Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "gènere" : 10 resultats
Ana Pardo de Vera: ''Tothom vol controlar el missatger''

Defensa la funció social del periodisme, assenyala els poderosos que condicionen, vigila els qui posen en perill la llibertat de la informació, i defensa una professió compromesa amb la igualtat. Des del setembre del 2016, Ana Pardo de Vera és la directora del diari Publico.es, un càrrec directiu que poques dones ocupen en els mitjans de comunicació espanyols. Ella, al costat de tres directores més, serà una de les ponents de l'acte que els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC organitzen a Madrid per analitzar el sostre de vidre en la professió. Parlem amb Pardo de Vera sobre l'evolució del periodisme, els interessos, models de negoci i feminisme. 

L'assignatura pendent del feminisme en la premsa
Les xifres parlen per si soles. Des de principi d'any, cada cinc dies una dona ha estat assassinada per la seva parella, un 47% més que en el mateix període de l'any passat. Només al mes de febrer ja es tenien les pitjors xifres d'assassinades per violència de gènere des del 2008, i es preveu que les dades doblin les de l'any passat. Al costat de les 28 dones assassinades del 2017, també s'han de contemplar com a víctimes 13 orfes. El pressupost del Govern espanyol per a la lluita contra la violència de gènere i polítiques d'igualtat representa un 0,01% de la despesa total, és a dir, uns 28 milions d'euros. Des de l'any 2004, quan es va aprovar la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, es comptabilitzen més de 800 dones assassinades i més de 161 orfes.
 

 

Ideologia androcentrista: una explicació clara

Ressenyem Mujeres en Medio(s), d'Asunción Bernárdez Rodal. Segons la seva autora, els prejudicis i desconfiances amb els quals part de l'alumnat i professorat s'enfronten a conceptes com igualtat i feminisme, sobretot en àmbits acadèmics vinculats amb les ciències socials i humanitats, segurament neixen per entendre el context comunicatiu com un espai neutral, un espai que suposen lliure de càrregues ideològiques, almenys en qüestions de gènere

De males mares, haters i followers
Seguint el fil d'un article anterior en què parlava de les imatges relatives a dones que havien publicat selfies poc després d'haver donat a llum, en aquest article m'agradaria aprofundir en els discursos generats en determinats perfils de famoses que, havent estat mares recentment, generen comentaris i discussions que revelen un posicionament molt dur per part de les dones.
 
De gran vull ser bibliotecària!
Fa uns dies, a IweTel, el principal fòrum electrònic sobre biblioteques i documentació que existeix en llengua castellana, es va fer referència a un article de Daniel Gil Solés (2017) en què es parla de la valoració de la professió de bibliotecària/i i de com el fet que estigui ocupada majoritàriament per dones podria influir negativament en aquesta valoració. Dues premisses perillosament juntes. La primera parteix de la idea que la professió de bibliotecària/i està mal valorada i, la segona, de tan ofensiva com és, de moment és millor obviar-la.
Dona i gamer, lliurant batalla en territori hostil?

La indústria del videojoc i del joc digital configura un sector econòmic de gran importància en l’actualitat. Tot i formar part de l’ecosistema mediàtic i tractar-se d’un objecte cultural, la imatge social del videojoc ha estat marcada per la presència d’una visió crítica i de nombrosos prejudicis. En aquest context, el paper de la dona, i més concretament de la dona gamer, també ha estat en el punt de mira; la qüestió de fons és distingir quan es parla de batalles fictícies o, pel contrari, d’un entorn real d’hostilitat.   

L'etiqueta social a la Barcelona del segle XIX

A finals del segle XIX les relacions socials encara estaven marcades per uns codis estrictes que s’havien de complir de manera escrupolosa. Seguint rígides normes d’etiqueta, qualsevol acció -des de peticions de ball a rebre o realitzar visites- s’havia de dur a terme d’idèntica manera per encaixar en el rígid marc moral de l’època. Res millor que un dels membres més excels de l’alta societat deixés per escrit com comportar-se davant dels compromisos socials. Així fou com el 1883 apareixia la primera edició del Código o deberes de buena sociedad de Camilo Fabra i Fontanills, alcalde de Barcelona de gener a abril de 1893 i marquès d’Alella.

Davant l'auge de la feminitat mediàtica, on queda el feminisme?

No és estrany veure com les dones tenim papers cada vegada més rellevants a la ficció televisiva i a les narracions cinematogràfiques, de la mateixa manera que des de la indústria de l’oci i l’entreteniment s’ofereixen productes pensats i distribuïts estratègicament per als públics femenins. Així doncs, en un primer cop d’ull, podem pensar que estem d’enhorabona.

La intel·ligència emocional, un element clau en la comunicació corporativa
Acadèmics de l’àmbit de les relacions públiques de reconegut prestigi internacional debaten a Barcelona sobre la importància de la intel·ligència emocional i la Teoria de les Intel·ligències Múltiples en el congrés Barcelona PR Meeting #4.
 
A les dones no ens agrada aquesta publicitat
Fa unes setmanes es va publicar un estudi, realitzat per Tapsa Y&R, on es revelava que les dones no se senten identificades amb la publicitat actual. Segons Mary Lou Quinlan, que porta més de 30 anys investigant sobre el target femení, “el 90% de la publicitat no connecta realment amb la dona."
 

 

10 resultats | Pàgina 1 de 1