En l’àrea de pràctiques dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (ECIC) de la UOC hem estrenat una petita col·lecció de pòdcasts que duu per títol «Joves comunicadores: amb veu pròpia». La col·lecció dona veu a cinc joves professionals amb trajectòria o càrrec de responsabilitat dins l’àmbit del periodisme, la comunicació corporativa, la publicitat o els social media.
En cadascun dels seus relats, Ebbaba Hameida, Carlota Martí Niubò, Laura Medel Vivas, Berta Antón de Vez i Ximena Villagrán Barillas traslladen a l’estudiantat la seva pròpia mirada sobre el seu sector professional i com hi van accedir, recordant alhora la seva primera feina. Es tracta d’un tema sempre d’interès per a un alumnat que cursa ara les seves pràctiques d’empresa i que veu propera la recerca de feina.
Una de les voluntats de la col·lecció era visibilitzar professionals dones que han aconseguit trobar el seu lloc dins un mercat laboral competitiu i donar-los veu perquè puguin ser referents per a l’estudiantat. Tot i que, per exemple, en els ECIC les dones ja representen un 66 % de l’alumnat, sabem per enquestes i informes –el darrer publicat ben recentment– que la piràmide és invertida pel que fa a llocs de treball de responsabilitat per més que, en l’àmbit de la comunicació, les xifres són força superiors a la mitjana. Buscàvem també que les cinc professionals haguessin disposat de prou anys per establir-se i créixer laboralment, però no tants perquè ja no recordessin amb frescor les dificultats o facilitats que van tenir en introduir-se al sector.
Les autores i els seus relats
En el pòdcast de Carlota Martí Niubò, la comunicadora ens descobreix la seva funció de cap de premsa en la representació a Barcelona de la Comissió Europea. Aquesta professional de l’àmbit de la comunicació corporativa confessa als estudiants com els seus pares la van mirar amb uns ulls com unes taronges quan era molt petita i, durant un trajecte en cotxe, va veure un cartell de British Petroleum i va sentenciar: «Jo de gran vull ser la persona que decideixi que aquest cartell és verd». Tot i això, com se sincera en l’àudio, va tenir dubtes de si dedicar-se a la comunicació perquè temia la manca de sortida laboral.
En el cas de l’Ebbaba Hameida, com explica en el seu enregistrament, el seu pare l’animava a cursar medicina. L’esperonava dient-li que al Sàhara feien falta metges. Ella, però, va acabar per decidir-se pels estudis de periodisme, atès que, com que vivia lluny dels campaments de refugiats sahrauís on havia nascut, es va adonar que pocs coneixien la realitat del seu entorn. «El que feia falta era el periodisme per posar el focus sobre aquells llocs silenciats», diu. Avui forma part de la junta directiva de Reporters Sense Fronteres i treballa en la corporació de Radiotelevisión Española.
Totes les veus de la col·lecció de pòdcasts busquen connectar amb un estudiantat sovint amb més pors que certeses pel que fa a la seva inserció en el mercat laboral. Acumulen neguits per la seva manca d’experiència, per l’edatisme i perquè sovint tenen la síndrome de l’impostor (un gruix no menyspreable d’alumnes de màster provenen d’altres sectors professionals i estan fent un viratge). Les nostres protagonistes interpel·len directament l’alumnat utilitzant un llenguatge proper com el de la veu més jove de la col·lecció, la publicista Berta Antón de Vez.
Amb només trenta anys, Antón de Vez és la directora creativa de la consultora estratègica en marca Hamlet Strategic Makers. En els menys de vint minuts que dura el pòdcast, la creativa brinda molts consells, extrets a partir de l’experiència pròpia, de com introduir-se en el sector publicitari creatiu, que defineix com a molt canviant, sacrificat, però alhora divertit i ple de possibilitats.
Una de les anècdotes que recull en el seu pòdcast la periodista guatemalenca Ximena Villagrán Barillas la situa en el Congrés de Guatemala amb només setze anys. Explica als alumnes com l’edat, en comptes de resultar un obstacle, també es pot convertir, si la saps aprofitar, en un avantatge: «Durant moltes setmanes em feien anar cada matí al Congrés i, com que no suposava una amenaça per a un diputat i era una nena que semblava beneita, m’ho explicaven tot. En lloc de veure el ser jove com un problema el que vaig fer va ser donar-li la volta. Mentre em feia la beneita estava aconseguint la informació que necessitava», assegura. Actualment, Villagrán és la cap d’operacions de l’organització contra la desinformació La Maldita.
El darrer dels pòdcasts és conduït per la directora de Social Media i Estratègia Digital de l’agència creativa After, Laura Medel Vivas. Vivas analitza en el seu espai el món dels social media, un sector encara molt nou que canvia i evoluciona constantment. La també exalumni i actual professora col·laboradora de la UOC interpel·la els alumnes en un moment de la locució amb aquesta reflexió: «Una cosa que sí que em sorprèn quan faig entrevistes a nou talent o a persones que, com vosaltres, esteu buscant unes pràctiques o un primer treball en una agència, és que no aprofiteu tot el que sabeu sobre xarxes socials». A tall d’exemple, no comprèn per què, abans d’una entrevista de feina, l’aspirant no prepara el terreny i fa una recerca de què diu i publica l’empresa a les xarxes socials o la mateixa persona que l’ha d’entrevistar.
Per saber-ne més:
ICSA Grupo (abril 2025). «Brecha salarial y presencia de la mujer en puestos directivos en España 2025». Eada Business School, (Informe núm. 15) [en línia]. Disponible a: https://www.eada.edu/es/actualidad/prensa/informes/brecha-salarial-y-presencia-de-la-mujer-en-puestos-directivos-en-espana-2025
Imatge de portada:
Foto de CoWomen/Pexels.
Citació recomanada
BALAGUÉ ANGLADA, Laura. «Amb veu pròpia: quan la passió per comunicar esdevé professió». COMeIN [en línia], maig 2025, no. 154. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n154.2531
