«És una persona amb més experiència, és predictible, és un polític de la vella escola». Aquestes són les floretes que el president rus, Vladímir Putin, va tirar recentment al seu homòleg estatunidenc, Joe Biden, quan un periodista li va preguntar si en les presidencials que se celebraran enguany al país nord-americà preferia una victòria de Biden o de Donald Trump (probable candidat republicà si res ni ningú no ho remeia). Putin elogiant Biden i menystenint el seu estimat col·lega Trump? Doncs sí, una abraçada de l’os en tota regla.

El passat 10 de febrer vaig assistir com a membre de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques a la 38a. Gala dels Premis Goya, a la Fira de Valladolid. A les portes del recinte, les protestes dels agricultors es feien sentir en forma de crits i algun insult dirigit a les persones assistents a la cerimònia.

El dijous 7 de novembre del 2013, vaig iniciar un conjunt d’accions de recerca que, guiades per pràctiques experimentals, revisions bibliogràfiques puntualment sistemàtiques i processos iteratius de disseny, han conduït a desenvolupar el concepte de Comando Butxaca com a storyworld o món narratiu. Avui dia, escric una sèrie de relats de ciència-ficció amb el mateix títol, en un món hapticocentrista on les tecnològiques manipulen aquest sentit mitjançant el disseny d’instruments de control tactilomotriu. També duc a terme els workshops de Comando Butxaca com a tallers de disseny i percepció hàptica que modifiquen l’experiència de les persones participants i expandeixen la seva relació sensorial amb l’entorn.

El valor de la informació d’actualitat és un fet innegable. Això fa que desperti interès tant el seu control com la gestió de l’agenda temàtica. En els últims anys, els hàbits de consum informatiu han canviat i, en molts casos, la tecnologia i empreses que no són periodístiques han incidit en quins fets coneixem i de quina manera ens informem. Ara la intel·ligència artificial (IA) també entra en aquesta equació.

La gestió de les multituds ha esdevingut més especialitzada, amb un èmfasi en el control del nombre d’assistents, la regulació d’entrades i la consideració del distanciament social per garantir la satisfacció. Tanmateix, hi ha inquietuds persistents sobre com algunes vivències de la pandèmia continuen influint en la psicologia dels participants, i com elements com les xarxes socials, l’increment del cost per accedir a esdeveniments o el consum d’alcohol i altres drogues poden posar en perill el desenvolupament adequat d’un esdeveniment.

La consolidació del pòdcast, com a format sonor heterogeni, fa que hi hagi un ventall de propostes per a tots els gustos i públics. A Parenthesis, el pòdcast dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, hem fet «Cacophony», una peça que combina l’activisme, el debat i el teatre. «Cacophony» és la primera activitat de 2024 impulsada per l’Àrea de Cultura de la UOC, en el marc del Vicerectorat d’Aliances, Comunitat i Cultura, i amb la participació de professorat dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i dels Estudis d’Arts i Humanitats, d’estudiants dels màsters universitaris en línia de Periodisme i Comunicació Digital: Dades i Noves Narratives i de Social Media: Gestió i Estratègia, i de la Unitat d’Igualtat. Aprofitem que tenim el micròfon obert per aproximar-nos a «Cacophony» des d’angles diferents.

Indubtablement, hauràs notat el sorgiment de narratives inclusives en cinema, còmics i videojocs, però qui està darrere d’aquestes transformadores narratives? Aquest article viatja a través de l’agència de les dones professionals en les indústries creatives contemporànies, per la qual cosa explora com la seva influència està redefinint la manera com percebem i gaudim de l’art i l’entreteniment.

La formació universitària en comunicació és sotmesa a una pressió constant per adaptar-se als ràpids canvis socials, polítics, culturals, econòmics i tecnològics. Aquests determinen les característiques i necessitats de l’alumnat, però també les particularitats i exigències de la indústria de la comunicació a la qual aquest aspira a incorporar-se. Què en diuen les recerques més recents? I quins són els reptes i les oportunitats que viuen les facultats de Comunicació en el seu dia a dia?