En aquest article, es proposa una anàlisi ràpida de la comunicació que caracteritza polítics com ara Trump o Díaz Ayuso. Sabem que som davant d’un líder o un moviment corrosiu de la democràcia i de les institucions democràtiques quan, en la comunicació, apareixen quatre ingredients anàlegs als que provoquen la corrosió dels metalls més sòlids. Tothom sap que la corrosió exigeix humitat, sals, temperatura i oxigen. En la corrosió democràtica també es generen aquests quatre ingredients des de la comunicació.

Entre el sisme submarí informatiu d’aquests últims mesos, s’ha colat en el debat públic una sèrie que ha batut rècords i que no deixa indiferent ningú. Es tracta d’Adolescence (2025), sèrie emesa per Netflix que ha fet córrer rius de tinta amb opinions que aborden diferents fronts. En el relat, les xarxes socials exerceixen un paper clau i es posa de manifest no només la bretxa generacional, sinó també la incidència de certes actituds, posicionaments o ideologies, especialment, entre els joves.

Aquesta segona part de l’article publicat fa uns mesos és un exercici enfocat a projectar el futur de la cultura digital i a plasmar idees que circulen en els debats contemporanis lligats a la nostra forma de vida en l’era dels entorns digitals. Hem formulat cent preguntes per reflexionar en comunitat. Aquestes preguntes no tenen respostes clares i definitives; també són disparadors de converses més àmplies, i aquesta n’és la intenció final.

En l’àrea de pràctiques dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (ECIC) de la UOC hem estrenat una petita col·lecció de pòdcasts que duu per títol «Joves comunicadores: amb veu pròpia». La col·lecció dona veu a cinc joves professionals amb trajectòria o càrrec de responsabilitat dins l’àmbit del periodisme, la comunicació corporativa, la publicitat o els social media.

Fins a quin punt s’han despolaritzat els discursos polítics sobre la qüestió nacional els darrers anys a Catalunya? Què ha passat amb la polarització dels debats després del 2017? Si s’ha produït una despolarització del discurs a les xarxes per part dels partits, com i per què s’ha produït? Hem fet una anàlisi dels discursos dels principals partits polítics i entitats socials catalanes des del 2017 fins el 2023. El resultat principal és que la despolarització en el denominat post-Procés català ha estat moderada i liderada principalment per dos partits: ERC i PSC.

Amb l’increment «substancial» dels discursos d’odi a X (abans Twitter), milions de persones a tot el món han iniciat la cerca d’alternatives a aquest servei de microblogging. En aquest article es presenten dues d’elles, Mastodon i Bluesky, i s’assenyalen breument algunes de les seves diferències clau, que tenen a veure amb el protocol de comunicació (cosa que, al seu torn, influeix en el sistema de moderació de continguts) i amb el model de propietat.

La victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials del 5 de novembre de 2024 i el consegüent nomenament del propietari d’X, Elon Musk, per a dirigir una agència denominada Departament d’Eficiència Governamental (DOGE, per les seves sigles en anglès) han provocat un nou èxode d’aquesta plataforma. L’anterior es va produir l’octubre de 2022 després de la compra de Twitter (ara X) per part de Musk.

L’any 2024 va tornar a posar en el focus d’atenció el debat entorn de la responsabilitat en els social media. I és que –encara que les xarxes socials ens ofereixen moltes possibilitats i opcions de comunicació– l’obertura de la participació pública, el gran abast que poden obtenir els missatges i la facilitat de consum dels formats que circulen en aquestes plataformes ens situen davant nous riscos. Tot un repte amb moltíssimes derivades.

La ciència és, per la seva pròpia naturalesa, un vast camp d’indagació. És lliure i avança a la velocitat del pensament humà. Tanmateix, com a fenomen sociocultural i universal, no pot existir sense el suport, sigui directe o indirecte, de l’Estat. Es requereixen fons i recursos per als descobriments que ens ajuden a comprendre millor el món que ens envolta.

Enmig de tots els dubtes i debats sobre si continuar a la xarxa Twitter/X, em trobo reflexionant sobre la meva pròpia decisió. No perquè la meva decisió sigui rellevant, sinó perquè beu d’un posicionament lligat a les meves àrees de recerca. Sí, vaig marxar de Facebook (o l’he deixada esllanguir). En aquell cas, però, no va ser per posicionament ideològic.