Sens dubte, un dels grans reptes als quals s’enfronta el sector dels esdeveniments és el de l’accessibilitat universal. Els esdeveniments, com a motors de la societat, han de contribuir a la potenciació de valors com l’accessibilitat cognitiva mitjançant la implementació de mesures i tenint en compte factors comunicatius i operatius, que facilitin que tota la ciutadania pugui participar-hi. La cerca d’aquesta inclusivitat comporta la necessitat de dissenyar esdeveniments que marquin també com a objectiu la plena participació de persones amb trastorns de l’espectre autista (TEA).

Xavier Purcallà és una de les persones que més saben de comunicació corporativa a Espanya. Ha estat director de Comunicació Externa de Vueling, d’Octagon i, en l’actualitat, al Grup Flaix. I en totes les seves experiències tenia clar que la comunicació és clau a l’hora de construir i defensar la reputació de l’empresa. No en va, una de les seves especialitats és la comunicació de crisi.

Poques vegades, tenim l’oportunitat de visitar exposicions i conèixer la persona que ha realitzat les peces. De vegades, perquè són creadores inaccessibles, de vegades, perquè ja no hi són. No és el cas que avui presento en aquesta crònica, ja que he tingut la sort de poder recollir la visita realitzada a l’exposició La màgia del camí. Disseny i processos de Lluc Massaguer a l’espai de l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Terrassa, que s’ha pogut visitar fins al dia 27 de gener de 2023.

El joc de posicionament no és patrimoni exclusiu del futbol. De fet, també és quelcom fonamental en la professió del Màrqueting i de la Comunicació. Per una banda, les marques juguen a posicionar-se en les ments dels seus clients (actuals o potencials) amb unes fortaleses i debilitats concretes que les diferenciïn de la competència. Per altra banda, les organitzacions també es veuen obligades a posicionar-se en problemàtiques socials i mediambientals amb l’objectiu d’apropar-se als seus grups d’interès en els temes que més els preocupen.

El paper actiu de la cultura tecnològica en la societat actual és indiscutible i constitueix un fenomen d’estudi analitzat des de totes les esferes actuals del saber. En les pràctiques de l’art, els impulsos creatius i la intimitat tecnològica produeixen crisis notables en la manipulació de codis. Com a resposta activa, s’està produint una interessant trobada crítica i creativa entre pràctiques artístiques, gènere i programari lliure. El marc conceptual d’aquestes noves comunitats invisibles s’orienta al conreu de la socialització del coneixement i el treball col·laboratiu.

Els passats 19, 20 i 21 d’octubre es va celebrar a Granada la XLVII Reunió d’Estudis Regionals, que s’emmarca en la International Conference on Regional Science. La sostenibilitat, els canvis demogràfics i la desigualtat social dels territoris van ser els temes més recurrents durant les jornades. Però, el més gratificant va ser comprovar que, com a solució a molts dels problemes plantejats, apareixien estratègies relacionades amb allò col·laboratiu.

Sota el nom clau d’«Operació Pont de Londres», es va treballar tot el conjunt d’accions operatives que calia dur a terme en el moment de la mort de la reina Isabel II, la Queen del Regne Unit durant set dècades. Dins del conjunt d’actes i esdeveniments preparats, l’organització de la històrica cua per a la capella ardent de la reina ha estat tan destacada que ha aconseguit tenir nom propi: la Queue (la Cua, en majúscules).

Tal com vam veure en el primer lliurament d’aquest article, el funeral de la reina Elisabet II del Regne Unit va reunir més de 500 mandataris d’arreu del món, 2.000 convidats a l’abadia de Westminster i una audiència de milions de persones que en van seguir la retransmissió en directe. L’acte, que va durar menys d’una hora, va ser un exemple de cerimonial, etiqueta i protocol. En aquest darrer lliurament, n’analitzem els símbols, la part musical, l’etiqueta i l’ornamentació floral.

El funeral de la reina Elisabet II d’Anglaterra va reunir més de 500 mandataris d’arreu del món, 2.000 convidats dins l’abadia de Westminster i una audiència de milions de persones que en van seguir la retransmissió en directe. L’acte, que va durar menys d’una hora, va ser un exemple de cerimonial, etiqueta i protocol. En aquest primer lliurament de l’article, n’analitzem el caràcter de funeral d’Estat, la planificació meticulosa, l’espai, els convidats i el programa.

Hi ha tres tecnologies que marcaran el futur de la pràctica del disseny: la intel·ligència artificial, la neuroinformàtica i el blockchain. No són càpsules tancades i monolítiques, sinó que van lligades a processos tecnològics complexos. A més, les hem d’enfrontar o permear amb tres processos socioculturals actuals que també estan revolucionant la societat: la crisi mediambiental, els feminismes i les comunitats de pràctica. Si no fem aquest exercici de contrast, de les noves tecnologies, només en podrem donar una versió limitada i mancada d’un espai crític de reflexió.