Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "gènere" : 6 resultats
De gran vull ser bibliotecària!
Fa uns dies, a IweTel, el principal fòrum electrònic sobre biblioteques i documentació que existeix en llengua castellana, es va fer referència a un article de Daniel Gil Solés (2017) en què es parla de la valoració de la professió de bibliotecària/i i de com el fet que estigui ocupada majoritàriament per dones podria influir negativament en aquesta valoració. Dues premisses perillosament juntes. La primera parteix de la idea que la professió de bibliotecària/i està mal valorada i, la segona, de tan ofensiva com és, de moment és millor obviar-la.
Dona i gamer, lliurant batalla en territori hostil?

La indústria del videojoc i del joc digital configura un sector econòmic de gran importància en l’actualitat. Tot i formar part de l’ecosistema mediàtic i tractar-se d’un objecte cultural, la imatge social del videojoc ha estat marcada per la presència d’una visió crítica i de nombrosos prejudicis. En aquest context, el paper de la dona, i més concretament de la dona gamer, també ha estat en el punt de mira; la qüestió de fons és distingir quan es parla de batalles fictícies o, pel contrari, d’un entorn real d’hostilitat.   

L'etiqueta social a la Barcelona del segle XIX

A finals del segle XIX les relacions socials encara estaven marcades per uns codis estrictes que s’havien de complir de manera escrupolosa. Seguint rígides normes d’etiqueta, qualsevol acció -des de peticions de ball a rebre o realitzar visites- s’havia de dur a terme d’idèntica manera per encaixar en el rígid marc moral de l’època. Res millor que un dels membres més excels de l’alta societat deixés per escrit com comportar-se davant dels compromisos socials. Així fou com el 1883 apareixia la primera edició del Código o deberes de buena sociedad de Camilo Fabra i Fontanills, alcalde de Barcelona de gener a abril de 1893 i marquès d’Alella.

Davant l'auge de la feminitat mediàtica, on queda el feminisme?

No és estrany veure com les dones tenim papers cada vegada més rellevants a la ficció televisiva i a les narracions cinematogràfiques, de la mateixa manera que des de la indústria de l’oci i l’entreteniment s’ofereixen productes pensats i distribuïts estratègicament per als públics femenins. Així doncs, en un primer cop d’ull, podem pensar que estem d’enhorabona.

La intel·ligència emocional, un element clau en la comunicació corporativa
Acadèmics de l’àmbit de les relacions públiques de reconegut prestigi internacional debaten a Barcelona sobre la importància de la intel·ligència emocional i la Teoria de les Intel·ligències Múltiples en el congrés Barcelona PR Meeting #4.
 
A les dones no ens agrada aquesta publicitat
Fa unes setmanes es va publicar un estudi, realitzat per Tapsa Y&R, on es revelava que les dones no se senten identificades amb la publicitat actual. Segons Mary Lou Quinlan, que porta més de 30 anys investigant sobre el target femení, “el 90% de la publicitat no connecta realment amb la dona."
 

 

6 resultats | Pàgina 1 de 1