Fa gairebé 100 anys, l’economista John Maynard Keynes afirmava que el sistema capitalista no tendiria a la plena ocupació, ni a l’equilibri dels factors productius, sinó cap a un equilibri que només de manera accidental coincidiria amb la plena ocupació. Segons les seves prediccions, la societat actual ja hauria avançat tant que els països més desenvolupats es podrien permetre el luxe de realitzar jornades laborals de 15 hores setmanals. La realitat, però, ha esdevingut ben diferent.

L’1 de juny del 2022, a l’edifici de la Fundación Telefónica, a Madrid, va celebrar-se el seminari «Loot Boxes: Nuevos retos de la industria del videojuego», organitzat pel Ministeri de Consum del Govern espanyol. L’acte va transcendir als mitjans de comunicació per un anunci fet pel ministre Alberto Garzón: la preparació d’una llei a Espanya, «pionera a Europa» (sic), per regular les loot boxes, o caixes de botí en català, als videojocs.

Què passa quan inocules un component d'arbitrarietat en un determinat procés? Què passa si estimulem qualsevol cadència considerada com a rutinària a través d'un catalitzador inesperat? Potser aquestes qüestions incomodin qualsevol modus operandi, però la introducció de recursos com les baralles de cartes d'estimulació creativa ens porten a explorar territoris nous i insospitats, a priori, no plantejats a l'inici del projecte.

Segons el dissenyador Tim Brown, «part del desenvolupament d’una cultura creativa dinàmica consisteix a donar a la gent temps i permís per jugar». La creativitat és un talent amb el qual naixem totes les persones i que algunes tenim una mica rovellat. Per activar-lo, a més de fer servir tècniques creatives, podem jugar, modificar el nostre entorn i beure cervesa d’una manera molt concreta.

Un doctorat industrial consisteix en la realització d’un projecte d’investigació en un entorn empresarial darrere el qual hi ha un producte final que l’empresa comercialitzarà. Té grans avantatges per al doctorand atès que el pot fer mentre treballa, ja que cal que l’empresa el contracti per fer aquesta tasca. A més, tant el doctorand com la universitat que hi dona suport reben ajudes econòmiques per poder dur a terme el projecte.

Storytelling, gamification, branded content, transmedia, tuit-comunicats, escape rooms… Tots aquests ingredients ajuden a les marques a captar l'atenció de les seves audiències de forma no intrusiva en un entorn comunicatiu cada vegada més saturat de continguts. En l'àmbit digital canvien les formes però no la base: l'objectiu de la comunicació segueix sent arribar als públics de la forma més efectiva possible.

Cada vegada és més freqüent que professionals i acadèmics de l’àmbit de l’educació o de la comunicació experimentin amb les relacions entre l’art d’inventar, desenvolupar i (fer) viure històries de ficció, allò que en diem storytelling i l’educació. Així, fets històrics narrativitzats en forma de relat, jocs amb components narratius orientats a l’aprenentatge o projeccions de futur a través de ficció i jocs d’imaginació en són alguns exemples. En aquest article de COMeIN us presentaré un exemple d’aquest darrer grup, un projecte de recerca que vam desenvolupar el 2017 i que tindrà continuïtat aquest 2018: Caçadors d’Històries del Futur. Un joc que podreu gaudir al Festival de la Ciència que tindrà lloc al Parc de la Ciutadella els propers 9 i 10 de juny.

Els Escape Rooms (també coneguts popularment com a Room Escapes o Escape Games) s’han convertit en una de les iniciatives d’oci més importants i en expansió dels darrers anys. Si no n’heu fet un, segur que coneixeu algú proper que n’hagi fet. En aquest article, avanço el contingut d’una sèrie d’entrevistes a dissenyadors d’Escape Rooms de Barcelona (un dels principals centres neuràlgics d’aquesta activitat), que he realitzat com a part d’un material sobre storytelling per al Grau de Disseny i Creació Digitals de la UOC.