Durant la primera setmana de març, vam tenir la sort de poder compartir temps i idees amb dues grans figures expertes en moviments socials i activisme digital: els professors Emiliano Treré (Universitat of Cardiff) i Guiomar Rovira (Universitat de Girona). Van acceptar el repte de mantenir una conversa, que resultaria apassionant, sobre justícia de dades, activisme en l’era de les dades, algorismes i la importància de les petites accions per al canvi social, fins i tot davant causes aparentment perdudes. Aquest és un petit avançament que espero que serveixi a tall d’immersió en una qüestió fonamental en els complexos temps que vivim.

El joc de posicionament no és patrimoni exclusiu del futbol. De fet, també és quelcom fonamental en la professió del Màrqueting i de la Comunicació. Per una banda, les marques juguen a posicionar-se en les ments dels seus clients (actuals o potencials) amb unes fortaleses i debilitats concretes que les diferenciïn de la competència. Per altra banda, les organitzacions també es veuen obligades a posicionar-se en problemàtiques socials i mediambientals amb l’objectiu d’apropar-se als seus grups d’interès en els temes que més els preocupen.

El passat 15 de setembre es va presentar el llibre Indigenous Media Activism in Argentina. Publicat per Routledge en el marc de la sèrie «Media and Communication Activism. The Empowerment Practices of Social Movements», al costat de l’autora, Francesca Belotti, van participar tres comentaristes de prestigi internacional: Claudia Magallanes-Blanco (Universitat Iberoamericana de Puebla, Mèxic), Amalia Córdova (Smithsonian Institution, Estats Units) i Salvatore Scifo (Universitat de Bournemouth, Regne Unit).

Bona part de l’opinió pública global és contrària a les armes. Contrària a la seva venda legal o il·legal; contrària al seu ús militar pels estats que volen imposar les seves idees per mitjà de la força; contrària al seu (ab)ús per les forces policials; i, sobretot, contrària a la tinença privada d’armes. Quelcom que ens pot semblar molt llunyà a les nostres latituds, però que a indrets com els Estats Units d’Amèrica forma part de la identitat nacional i sembla un quist difícil d’extirpar.

En ple confinament i context de pandèmia, les plataformes socials han tornat a protagonitzar un profund debat entorn de la seva actuació davant la difusió del discurs de l’odi que es pot produir en aquests espais de comunicació. Un debat en el qual actors polítics i econòmics s’han anat pronunciant, juntament amb usuaris i agents relacionats amb les empreses tecnològiques. La discussió s’ha vist marcada per arguments que han enarborat la defensa de la llibertat d’expressió i la limitació de la censura davant d’altres que advoquen per la necessitat d’intervenir per frenar els missatges d’odi.

Aquests darrers mesos estan sent emocionalment intensos per molts motius. Un d’ells, la definitiva explosió del moviment col·lectiu que confronta el que vivim ja amb el nom d’emergència climàtica; en definitiva, que ens confronta amb el nostre futur immediat i el de les properes generacions. Les accions i reaccions al voltant d’Extinction Rebellion, la denominada vaga pel clima i la popularitat creixent de Greta Thunberg són el punt de partida de tota una sèrie de pensaments, sentiments i conflictes que m'assalten com a ciutadà, comunicador, pare i acadèmic implicat en l’estudi de la cultura popular i les narratives digitals. Això és el que vull compartir amb vosaltres en aquest article.

Un cop coneguts els resultats de les darreres eleccions generals espanyoles celebrades el 28 d'abril de 2019 i a la vista de l’adveniment immediat de les eleccions locals i europees, és un bon moment per obrir una reflexió no tant sobre els resultats obtinguts per les diferents formacions polítiques com sobre de quina manera el control de la informació actua com a clau de volta en la qualitat democràtica d’un país. Prenem com a exemple la gestió política del canvi climàtic i la transició energètica.

Fa uns quants dies va tenir lloc un debat que ens ha fet adonar de diverses coses. Estem parlant del debat al Parlament Europeu sobre l’anomenada llibertat de panorama. I les diverses coses són les que veurem en aquest article. 

L’acció de lobbisme que es basa en influir sobre un grup d’individus o organitzacions molt influents sobre el tema objecte de decisió es coneix com a lobbisme d’altura o grasstop lobbying. Per la seva condició d’institució investigadora i assessora, els think tanks ―també coneguts com laboratoris d’idees― sovint són objecte d’aquest tipus de lobbisme. Tanmateix, una informació publicada pel The New York Times ha posat en entredit l’essència d’aquestes organitzacions: la credibilitat i el rigor.

El Tribunal de Comptes espanyol va aprovar la setmana passada els informes relatius al finançament dels partits polítics durant els anys 2009, 2010 i 2011. Mentre aquests informes són remesos a les Corts, tal com és preceptiu, el propi òrgan fiscalitzador n'ha avançat les conclusions en un comunicat: un cop més, existeixen irregularitats en les donacions privades rebudes pels partits i les seves fundacions.