En els últims temps, cada gran esdeveniment informatiu ha estat bombardejat per boles i mentides. Els interessos darrere d’aquests atacs amb fake news poden ser variats i, tot i que resulta difícil mesurar-ne els efectes, és evident l’impacte que tenen en la societat, en la seva capacitat d’actuar i decidir. La guerra a Israel no està exempta de l’escalada de notícies falses mentre la UE es posa a prova en el seu intent per aconseguir un alto al foc que aturi les campanyes de desinformació.
Processos electorals, la pandèmia, els conflictes bèl·lics… són esdeveniments que ens han portat a assistir a la proliferació de notícies falses. La guerra a Israel, des que s’ha agreujat la tensió durant les últimes setmanes, també ha donat mostres d’exemples de desinformació. Les narratives recorren a diferents tècniques per crear la sensació de realitat i fer el contingut més creïble. Des d’imatges manipulades fins a altres de descontextualitzades, extretes de conflictes previs o fins i tot de videojocs. L’ús d’àudios i missatges textuals falsos també ha estat utilitzat fins i tot per posar-los en boca de personatges públics o en perfils pretesament periodístics, cosa que perjudica la professió i els mitjans informatius. Per exemple, davant un post publicat a X (abans Twitter) en relació amb l’atac a un hospital, el mitjà Al Jazeera es va veure en la necessitat de publicar l’advertiment següent.
Disclaimer: The X / Twitter account @_Faridakhan falsely claims Al Jazeera affiliation. We want to clarify: This account has no ties to Al Jazeera, its views, or content. Exercise caution, verify information prior to publishing.
— Al Jazeera PR (@AlJazeera) October 17, 2023
Advertència d’‘Al Jazeera’ per desvincular-se d’un compte d’X que difon informació falsa
Font: Al Jazeera / X
Legislar contra la desinformació
La desinformació en aquesta guerra no només afecta els territoris directament implicats en el conflicte i, de fet, es busca estendre la por a nous atacs terroristes a diferents països del món, entre els quals Espanya, on també la Policia Nacional s’ha vist en la necessitat de publicar un avís degut a la difusió de contingut fals sobre el nivell d’alerta davant atemptats.
6 años de diferencia y nada ha cambiado...
— Policía Nacional (@policia) October 19, 2023
⚠¿Te ha llegado este mensaje oooootra vez?
��¿Aún te crees este bulo del 2017?
❌NO DIFUNDAS❌
��CONFÍA SOLO EN FUENTES OFICIALES �� : https://t.co/Ny0It3B5KX#StopBulos pic.twitter.com/Xg0JsvIvmK
Boles pesades
Font: Policia Nacional / X
En aquest context, des de la UE, s’han trobat amb una situació que pot crear precedents sobre l’eficàcia de la nova normativa aprovada que cerca, entre altres efectes, combatre la desinformació i la presència de continguts il·lícits en l’entorn digital. Això ha portat al fet que el comissari europeu de Mercat Interior i Serveis, Thierry Breton, hagi fet públiques cartes a les principals plataformes de mitjans socials (com Meta, X, TikTok…) perquè controlin la difusió d’aquesta mena de continguts, especialment per la urgència i gravetat dels esdeveniments desenvolupats en el conflicte a Israel.
Cartes obertes via X
Font: Thierry Breton / X
Totes tenen en comú l’esment explícit que es fa al compliment de la DSA o, el que és el mateix, la Llei de Serveis Digitals. Aquest reglament, que planteja unes obligacions especials a les plataformes de mida gran –entre les quals actuar «en resposta a crisis» (article 36)–, cerca protegir els drets fonamentals dels usuaris.
Després de la recepció de les cartes, es va poder assistir a la resposta oferta per aquestes plataformes. Per exemple, Meta donava compte de les mesures adoptades arran del conflicte, de manera que, a més del fet que s’havia incrementat el nombre de continguts suprimits, també es van implementar o van reforçar algunes accions específiques com el bloqueig de certes etiquetes. En el cas d’X, després de les primeres reaccions una mica irades de Musk, Linda Yaccarino, directora executiva de la plataforma, recordava les mesures introduïdes com a mecanismes per combatre la desinformació o que impliquen reforçar l’eliminació de contingut que vagi en contra de les normes d’ús.
La UE, amb aquest reglament, té ara una via per obrir recerques i implementar sancions als qui no compleixin la norma. La guerra a Israel pot així establir un precedent de com s’actua contra les fake news des d’Europa i posar a prova l’eficàcia d’aconseguir un autèntic alto el foc en matèria de desinformació.
Per saber-ne més:
META (2023). «Meta’s Ongoing Efforts Regarding the Israel-Hamas War». Meta [en línia]. Disponible a: https://about.fb.com/news/2023/10/metas-efforts-regarding-israel-hamas-war/
YACCARINO, Linda (2023). X sobre el conflicte Israel-Hamas. X [en línia]. Disponible a: https://twitter.com/lindayaX/status/1714100179664609293?s=20
Citació recomanada
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. «‘Fake news’: intent d’alto el foc». COMeIN [en línia], novembre 2023, no. 137. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n137.2369
