Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "López-Borrull, Alexandre" : 32 resultats
Has pensat mai qui són els teus 'influencers' a Twitter?

Durant les festes nadalenques, entre reflexions d’un any molt convuls i els reptes per al proper, em vaig posar a pensar en quines eren aquelles persones que, tot aportant continguts a Twitter, em feien créixer acadèmicament. És cert que molts dels perfils que segueixo són institucions que fan una bona cura de continguts i que ens aporten molt, però bona part de les seves publicacions són notícies per a estar al dia de les novetats en el nostre món.

Visca Catalunya, lliure i digital

Pot un investigador en Ciències Socials escriure un article en què, provant de ser acadèmicament correcte, tracti un tema sobre el qual està políticament posicionat? Accepto el repte. Sobre Catalunya i la ciberguerra de l'Estat. 

Informació i documentació: fins a quin grau és una tempesta perfecta?

En un dels finals de curs més complexos que hem viscut als Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, hem anunciat als estudiants del grau d’Informació i Documentació que ja no poden entrar nous alumnes al grau i que a partir del setembre del 2018 s’iniciarà un calendari d’extinció que considerem oportú per tal que la major part dels estudiants actuals puguin acabar. Tinguem present, així mateix, que la UOC ha ofert algun tipus de llicenciatura (2n cicle en Documentació) o grau relacionat amb la informació i la documentació des dels seus inicis. En aquests anys, més de 1.000 estudiants han assolit la titulació, essent la UOC un referent a Catalunya i a l’Estat. 

Cap a la publicació permanent?

L’assessor Antonio Gutiérrez-Rubí escrivia en aquest article el sentit de campanya permanent en la comunicació política. Segons aquest concepte, que apareix ja a mitjans dels setanta, però que es veu reforçat durant els anys 90 al govern Clinton, governar implica també estar en campanya permanent. Això, a la vegada, Gutiérrez-Rubí explica que reforça dues idees bàsiques en comunicació política: «Si ho fas, comunica-ho» i «Si no comuniques, no existeixes». Creiem que la comunicació política i la comunicació científica estan allunyades? 

De postveritat, que no hi tenim res a dir?

Fa uns dies el meu company Víctor Cavaller reflexionava en un article a COMeIN sobre la postveritat. Certament, des del moment en què va ser anomenada paraula de l’any per Oxford Dictionaries entre tots n’hem parlat força. Recentment, però, després de la victòria de Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units, allò que gent com Michael Moore i altres anunciaven i els grans mitjans de comunicació negaven, la postveritat ha rebut un enfocament diferent. Què fa que passi el que no s’ha analitzat prou bé que podia passar? Doncs les notícies falses, les fake news, i els algoritmes de Facebook i Google.  

Sci-Hub o la pirateria d'articles científics: quelcom continua sense rutllar

A voltes la vida és curiosa. Estic cercant en una molt maldestra base de dades. Teclejo un títol, tot recordant moments. Surt un resultat. Difícil de creure. Sí, el resultat és un article del 2004, relacionat amb els complexes de coordinació de la plata amb lligands de tipus tioamida. Sí, el resultat sóc jo. Per què estic més encuriosit que indignat? La base de dades és pirata. Per què em genera pensaments contraposats, sentint-me doblement utilitzat, per una banda per interessos contraposats, falsos defensors dels drets dels científics (obviant els deures) i, per l’altra, per editorials que em posen a mi com a víctima acadèmica d’una base de dades que lluita contra el sistema? Com cantava Muguruza, “hay algo aquí que va mal…” Anem a pams.  

La química emmirallant-se en la física? La primavera dels repositoris en obert

 Aquest estiu en Tomàs Baiget, atent com sempre, ens enviava un correu que, des del meu punt de vista, es pot considerar una notícia molt bona. Doncs sí, l’American Chemical Society (ACS) ha anunciat la seva intenció de crear ChemRxiv, un servidor de preprints de química. Anem a pams, emprant les preguntes periodístiques clàssiques de Kipling.

Canvia la informació, canvia el grau, canvies tu

Any 1996. Em donen un correu electrònic (@neron.uab.es). Minuts després m’adono que l’altra gent que té un correu electrònic treballa amb mi. No puc enviar cap correu. Any 2000. Deixo de baixar a la Biblioteca de Ciències de l’Autònoma i anar amb una pila de revistes i volums de revistes a fer fotocòpies a una sala rescalfada i plena d’ozó. Any 2003. Neix E-LiS, un repositori per a publicar tota la producció científica en Informació i Documentació. Any 2006. Neix PLOS ONE, megarevista que sacseja el món de les revistes com l’entenem. I així mil exemples de com els usos i els productes informatius van canviant.

Eps, compte amb la resivió... i la mà del Creador

Sí, sí, és un error tipogràfic fet volgudament. Amb aquest error també volem tenir en compte que, tot sovint, perquè la comunicació científica sigui efectiva, hi ha hagut algú que ha revisat la forma dels articles, l'ortografia, la sintaxi i altres aspectes. Començant per aquest article. Gràcies per aquesta feina massa vegades silent. Però avui, en aquest article, voldríem reflexionar sobre un dels pilars de la comunicació científica, la revisió dels continguts. I ho farem a partir d'una polèmica que va tenir lloc, curiosament, pels volts de Sant Medir. I va tenir lloc, potser no casualment, en una revista en accés obert. Anem a pams. 

A dades em convides

El científic té nous reptes al davant. Sí, com sempre, deveu pensar. I és cert, quan no és la crisi (persistent, encara), és l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació. I, si no, el treball col·laboratiu, el Publish or Perish (ara ja en determinats quartils), l’anglès, l’espai europeu, els Horizons… En tot cas, però, parlant d’alguns dels nous reptes que esmentàvem, n’hi ha dos que l’obliguen, més que altres, a repensar-se de forma molt rellevant. Les dades i la ciència oberta. I els esmentem plegats perquè quan es visualitzen de forma conjunta és quan prenen el sentit de disrupció que podrien tenir. Sí, ho esmentem dient “podrien”, perquè caldrà comprovar que efectivament aquests possibles canvis són ben assumits per la comunitat científica.

32 resultats | Pàgina 1 de 4
1 |
2 |
Següent >>