En el sector de la publicitat i altres àmbits de la comunicació persuasiva, a mesura que l’ús de la intel·ligència artificial (IA) es converteixi de manera vertiginosa en un commodity, les agències s’hauran de dotar d’elements diferenciadors que aportin veritable valor als seus clients i, en definitiva, a les marques en aquest terreny. El llançament de Mmusa, l’eina d’IA promoguda per l’agència de branding Summa, apunta en aquesta direcció.

En els darrers anys, la intel·ligència artificial (IA) ha emergit com una de les tecnologies més revolucionàries i ha transformat nombrosos sectors, incloent-hi el de la publicitat. Les agències de publicitat han començat a incorporar IA en els seus processos de treball, aconseguint resultats impressionants en termes d’eficiència, creativitat i personalització. En aquest article, explorarem els beneficis de l’ús d’IA en les agències de publicitat, i n’analitzarem l’impacte en els rols professionals dins del sector.

El sector de la comunicació i, en concret, el publicitari, sempre ha estat considerat com un dels més estressants que hi ha. Aquest fet torna a ser d’actualitat arran de la publicació de l’estudi recent ¿Por qué te vas? d’UnaDeDos. Aquest informe neix de la voluntat d’entendre els motius de l’abandonament de molts professionals de la indústria. També indaga en les causes, més concretes, que porten les dones creatives a marxar de les agències, un cop arriben a la trentena.

La Societat Catalana de Comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans (SCC-IEC) «ja fa vint anys que té vint anys», com dirien Joan Manuel Serrat o més recentment els Buhos a «Milers d’espurnes». Amb aquest popular eufemisme, evitem emprar adjectius com quadragenària o quarantina, ja que l’entitat que millor representa la investigació en Ciències de la Comunicació en català es troba en un estat de salut envejable i amb més empenta que mai.

La formació universitària en comunicació és sotmesa a una pressió constant per adaptar-se als ràpids canvis socials, polítics, culturals, econòmics i tecnològics. Aquests determinen les característiques i necessitats de l’alumnat, però també les particularitats i exigències de la indústria de la comunicació a la qual aquest aspira a incorporar-se. Què en diuen les recerques més recents? I quins són els reptes i les oportunitats que viuen les facultats de Comunicació en el seu dia a dia?

La manipulació de la informació és una de les principals xacres de l’actualitat. En aquesta revista, hem vist com afecta la cobertura dels conflictes bèl·lics, la política, les crisis sanitàries, etc. Tanmateix, també té una incidència perversa en col·lectius vulnerables determinats i majoritàriament desconeguts, com el de les persones amb el trastorn de l’espectre autista (TEA).

El mes de gener implica el retorn a la rutina, després d’uns dies de festa, grans àpats i descans. Deixem enrere el Nadal, que representa ja, avui dia, un moment emotiu que va molt més enllà de celebracions religioses. És un període en què la societat se submergeix en un esperit festiu i de generositat. Per a les marques, aquest moment representa una bona oportunitat per connectar amb el seu públic d’una manera més emocional i crear així un vincle durador.

Fa pocs dies, Michael J. Miraflor, expert en comunicació i brànding, va mostrar el seu malestar sobre la tecnificació de la indústria publicitària amb aquesta piulada: «Advertising used to be about big ideas, creating desire, and building aspirational worlds. Now it’s mostly about optimization, efficiency, and arbitrage. A lot of the industry is closer to finance than it is to creative at this point, but we’re loathe to admit it.»

El mes de setembre ens va deixar una notícia curiosa per als amants del place branding: l’Índia sembla que es planteja un canvi de nom de país i ha estat temptejant internacionalment com es percebria la nova proposta. En el moment d’escriure aquestes línies, encara no se’n té la confirmació oficial, però és ben bé un secret de domini públic que el rebateig s’acabarà implementat més tard o més d’hora.

En la primera part d’aquest article, vam assistir a la conversió d’un petit poble de pescadors en un dels referents turístics més destacats d’Espanya. L’artífex d’aquesta transformació, Pedro Zaragoza Orts, protagonitza també aquest segon i últim lliurament.