El passat 1 de juny ens vam tornar a reunir a l'Escuela del Mármol de Fines entusiastes del coneixement compartit, interessats i curiosos per parlar de com n'és d'important i necessari i dels beneficis que se'n deriven. A la benvinguda institucional hi van assistir l'alcalde del municipi, el president de la Mancomunidad de Municipios i la secretària de la Delegación Territorial de la Junta de Andalucía. Conclosos els respectius discursos de recepció ningú no volia marxar. Es van quedar atrapats davant l'apassionant diàleg sobre per què cal compartir coneixement que Carlos Merino, professor d'Organització d'empreses de la UAM, i Mario Pérez-Montoro, professor de Documentació i Comunicació Audiovisual de la UB, van emprendre minuts després. 

El proper 1 de juny se celebra la II Jornada sobre coneixement compartit, Almanzora Comparte. En aquesta edició tindrem l'oportunitat d'aprofundir més sobre la compartició de coneixement en totes les seves expressions i sobre els seus beneficis. En institucions públiques, en centres educatius i en iniciatives ciutadanes, s'aprèn i es comparteix el que s'ha après. 

Segons Viquipèdia, etimològicament el terme emoció ve del llatí emotio, que vol dir "moviment o impuls", "allò que et mou cap a". I conductualment és així, les emocions serveixen per a establir la nostra posició pel que fa al nostre entorn, i ens impulsen vers certes persones, objectes, accions, idees i ens n'allunyen d'altres. Les emocions fan que les coses despertin el nostre interès o el nostre rebuig. Que reaccionem davant el que ens resulta agradable o dolorós. 

Les iniciatives de participació que van impulsar els moviments socials i que alguns partits polítics s'han vist obligats a imitar van en augment. Sens dubte és una tendència a l'alça, una manera de procedir que s'està implantant amb força. Cada vegada són més els partits (sobretot els més pròxims a l'esquerra) que es preocupen per recopilar l'opinió de la ciutadania.  

La utilitat i el futur de les biblioteques estan en dubte per a alguns. I ara que, per culpa de la crisi, els recursos escassegen encara més si és possible, per què cal invertir a fer una biblioteca si hi ha Internet?, realment són útils?, per a què serveixen? Aquestes qüestions, per absurdes que ens puguin semblar, són en el pensament de més d'un polític i de més d'un ciutadà. Però sense aturar-nos a rebatre amb sòlids i obvis arguments el valor que tenen les biblioteques per a la societat, dedicarem aquest article a un potser menys reconegut però que, malauradament, i per les circumstàncies que travessa el nostre país, està en auge: el valor social.

Admetem-ho, les humanitats no estan de moda. Ens deixem enlluernar per les tecnologies –com si d'un prestidigitador vuitcentista es tractés–, pel nou model d’iphone, i per les seves noves aplicacions, per l’ipad mini i per les phablets... La majoria dels joves que decideixen realitzar estudis universitaris opten per aquells que consideren que podrien garantir el seu futur i aquí prevalen les carreres d'enginyeria i tecnològiques. I, per contra, les facultats que –de manera genèrica– anomenem de lletres veuen minvades les seves aules. D'això ens en parla Wilson en el seu llibre The meaning of human existence. No obstant això, sembla que no està tot perdut. I que, en paral·lel, ja fa algun temps, per la xarxa –i de la mà d'aquestes tecnologies aparentment tan antagòniques– es mouen algunes iniciatives no tan pensades per cuidar la butxaca, sinó l'ànima...

Els professionals de la informació de l'àmbit hispà/iberoamericà sempre hem estat proclius a compartir informació –ho tenim en l’ADN- i novetats vinculades a la nostra disciplina i, a més, hem sabut aprofitar les possibilitats de l'aprenentatge social. Reforçats per un sòlid networking fomentat durant anys per iniciatives com EXIT o E-LIS, els bibliotecaris i documentalistes millorem la nostra pràctica diària a través d'entorns col·laboratius. Des de les llistes de distribució com IWETEL fins als blocs com Biblogtecarios o Dokumentalistas, els professionals de l'àmbit sempre ens hem mantingut al corrent de les últimes tendències del sector i hem après els uns dels altres. Aquest article no és més que un petit retrat, pràcticament una instantània, de com aquesta pràctica va en augment i com ens agrupem en comunitats, compartim i ens fem més forts.