Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "Roig, Antoni" : 39 resultats
Aquí i ara: comunicar l¿emergència climàtica

Aquests darrers mesos estan sent emocionalment intensos per molts motius. Un d’ells, la definitiva explosió del moviment col·lectiu que confronta el que vivim ja amb el nom d’emergència climàtica; en definitiva, que ens confronta amb el nostre futur immediat i el de les properes generacions. Les accions i reaccions al voltant d’Extinction Rebellion, la denominada vaga pel clima i la popularitat creixent de Greta Thunberg són el punt de partida de tota una sèrie de pensaments, sentiments i conflictes que m'assalten com a ciutadà, comunicador, pare i acadèmic implicat en l’estudi de la cultura popular i les narratives digitals. Això és el que vull compartir amb vosaltres en aquest article.

Per què utilitzo 'storytelling', encara que no em faci més llest

En un article publicat el passat mes de maig a Retina, suplement d'economia d'El País, Guillermo Vega efectuava una encesa defensa de l'ús de la llengua pròpia (en el seu cas el castellà) contra l'abús d'anglicismes innecessaris que s'instal·len en el nostre bagatge comunicatiu quotidià, quan ja disposem de les paraules adequades. Però, què passa quan no és el cas? Sobre això vull reflexionar en aquest article. 

La dimensió reconeguda

En termes televisius, l’any 2019 serà recordat en bona part per la finalització de sèries tan estimades i alhora amb etapes finals tan criticades des del propi fandom com Joc de Trons o Big Bang Theory. Però aquest cop vull fixar-me en una sèrie de llegat quasi infinit i tampoc  exempta de polèmica entre els fans. La vostra pròxima parada, de nou… La dimensió desconeguda.  

Memòries d''Africa'

Aquest podria semblar un article tardà sobre els Premis Oscar. Però no. Certament, el 1986, el film Memòries d'Àfrica s’enduia diversos Premis Oscar enmig de certa polèmica sobre els seus mèrits reals. Com aquest any, diguem. Però m'interessa anar una mica més enrere, fins a 1982, moment en què triomfava a les llistes de tot el món una cançó anomenada Africa, interpretada per la banda nord-americana Toto. Més de tres dècades després, potser no ens recordem molt de Memòries d'Àfrica, però Africa s'ha convertit en una mena de cançó d'Internet, a cop de mems i versions. Aquesta és ─una part─ de la història.

Jugant a Netflix: Black Mirror - Bandersnatch

El 28 de desembre passat Netflix va presentar una proposta guardada amb calculat semi-secretisme. Un format inèdit de la prestigiosa sèrie distòpica Black Mirror, de Charlie Brooker, en forma de llargmetratge interactiu. L'impacte -i la polèmica- han estat notables: el futur de l'audiovisual? Un experiment innovador encara que limitat en el seu abast? Un truc caduc deutor de fórmules ja esgotades i de poc calat? Jo estic a mig camí entre les dues primeres opcions i en aquest COMeIN donaré alguns apunts de perquè. En qualsevol cas, crec que Black Mirror: Bandersnatch mereix molta atenció com a ficció interactiva. Si vols seguir (no spoilers), endavant. 

Quant val una pel·lícula?

D'entre els infinits atractius que ofereix un festival com Sitges per als amants del cinema, fantàstic (o no), trobem també xerrades professionals com les organitzades pel Film Hub. En aquest article comparteixo de manera breu una síntesi de la sessió titulada "Quant val una pel·lícula?", que es va convertir en una interessantíssima masterclass sobre com es compren, es venen i s'estrenen avui dia les pel·lícules. 

Tu, robot

Dues sèries importants del panorama internacional han finalitzat recentment la temporada televisiva: Westworld (2a. temporada) i Humans (3a. temporada). Les dues estan centrades en el tema dels robots i la intel·ligència artificial. Tot i ser totalment diferents entre si, ambdues plantegen reflexions en comú sobre la intel·ligència artificial, la consciència, la identitat, la llibertat, el tracte a l'altre i la pròpia naturalesa humana, amb múltiples connexions amb l'actualitat política i social. Per això he volgut reunir-les en aquest article. 

'Storytelling', ficció, joc i educació: Caçadors d'Històries del Futur

Cada vegada és més freqüent que professionals i acadèmics de l’àmbit de l’educació o de la comunicació experimentin amb les relacions entre l’art d’inventar, desenvolupar i (fer) viure històries de ficció, allò que en diem storytelling i l’educació. Així, fets històrics narrativitzats en forma de relat, jocs amb components narratius orientats a l’aprenentatge o projeccions de futur a través de ficció i jocs d’imaginació en són alguns exemples. En aquest article de COMeIN us presentaré un exemple d’aquest darrer grup, un projecte de recerca que vam desenvolupar el 2017 i que tindrà continuïtat aquest 2018: Caçadors d’Històries del Futur. Un joc que podreu gaudir al Festival de la Ciència que tindrà lloc al Parc de la Ciutadella els propers 9 i 10 de juny.

Contra el sentit comú

Coneguts esdeveniments recents en l'esfera política, cultural i judicial relacionats amb la llibertat d'expressió i l'(auto) censura, encara que també altres menys comentats en els mitjans, m'han portat a voler qüestionar la noció àmpliament acceptada, però profundament problemàtica de "sentit comú", tal com s'utilitza en l’actualitat. 

Escapa't, si vols: dissenyant Escape Rooms

Els Escape Rooms (també coneguts popularment com a Room Escapes o Escape Games) s’han convertit en una de les iniciatives d’oci més importants i en expansió dels darrers anys. Si no n’heu fet un, segur que coneixeu algú proper que n’hagi fet. En aquest article, avanço el contingut d’una sèrie d’entrevistes a dissenyadors d’Escape Rooms de Barcelona (un dels principals centres neuràlgics d’aquesta activitat), que he realitzat com a part d’un material sobre storytelling per al Grau de Disseny i Creació Digitals de la UOC.

39 resultats | Pàgina 1 de 4
1 |
2 |
Següent >>