El proppassat mes d’abril va arribar a les sales de cinema estatunidenques una pel·lícula que encara no s’ha estrenat a Espanya: The Public. Amb una trama àgil, The Public mostra la funció social de les biblioteques públiques. No és molt habitual trobar pel·lícules on les biblioteques i/o els bibliotecaris tinguin un paper rellevant i molt menys on s'exaltin les seves virtuts o contribució a la societat. 

El passat 31 de gener la majoria dels mitjans es van fer ressò de la notícia que s'havia elaborat un mapa de l'assetjament a les dones a Madrid. El resultat obtingut és del fruit del treball col·laboratiu de les pròpies joves de fins a 30 anys que han anat marcant 850 localitzacions. Però no és, ni de bon tros, l'únic cas de col·laboració al voltant del tema del feminisme. Diferents iniciatives de la Fundación Mujeres o les mobilitzacions que es van donar al voltant del 8 de març del 2018, entre altres, són alguns exemples. 

El passat dia 8 de novembre va tenir lloc la tercera edició de la Jornada Almanzora Comparteix. Una tercera edició que ha destacat principalment per dues coses: d'una banda, per les iniciatives formatives innovadores en l'àmbit de l'Administració Pública que s'han compartit. De l'altra, per la mobilització femenina que va generar l'assistència de  Miguel Lorente Acosta, expert en medicina legal i en temes relacionats amb la igualtat i la violència de gènere, que ens va fer reflexionar sobre el masclisme i la seguretat de les dones. 

El proper dia 8 de novembre se celebrarà la tercera edició de la Jornada Almanzora Comparte. En aquesta ocasió, les experiències innovadores en matèria de formació i aprenentatge col·laboratiu que compartirem formaran part de l'àmbit de l'administració pública. Des de l'Institut Nacional d'Administració Pública (INAP), representat per les Escoles d'Andalusia, Múrcia i Catalunya, d'una banda, i el Servei Andalús d'Ocupació (SAE), l'Escola Andalusa de Salut Pública i la Diputació d'Almeria, de l'altra, tindrem l'oportunitat de conèixer diferents iniciatives basades en l'intercanvi de coneixement. A la tarda comptarem amb la presència de Miguel Lorente Acosta, expert en medicina legal i en temes relacionats amb la igualtat i la violència de gènere que segurament és el principal atractiu d'aquesta edició pels assistents. 

Segur que la gran majoria de la població espanyola hem participat aquest estiu en alguna tertúlia, debat o discussió acalorada sobre el tema de l'exhumació del dictador Franco del Valle de los Caídos. Tots els mitjans han emplenat programes i portades amb aquest, d'altra banda, sucós tema per l'anodina època estival pel que fa a notícies rellevants. Segurament, també, gran part de la ciutadania que ha conversat sobre aquest tema, copa de cervesa o tassa de cafè a la mà, valora més disposar en el seu municipi de residència d'un poliesportiu que d'una biblioteca. Perquè, total, per a què serveixen les biblioteques? I ja no diguem els arxius, les hemeroteques, les videoteques, els centres de documentació. Qui els necessita? Quina importància tenen en una societat en què es modela l'opinió pública obviant els fets objectius i apel·lant a les emocions i a les creences personals? Per a què els necessitem si tota la informació que rebem és contrastada i veraç? —dit irònicament, és clar—. Per a res interessen a una societat en la qual s'abusa de la postveritat i les fake news. Aquestes coses, com a molt, només entretenen quatre periodistes avorrits. 

El SEO Social és una estratègia de màrqueting digital que permet unir els avantatges de dues disciplines: la gestió del posicionament orgànic (SEO) i la dinamització dels mitjans socials (Social). En unir els dos mons, SEO i Social, són capaços d'aconseguir augmentar el trànsit de visites de la destinació digital que s'esculli. I no un trànsit qualsevol, no. Un volum de visites qualificades, el que s'entén per visites de qualitat; aquelles que realment estan interessades a adquirir el producte o servei que s'ofereix al web. 

Els detractors dels reality shows poden pensar que aquest tipus de programes d'entreteniment no tenen cap interès intel·lectual i que utilitzar-los com a focus d'anàlisi per a un article és, si més no, una frivolitat. Però com es diu popularment, de tot se n’aprèn, i aquests formats que es basen en la convivència i la supervivència no són una excepció. En essència i fent un exercici de simplificació, el comportament dels concursants de Supervivientes es pot assemblar al dels membres d'una comunitat d'aprenentatge. El propòsit d'aquest article és establir una petita comparativa entre tots dos. 

El joc s'ha convertit en un dels principals protagonistes del nostre oci. A més dels esports d'equip i els videojocs, a poc a poc han anat apareixent altres tipus d'entreteniments en què el joc és el gran protagonista. De la mà d'aquest fenomen ha anat sorgint la tendència a aprendre de manera col·laborativa sobre la dinàmica del joc, tant des del punt de vista del jugador com del que el crea. En aquest article parlarem de com es generen aquests interessos per aprendre de l'experiència lúdica de l'altre.

Fa temps que sura en l'ambient una sensació que alguna cosa es mou pel que fa el fenomen col·laboratiu, especialment entorn de l'aprenentatge i l'intercanvi de coneixement. Després d'un període en el qual la crisi havia paralitzat tots els projectes d'innovació i d'impuls d'iniciatives basades en el coneixement col·laboratiu, sembla que s'estan recuperant encara amb més força. Alguns indicis són: grans empreses farmacèutiques que tornen a invertir en comunitats d'aprenentatge com a vehicle de formació per als seus treballadors; projectes d'emprenedoria basats en l'intercanvi d'idees i experiències; i fins i tot, diverses tesis doctorals que aprofundeixen en aquests temes. Però el mes passat, a Sevilla, aquesta sensació es va convertir en certesa i de quina manera.