Des que es va declarar l’estat d’alarma el 15 de març, les nostres vides han canviat radicalment. Uns actes tan quotidians com anar a comprar, baixar les escombraries o treure el gos s’han convertit en estranys i angoixants. Sens dubte, hem perdut moltes coses: llibertat de moviments, estar amb aquells que ens importen i alguns, malauradament, la feina (sense esmentar malalts i morts). No obstant això, n’hem guanyat d’altres, potser no tangibles que ens permeten millorar les nostres relacions personals i, sobretot, fer el confinament més suportable.

Parlem sobre feminisme amb Ana Bernal-Triviño, que aquesta tardor passada va publicar el llibre No manipuléis el feminismo: una defensa contra los bulos machistas. Professora de la Universitat Oberta de Catalunya i col·laboradora en diferents mitjans de comunicació, com publico.es, El Periódico i TVE, «s’ha convertit una de les veus més destacades en el panorama mediàtic actual de la lluita feminista i de la denúncia de les greus desigualtats de gènere», cosa que l’ha portat a ser mereixedora de diversos premis.

El 10 d’octubre va tenir lloc la IV Jornada Almanzora Comparte. Aquesta edició va ser en format hackathon, una dinàmica que ha permès compartir experiències, inquietuds, idees, preocupacions i il·lusions a cinquanta representants del teixit empresarial, agrícola, ramader, turístic, artesanal, polític i social de la comarca de l’Almanzora.

Després de tres edicions de la Jornada Almanzora Comparte, on hem après com podem compartir coneixement i experiències, arriba el moment de posar en pràctica aquests aprenentatges. I per això ens hem proposat utilitzar la dinàmica de la hackathon. Tot un repte!

El proppassat mes d’abril va arribar a les sales de cinema estatunidenques una pel·lícula que encara no s’ha estrenat a Espanya: The Public. Amb una trama àgil, The Public mostra la funció social de les biblioteques públiques. No és molt habitual trobar pel·lícules on les biblioteques i/o els bibliotecaris tinguin un paper rellevant i molt menys on s'exaltin les seves virtuts o contribució a la societat. 

El passat 31 de gener la majoria dels mitjans es van fer ressò de la notícia que s'havia elaborat un mapa de l'assetjament a les dones a Madrid. El resultat obtingut és del fruit del treball col·laboratiu de les pròpies joves de fins a 30 anys que han anat marcant 850 localitzacions. Però no és, ni de bon tros, l'únic cas de col·laboració al voltant del tema del feminisme. Diferents iniciatives de la Fundación Mujeres o les mobilitzacions que es van donar al voltant del 8 de març del 2018, entre altres, són alguns exemples. 

El passat dia 8 de novembre va tenir lloc la tercera edició de la Jornada Almanzora Comparteix. Una tercera edició que ha destacat principalment per dues coses: d'una banda, per les iniciatives formatives innovadores en l'àmbit de l'Administració Pública que s'han compartit. De l'altra, per la mobilització femenina que va generar l'assistència de  Miguel Lorente Acosta, expert en medicina legal i en temes relacionats amb la igualtat i la violència de gènere, que ens va fer reflexionar sobre el masclisme i la seguretat de les dones. 

El proper dia 8 de novembre se celebrarà la tercera edició de la Jornada Almanzora Comparte. En aquesta ocasió, les experiències innovadores en matèria de formació i aprenentatge col·laboratiu que compartirem formaran part de l'àmbit de l'administració pública. Des de l'Institut Nacional d'Administració Pública (INAP), representat per les Escoles d'Andalusia, Múrcia i Catalunya, d'una banda, i el Servei Andalús d'Ocupació (SAE), l'Escola Andalusa de Salut Pública i la Diputació d'Almeria, de l'altra, tindrem l'oportunitat de conèixer diferents iniciatives basades en l'intercanvi de coneixement. A la tarda comptarem amb la presència de Miguel Lorente Acosta, expert en medicina legal i en temes relacionats amb la igualtat i la violència de gènere que segurament és el principal atractiu d'aquesta edició pels assistents. 

Segur que la gran majoria de la població espanyola hem participat aquest estiu en alguna tertúlia, debat o discussió acalorada sobre el tema de l'exhumació del dictador Franco del Valle de los Caídos. Tots els mitjans han emplenat programes i portades amb aquest, d'altra banda, sucós tema per l'anodina època estival pel que fa a notícies rellevants. Segurament, també, gran part de la ciutadania que ha conversat sobre aquest tema, copa de cervesa o tassa de cafè a la mà, valora més disposar en el seu municipi de residència d'un poliesportiu que d'una biblioteca. Perquè, total, per a què serveixen les biblioteques? I ja no diguem els arxius, les hemeroteques, les videoteques, els centres de documentació. Qui els necessita? Quina importància tenen en una societat en què es modela l'opinió pública obviant els fets objectius i apel·lant a les emocions i a les creences personals? Per a què els necessitem si tota la informació que rebem és contrastada i veraç? —dit irònicament, és clar—. Per a res interessen a una societat en la qual s'abusa de la postveritat i les fake news. Aquestes coses, com a molt, només entretenen quatre periodistes avorrits.