Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "López-Borrull, Alexandre" : 35 resultats
Política, xarxes i 'fake news': còctel explosiu a l'espai públic digital

Si algun entorn hem pogut comprovar que no fa vacances, és el dels mitjans socials. Potser la gent mira de desconnectar de la feina, però fer-ho dels mitjans socials és molt més difícil, a menys que es viatgi a entorns sense roaming, és clar. Tot plegat m’ha dut a una sèrie de reflexions i preguntes sobre diversos aspectes al voltant dels fluxos d’informació en política i a través de les xarxes. 

'Eppur si muove' (i II): 5 coses que també passen en la comunicació científica i una visió de futur

En el meu anterior article en aquesta mateixa revista descrivia deu coses que estaven passant en l'àmbit de la gestió de la informació científica que creia que eren rellevants i que ens situaven en una dimensió que sembla un preludi per al canvi. Com aquelles tempestes que s'anuncien amb petits sons, petites olors i moviments dels ocells, semblaria que alguna cosa està movent-se, de vegades bastant desapercebudament, de vegades de forma més que superficial. En aquest nou article, el que faré serà apuntar cinc coses més que considero que poden marcar tendències, i apuntaré cinc visions a futur de com els diferents actors i productes estan evolucionant. 

'Eppur si muove': 10 coses que passen en la comunicació científica

Sovint sembla que alguns dels pilars de la comunicació científica (com ara les revistes científiques, la revisió per experts, els articles i l’avaluació de la qualitat) són monolítics i estancs, que no han evolucionat des de l’aparició de les primeres revistes científiques, ara ja fa més de tres-cents cinquanta anys. Però això no és veritablement així. D’ençà de l’aparició d’internet, velles i noves profecies han anunciat la fi de les revistes i els monopolis editorials. Molts vaticinis no s'han acomplert i d’altres esdeveniments que han anat tenint lloc reconfiguren, a poc a poc, un sector, un mercat, que està en evolució constant sense preveure encara, segons el meu punt de vista, el punt final, el d’arribada. Us plantejo deu novetats dels darrers dotze mesos que penso que poden marcar algunes de les tendències. Com en tota tria, de nou, els criteris de selectivitat són propis, i no hi ha un ordre de prioritat:  

Has pensat mai qui són els teus 'influencers' a Twitter?

Durant les festes nadalenques, entre reflexions d’un any molt convuls i els reptes per al proper, em vaig posar a pensar en quines eren aquelles persones que, tot aportant continguts a Twitter, em feien créixer acadèmicament. És cert que molts dels perfils que segueixo són institucions que fan una bona cura de continguts i que ens aporten molt, però bona part de les seves publicacions són notícies per a estar al dia de les novetats en el nostre món.

Visca Catalunya, lliure i digital

Pot un investigador en Ciències Socials escriure un article en què, provant de ser acadèmicament correcte, tracti un tema sobre el qual està políticament posicionat? Accepto el repte. Sobre Catalunya i la ciberguerra de l'Estat. 

Informació i documentació: fins a quin grau és una tempesta perfecta?

En un dels finals de curs més complexos que hem viscut als Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, hem anunciat als estudiants del grau d’Informació i Documentació que ja no poden entrar nous alumnes al grau i que a partir del setembre del 2018 s’iniciarà un calendari d’extinció que considerem oportú per tal que la major part dels estudiants actuals puguin acabar. Tinguem present, així mateix, que la UOC ha ofert algun tipus de llicenciatura (2n cicle en Documentació) o grau relacionat amb la informació i la documentació des dels seus inicis. En aquests anys, més de 1.000 estudiants han assolit la titulació, essent la UOC un referent a Catalunya i a l’Estat. 

Cap a la publicació permanent?

L’assessor Antonio Gutiérrez-Rubí escrivia en aquest article el sentit de campanya permanent en la comunicació política. Segons aquest concepte, que apareix ja a mitjans dels setanta, però que es veu reforçat durant els anys 90 al govern Clinton, governar implica també estar en campanya permanent. Això, a la vegada, Gutiérrez-Rubí explica que reforça dues idees bàsiques en comunicació política: «Si ho fas, comunica-ho» i «Si no comuniques, no existeixes». Creiem que la comunicació política i la comunicació científica estan allunyades? 

De postveritat, que no hi tenim res a dir?

Fa uns dies el meu company Víctor Cavaller reflexionava en un article a COMeIN sobre la postveritat. Certament, des del moment en què va ser anomenada paraula de l’any per Oxford Dictionaries entre tots n’hem parlat força. Recentment, però, després de la victòria de Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units, allò que gent com Michael Moore i altres anunciaven i els grans mitjans de comunicació negaven, la postveritat ha rebut un enfocament diferent. Què fa que passi el que no s’ha analitzat prou bé que podia passar? Doncs les notícies falses, les fake news, i els algoritmes de Facebook i Google.  

Sci-Hub o la pirateria d'articles científics: quelcom continua sense rutllar

A voltes la vida és curiosa. Estic cercant en una molt maldestra base de dades. Teclejo un títol, tot recordant moments. Surt un resultat. Difícil de creure. Sí, el resultat és un article del 2004, relacionat amb els complexes de coordinació de la plata amb lligands de tipus tioamida. Sí, el resultat sóc jo. Per què estic més encuriosit que indignat? La base de dades és pirata. Per què em genera pensaments contraposats, sentint-me doblement utilitzat, per una banda per interessos contraposats, falsos defensors dels drets dels científics (obviant els deures) i, per l’altra, per editorials que em posen a mi com a víctima acadèmica d’una base de dades que lluita contra el sistema? Com cantava Muguruza, “hay algo aquí que va mal…” Anem a pams.  

La química emmirallant-se en la física? La primavera dels repositoris en obert

 Aquest estiu en Tomàs Baiget, atent com sempre, ens enviava un correu que, des del meu punt de vista, es pot considerar una notícia molt bona. Doncs sí, l’American Chemical Society (ACS) ha anunciat la seva intenció de crear ChemRxiv, un servidor de preprints de química. Anem a pams, emprant les preguntes periodístiques clàssiques de Kipling.

35 resultats | Pàgina 1 de 4
1 |
2 |
Següent >>