Le Corbusier va publicar el 1924 La ciudad del futuro, una obra fonamental del planejament urbà i rural modern. El llibre subratlla el creixement incontrolat de les ciutats i proposa els principis bàsics del que considera la ciutat del futur. El 1965, Jean-Luc Godard presenta la pel·lícula de ciència-ficció Alphaville, una icona del moviment nouvelle vague en la qual el director francès ens presenta una ciutat futurista sota la trama d’un agent secret enviat a Alphaville per assassinar el fundador de la ciutat, el científic conegut com a professor Von Braun.

Fa uns dies, la companya Silvia Martínez va escriure un primer article sobre la desinformació al voltant de la nova guerra entre Israel i Palestina, i com s’ha fet una crida renovada a les plataformes i xarxes socials per tal que facin el màxim (i encara una mica més) per evitar que la desinformació faci encara més difícil qualsevol sortida no violenta.

El primer Seminari d’Estudis Culturals de GAME (Grup de Recerca en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment) va permetre posar en comú projectes, debats i idees al voltant d’un camp de recerca que permet articular el pensament amb la intervenció política i social. La ponència principal va ser a càrrec de Toby Miller, que va posar sobre la taula els elements per definir els estudis culturals a partir de dos autors: el filòsof Bruno Latour i l’historiador Roger Chartier.

Les darreres eleccions al Congrés dels Diputats van girar en gran part al voltant de la mentida i les falsedats en les quals incorrien els candidats i candidates. La campanya va estar més centrada en l’oposició veritat/mentida que en la explicació dels programes o de les polítiques públiques dels partits polítics. Mentrestant, una de les principals activitats dels mitjans de comunicació –conservadors o progressistes– ha estat la verificació. En la majoria de casos, la comprovació no servia per aportar un coneixement sobre una afirmació o un fet, sinó per posicionar-se a favor o en contra del candidat/a.

Bertolt Brecht es preguntava «quins temps són aquests en què hem de defensar allò que és obvi?», i em penso que hi estem tornant. M’explico al llarg d’aquest article, en el qual barrejaré opinió i visió de futur amb algunes dades extretes del present. Sap greu acabar el curs acadèmic amb una visió un xic pessimista, però els temps, com dèiem, no semblen anunciar un futur millor.

Des de la influència de TikTok fins als continguts virals, passant per l’ús que fem de la intel·ligència artificial, les xarxes socials són un ecosistema propici per desenvolupar el màrqueting polític en aquesta campanya electoral. Les tendències globals a les xarxes socials se solapen amb el desenvolupament d’hàbits de consum a Espanya.

A vegades, els aprenentatges o els seus qüestionaments poden arribar des dels llocs més insospitats. Això és el que m’ha tocat experimentar en la passada campanya electoral de les municipals del 2023 mitjançant la meva participació en les llistes d’una candidatura. El valor de la feina en equip, el compromís mutu i el concepte de la intel·ligència col·lectiva són algunes de les qüestions que he revisat durant les setmanes prèvies a la nostra cita recent amb les urnes.

Una de les moltes qüestions que emmarquen l’experiència de les persones migrants a Europa és la multiplicitat de marcs legals i reguladors dirigits a controlar-ne i administrar-ne l’entrada i la permanència en territori europeu. La gran quantitat d’instruments legislatius generats amb aquest objectiu han col·laborat a la producció i reproducció de dinàmiques que fan de la legalitat (i també dels seus límits i marges) una problemàtica central de tota la qüestió migratòria.

El racisme no és una qüestió aliena i llunyana a la nostra realitat. Barcelona, malgrat ser reconeguda com a espai de confluència d’identitats diverses, té també una història i un present que condicionen la manera en què percebem i tractem les persones segons el color de la pell o l’origen ètnic o nacional.

Una nova llei de la Unió Europea (UE) obligarà la ciutadania a menjar insectes. És una bola, òbviament. O potser no tan òbviament, ja que són molts els que li han donat crèdit. S’ha difós d’una manera tan àmplia i ràpida que diverses entitats de fact-checking (verificació de fets) ho han hagut de desmentir explícitament. La idea de degustar les larves de l’escarabat piloter ens pot fastiguejar, però –en la nostra dieta informativa– ens empassem coses molt més repugnants i nocives de debò.