El fotoperiodisme té una clara funció de denúncia, de presa de consciència i de provocar canvis, a la vegada que ens apropa a una realitat que ens ha estat vetada o és llunyana. Els fotoreporters ens mostren una mirada que no és idíl·lica, que en moltes ocasions ens produeix un nus a la gola, llàgrimes, ràbia, impotència o tot barrejat. Una altra finestra per observar el mateix món és la que mostra la xarxa social Instagram, on la majoria dels perfils ens traslladen a una realitat paral·lela i prèviament planificada, que pot ser necessària per a la desconnexió, per mostrar la perfecció, però en cap cas l’única a tenir en compte si volem tocar de peus a terra. El fotoperiodisme és ara més necessari que mai.

La infodèmia ha produït un excés d'informació, continguts falsos i notícies negatives. I la ciutadania ha reaccionat de manera oposada a aquests fets: d’una banda, una part ha augmentat el consum de mitjans i, de l’altra, un sector ha disminuït la freqüència de consum, i fins i tot ha abandonat la informació. Precisament pensant en aquest segon grup, que té un risc de desconnexió, avui explicarem què és el periodisme constructiu i de solucions. Un altre angle per apropar-se a les històries.

La programació informativa adreçada a infants i joves és escassa. Durant l’estat d’alarma el consum s’ha disparat per a totes les franges d’edat, tot i que dels petits no en tenim gaires detalls, ja que les audiències habitualment no tenen en compte aquests públics. Un dels programes televisius que s’ha fet càrrec de la informació i entreteniment dels nens i nenes ha estat l’InfoK. Explicarem com són els seus continguts i algunes de les claus de l’èxit.

Hi ha tertúlies radiofòniques que silencien la veu femenina, els espais d’opinió dels diaris són exclusivament masculins i als platós de televisió veiem escenes molt semblants. La visibilitat de les expertes és gairebé inexistent, o minoritària, però es perceben petits canvis –des del primer informe 2016-2017 i sobretot en mitjans públics–, tot i que encara som molt lluny de la igualtat de gènere als mitjans de comunicació. #Onsónlesdones és un projecte que quantifica la presència de les dones als mitjans de comunicació amb l’objectiu d’aconseguir –com a mínim– la paritat.

Guinea Equatorial, antiga colònia de l’Estat espanyol, viu sota la dictadura de Teodoro Obiang, la més llarga del món. Un país on la corrupció, les tortures i la vulneració dels drets humans marquen diverses generacions de ciutadans, així com el passat colonial i l’empremta de la dictadura de Franco. El llargmetratge de ficció L’escriptor d’un país sense llibreries vol ser l’altaveu de l’oposició al règim del dictador, a partir del testimoni de Juan Tomás Ávila Laurel, un exiliat que viu a Barcelona. El llargmetratge ha estat dirigit pel periodista Marc Serena, que en els seus projectes combina la funció social de l’ofici, el compromís i la visibilització de les minories.

Sabeu quina és l’extensió ideal d’un títol? Com escolliu la millor revista del vostre àmbit? Què feu una vegada teniu l’article acabat? I un cop la revista l’ha publicat? Quins perfils de xarxes socials teniu generats? La llista de preguntes podria ser molt més llarga i en l’era de la ciència oberta la publicació és l’inici del camí a recórrer, per tal de retornar el coneixement a la ciutadania. Per fer-ho possible, tenir un bon posicionament de la nostra recerca és clau per incrementar la visibilitat.  

Són pocs els mitjans de comunicació que s’adrecen als infants i joves. El projecte d’educació i formació mediàtica eduCAC liderat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i adreçat a tota la comunitat educativa, vol ser una iniciativa continuada i sobretot proactiva. En el complex ambient informatiu actual, on l’ús i l’abús de les pantalles de mòbil i tauletes és una realitat i els nous consums de mitjans són un fet, cal ajudar a: distingir les fonts, els canals, a identificar la credibilitat de qui emet, a detectar quina confiança mereix des del punt de vista personal/individual una informació. En altres paraules, formar a uns joves consumidors amb esperit crític, que reconeguin les garanties i els beneficis que aporta el periodisme de rigor, que fa ús del codi deontològic i aconseguir que aquestes facin un consum responsable dels mitjans. 

El IV Seminari d’Edició Científica va posar el focus en cinc dels reptes de les revistes científiques. Els seminaris, organitzats per la biblioteca UOC on hi assisteixen els responsables de les revistes de la universitat, tant les acadèmiques com les divulgatives ja s'han consolidat com un punt de trobada, ideal per compartir, aprendre plegats i desvirtualitzar-nos. En el darrer em van convidar, juntament amb el Dr. Ernest Abadal, per a explicar-los aquells reptes que han d'afrontar les revistes a curt termini en el context de la ciència oberta, on les polítiques, directrius europees i, recentment, el Plan S marquen el ritme i el camí a seguir. El marcador del compte enrere ja ha començat i s’aturarà l'1 de gener del 2020. Som-hi! 

Recordeu com era la vostra vida fa vint anys —sense Google—? Tant si ets estudiant, acadèmic, comunicador o documentalista, com era el dia a dia? Abans de seguir llegint fes uns segons de pausa i un petit retrocés en el temps. L’accés a la informació no era immediat, la consulta d’enciclopèdies i els viatges a la biblioteca devien ser freqüents i la tipologia i quantitat de fonts d’informació utilitzades era totalment diferent. Per altra banda, no deixàvem rastre digital i gaudíem d’una major privacitat, tot i no tenir la immediatesa, la rapidesa i la resposta a qualsevol pregunta —com ens hi ha acostumat Google, tot i que segurament no obtenim la millor resposta a la primera pàgina de resultats.  

L’aposta ferma per la qualitat de les revistes acadèmiques de la UOC és un fet i les successives edicions de Jornades de Revistes, una trobada magnífica per compartir i aprendre plegats. Aquest juny la revista dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació ha publicat el número 40 i aprofitarem el COMeIN per presentar-lo, farem un repàs de la història de BiD i compartirem els reptes que ens marquem a curt termini.