Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "règim jurídic de la comunicació" : 21 resultats
Cap a una nova (auto)regulació audiovisual

El 2016, l'esperada proposta de modificació de la Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual va realçar el paper clau de l'autoregulació. En el context actual i en un sector com l'audiovisual, en constant evolució tecnològica, el reconeixement i el foment de sistemes d’autoregulació o corregulació poden resultar més essencials que mai per garantir l’efectiu compliment de la nova regulació. 

Entreteixint la Xarxa

La connectivitat és una de les característiques pròpies de la societat actual. Els nous dispositius i les millores comunicatives amplien les possibilitats d'enviar i rebre continguts en un entorn on les barreres físiques i temporals es dilueixen. No obstant això, tot i els avantatges que ens ofereix la Xarxa global, la seva consolidació es va cobrint d'un entreteixit complex en el qual drets, obligacions i responsabilitats marquen el dibuix del teler informatiu.

El lloc que li correspon a la memòria

Una sentència recent del Tribunal Suprem espanyol ha tornat a posar d’actualitat el debat en torn al dret a l’oblit i, en concret, quan aquest entra en conflicte amb altres drets fonamentals, com el relatiu a la llibertat d’informació. La resolució suposa un avanç en la consolidació d’una jurisprudència iniciada amb el famós precedent que va establir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en el cas Google Spain S.L. contra l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Si la decisió del TJUE afavoria l’eliminació del rastre que una informació deixa a internet quan és indexada per un motor de cerca, ara la justícia espanyola permet aprofundir una mica més sobre l’espai que li pertoca a la memòria informativa en l’entorn digital.

El dret a la informació després del 27-S

En cas de guanyar les eleccions, ¿estaríeu disposats a desenvolupar i aplicar l’article 52 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya? Clares i concises com aquesta van ser les preguntes que van fer les i els representants dels moviments socials i el públic participant als conferenciants del debat “Com garantim el dret a la informació i a la comunicació de la ciutadania després del 27-S?”.

LOPSC i el debat sobre la mordassa legal a l'exercici dels drets fonamentals

L’1 de juliol entra en vigor la nova Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana (LOPSC). La redacció, defensa i aprovació d’aquesta norma ha suscitat un debat intens i una onada de crítiques entre aquells que la consideren una mordassa legal que limita drets fonamentals dels ciutadans reconeguts en la Constitució. Entre els aspectes més conflictius i que han suscitat alarma entre entitats nacionals i internacionals, experts i professionals, es troben algunes infraccions que fan referència a la celebració de manifestacions i a l’ús de certes imatges i que, per tant, impacten sobre l’exercici de la llibertat d’informació, d’expressió i de reunió.

Al maig, cada dia un raig

Maig és el mes en què celebrem el dia internacional de la llibertat de premsa. Enguany aquest dia (que és el 3) s’esqueia en diumenge, però al voltant d’aquesta data no han faltat esdeveniments que ens ho recordessin. Hem tingut debats, simposis, campanyes i publicacions des d’on s’ha parlat abastament sobre el tema.

La llibertat de premsa a Espanya

En un context de transformació política, social i econòmica, la garantia efectiva dels drets a la llibertat d'expressió i d’informació resulta encara més essencial. Conscient de la transcendència dels reptes que ens presenta el 2015, l'International Press Institute acaba de publicar un informe en el qual avalua l'estat de la llibertat de premsa a Espanya i identifica els seus desafiaments principals. 

Entre el dret a l¿oblit i el rastre informatiu

El passat 13 de maig de 2014, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va fixar precedent a l’interpretar que el gestor d’un motor de cerca està obligat a eliminar els enllaços oferts en la llista de resultats que remeten a informacions referides a particulars, sempre que aquests puguin causar-los perjudici a la seva privacitat i no resultin pertinents. Des de llavors, l’anomenat dret a l’oblit s’ha convertit en font de les més variades controvèrsies atès que la seva aplicació pot entrar en conflicte amb altres drets, entre ells el de la informació. En la societat actual, on els cercadors canalitzen gran part del tràfic i faciliten l’accés als continguts, determinar quin dret preval pot significar que una notícia deixi petjada o es dilueixi en el mar de continguts. 

Què els passa als mitjans, doctor?
El 6 d'octubre de 2014 es va confirmar el primer cas de transmissió secundària del virus de l'Ebola a Espanya. La gestió de la comunicació d'aquesta crisi sanitària convida a múltiples reflexions i una d'elles concerneix a l'exercici del periodisme: quin criteri va portar a alguns (massa!) mitjans a publicar fotografies de la pacient lluitant per la seva vida a l'habitació d'un hospital?  

 

Tenen les persones públiques dret a la intimitat i a la pròpia imatge?
Després de més de 30 anys de vigència de la Constitució (1978) i de la Llei Orgànica 1/82, normes que consagraven els drets a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, fins i tot crida l'atenció com n'és d'habitual escoltar la idea que les celebritats no gaudeixen dels drets a la intimitat i/o a la pròpia imatge. I no només es percep això al carrer, també es manté de vegades en els mitjans de comunicació i fins i tot s'al·lega per alguns juristes en determinats judicis.  
21 resultats | Pàgina 1 de 3
1 |
2 |
Següent >>