrada explorar i exprimir aquests buzzwords (termes o paraules de moda que pretenen impressionar) mentre, simultàniament, entren en circulació en el món professional a través dels consultors formats en les escoles de negocis que els porten a les empreses, per tal d’aplicar-les al seu modus operandi. Així doncs, moltes d’aquestes idees esdevenen omnipresents perquè reflecteixen qüestions tant d’ordre social com econòmic, de manera que la seva adopció per part de les institucions –en el mig termini– s'acaba convertint en un imperatiu a l’hora de generar polítiques en relació als temes en qüestió. Només el temps confirmarà si aquestes idees eren encertades o simplement hypes (exageracions i conceptes sobredimensionats). 

Segona jornada de recerca dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació

El passat 17 de juliol i en la preciosa ubicació del Palau Macaya va tenir lloc la segona jornada de recerca dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC organitzada per la comissió de recerca, els qui signem aquest article. Un cop més una oportunitat única de conèixer de primera mà la feina de recerca, actual i futura, dels nostres companys i companyes. 

21 resultats | Pàgina 1 de 3
1 |
2 |
Següent >>