En l’àrea de pràctiques dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (ECIC) de la UOC hem estrenat una petita col·lecció de pòdcasts que duu per títol «Joves comunicadores: amb veu pròpia». La col·lecció dona veu a cinc joves professionals amb trajectòria o càrrec de responsabilitat dins l’àmbit del periodisme, la comunicació corporativa, la publicitat o els social media.

Fins a quin punt s’han despolaritzat els discursos polítics sobre la qüestió nacional els darrers anys a Catalunya? Què ha passat amb la polarització dels debats després del 2017? Si s’ha produït una despolarització del discurs a les xarxes per part dels partits, com i per què s’ha produït? Hem fet una anàlisi dels discursos dels principals partits polítics i entitats socials catalanes des del 2017 fins el 2023. El resultat principal és que la despolarització en el denominat post-Procés català ha estat moderada i liderada principalment per dos partits: ERC i PSC.

Amb l’increment «substancial» dels discursos d’odi a X (abans Twitter), milions de persones a tot el món han iniciat la cerca d’alternatives a aquest servei de microblogging. En aquest article es presenten dues d’elles, Mastodon i Bluesky, i s’assenyalen breument algunes de les seves diferències clau, que tenen a veure amb el protocol de comunicació (cosa que, al seu torn, influeix en el sistema de moderació de continguts) i amb el model de propietat.

La victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials del 5 de novembre de 2024 i el consegüent nomenament del propietari d’X, Elon Musk, per a dirigir una agència denominada Departament d’Eficiència Governamental (DOGE, per les seves sigles en anglès) han provocat un nou èxode d’aquesta plataforma. L’anterior es va produir l’octubre de 2022 després de la compra de Twitter (ara X) per part de Musk.

L’any 2024 va tornar a posar en el focus d’atenció el debat entorn de la responsabilitat en els social media. I és que –encara que les xarxes socials ens ofereixen moltes possibilitats i opcions de comunicació– l’obertura de la participació pública, el gran abast que poden obtenir els missatges i la facilitat de consum dels formats que circulen en aquestes plataformes ens situen davant nous riscos. Tot un repte amb moltíssimes derivades.

La ciència és, per la seva pròpia naturalesa, un vast camp d’indagació. És lliure i avança a la velocitat del pensament humà. Tanmateix, com a fenomen sociocultural i universal, no pot existir sense el suport, sigui directe o indirecte, de l’Estat. Es requereixen fons i recursos per als descobriments que ens ajuden a comprendre millor el món que ens envolta.

Enmig de tots els dubtes i debats sobre si continuar a la xarxa Twitter/X, em trobo reflexionant sobre la meva pròpia decisió. No perquè la meva decisió sigui rellevant, sinó perquè beu d’un posicionament lligat a les meves àrees de recerca. Sí, vaig marxar de Facebook (o l’he deixada esllanguir). En aquell cas, però, no va ser per posicionament ideològic.

L’estrena d’una pel·lícula honesta i plena de vigor com El 47 (Marcel Barrena, 2024), produïda per Mediapro Studios, ha disparat moltes discussions sobre la llengua i la immigració a Catalunya, però no tants debats sobre les lluites veïnals que es van succeir durant anys a diferents barris de Barcelona, com ara Torre Baró en el cas del film. Un autobús i un trajecte inimaginable fins al capdamunt d’un turó esdevenen el McGuffin per cosir emocionalment el vincle trencat entre ciutat i perifèries.

Les eleccions presidencials entre Harris i Trump han transcendit els mítings i debats televisius. Les xarxes socials són la nova sorra, on la viralitat, la intel·ligència artificial (IA) i els influenciadors dominen el joc.

Kamala Harris no necessita presentació. Malgrat la seva singularitat, en el seu aspecte físic no és molt diferent de qualsevol altra dona professional que puguis trobar-te en una gran ciutat de qualsevol part del món. Harris va néixer als Estats Units, en el si d’una família intercultural d’origen indi i jamaicà.