L’agenda mediàtica, que històricament ha seleccionat els temes que són importants per a l’audiència, s’ha vist desplaçada en gran manera amb les xarxes socials. Les notícies de guerres i catàstrofes naturals queden ocultes i perden actualitat ràpidament, tot i la seva continuïtat i vigència informativa. Desgranem alguns dels factors que fan que això passi, com per exemple, la fatiga informativa, la necessitat constant de noves històries i la manca de confiança en els mitjans. Per concloure, proposem cinc rutines per vetllar per un periodisme de qualitat.

Els influencers són persones properes que comparteixen detalls de la vida personal per generar una connexió emocional amb els seguidors. Són models, també referents, líders d’opinió, fonts d’informació i, en força casos, una professió idealitzada a aconseguir. Són també prescriptors i peces clau per a les vendes de les marques. Parlarem d’ells i d’elles, de l’empremta que deixen en la generació Z, de gènere, de publicitat, de regulació i també d’alfabetització mediàtica.

L’ús, l’impacte i l’evolució de la intel·ligència artificial generativa (IAG) en la professió periodística planteja limitacions, dubtes, preocupacions i reptes com, per exemple, seguir la ràpida evolució d’aquesta tecnologia disruptiva. Per saber quina és la situació actual de la industria mediàtica, a mitjan del 2024, i poder entendre millor què representa i podria representar la IAG per als periodistes, seleccionem algunes de les dades i destaquem part de les conclusions de dos interessants informes internacionals acabats de publicar.

La consolidació del pòdcast, com a format sonor heterogeni, fa que hi hagi un ventall de propostes per a tots els gustos i públics. A Parenthesis, el pòdcast dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, hem fet «Cacophony», una peça que combina l’activisme, el debat i el teatre. «Cacophony» és la primera activitat de 2024 impulsada per l’Àrea de Cultura de la UOC, en el marc del Vicerectorat d’Aliances, Comunitat i Cultura, i amb la participació de professorat dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i dels Estudis d’Arts i Humanitats, d’estudiants dels màsters universitaris en línia de Periodisme i Comunicació Digital: Dades i Noves Narratives i de Social Media: Gestió i Estratègia, i de la Unitat d’Igualtat. Aprofitem que tenim el micròfon obert per aproximar-nos a «Cacophony» des d’angles diferents.

Com es fabriquen, com es difonen i com es poden identificar les notícies falses són tres grans preguntes que tenen, en part, resposta a l’exposició Fake News. La fábrica de mentiras. Aquesta comença a l’antiga Roma i acaba amb les intel·ligències artificials (generatives) i deep fakes actuals. El punt d’inflexió es produeix amb la irrupció d’internet i de les xarxes socials, ja que des de llavors l’explosió desinformativa ha estat in crescendo.

El llenguatge verbal és un petit percentatge (menys del 10 %) del context comunicatiu. El llenguatge inclusiu, tot i que no és una novetat i té dècades de recorregut, és una de les pràctiques més esteses en institucions, empreses, etc. per tal de visibilitzar les dones i altres col·lectius. Què podem fer, doncs, perquè la comunicació, en sentit global (verbal i no verbal) sigui més igualitària?

El Reuters Institute for the Study of Journalism indica que la intel·ligència artificial (IA) serà una de les tendències d’aquest 2023. En paral·lel, al llarg dels darrers mesos, s’ha produït una explosió d’eines d’IA, també per part de la ciutadania, i, com a periodistes, aquest fet ens obliga a endinsar-nos-hi per entendre’n i aprofitar-ne les potencialitats. En aquest escenari, entrevistem la Patricia Ventura, doctora en Mitjans, Comunicació i Cultura per la Universitat Autònoma de Barcelona, consultora i especialista en ètica i intel·ligència artificial.