Entre els dies 27 i 29 de novembre del recentment tancat 2024 es va celebrar a la Universitat Jaume I de Castelló el I Congreso Internacional de Creadoras en el Audiovisual: Una habitación propia: un nombre propio, dins del qual va tenir també lloc la V Jornada de Cine LGTBIQA+. A més de conferències i projeccions centrades en les representacions des de la perspectiva de gènere, els referents al cinema LGTBIQA+ i l’autoria femenina en l’audiovisual, van tenir lloc diàlegs molt suggeridors amb cineastes com Jaione Camborda, directora de O corno (2023), o productores com María Zamora, Premi Nacional de Cinematografia 2024.
La indústria de la música en directe ha experimentat una transformació sense precedents en els últims anys. En un món postpandèmia, els concerts i festivals han deixat de ser simples esdeveniments per convertir-se en experiències immersives i personalitzades. Des de la implementació de preus dinàmics fins a l’auge dels festivals de nínxol, els canvis en la indústria estan modelant no només l’accessibilitat dels esdeveniments, sinó també la percepció de valor per part del públic, però quin és el rumb?
Què pesa més, un quilo de palla o un quilo de plom? Amb aquesta pregunta acostumem a entabanar als infants per donar-los una explicació sobre la diferència entre pes i volum. Quan algú respon que un quilo de palla pesa més que un de plom, suposadament ho fa valorant el seu volum, que, visualment, és més elevat.
A la passada edició del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya la sostenibilitat i l’angoixa davant possibles futurs no desitjats relacionats amb el canvi climàtic per causes humanes a través del fantàstic van tenir una presència important en diferents seccions. En aquest article n’exposarem algunes tendències destacades.
Com cada any, del 24 al 31 d’octubre del 2024 es va celebrar la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional de la UNESCO. Aquest important esdeveniment internacional se celebra amb el propòsit que institucions i organitzacions de tot el món comparteixin idees i explorin formes innovadores de promoure l'alfabetització mediàtica i informacional de la ciutadania. Enguany, el tema que ha centrat les nombroses celebracions relacionades amb aquesta setmana ha estat l'impacte transformador de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació en la producció i difusió d'informació.
El Dia Mundial de les i els Docents se celebra el 5 d’octubre des de 1994 com a commemoració de l’aniversari de la subscripció de la Recomanació de la UNESCO relativa a la situació del personal docent. Aquesta Recomanació estableix criteris de referència quant als drets i responsabilitats del personal docent i normes per a la seva formació inicial i perfeccionament, la contractació, l’ocupació, i les condicions d’ensenyament i aprenentatge. És un dia per a celebrar la manera en què els professors estan transformant l’educació, reflexionar sobre el suport que necessiten per a desplegar plenament el seu talent i vocació, i repensar el camí que queda al davant respecte a la professió a escala mundial.
La presentació institucional de la Copa Amèrica de vela va escenificar una tornada al consens de la Transició. També la recuperació d’una simbologia que apel·la a l’esperit dels Jocs Olímpics del 92 com a mite fundacional de l’Espanya contemporània.
Aquest estiu, la celebració dels Jocs Olímpics ha protagonitzat gran part de les nostres converses: des de comentar gestes dels esportistes fins a opinar sobre l’organització de l’esdeveniment. Però què succeeix amb els Jocs Paralímpics? La veritat és que, encara que amb menor repercussió, els esforços per posar-los en el focus també han generat polèmica. Més concretament, l’estratègia seguida pel compte @paralympics a TikTok ha estat qüestionada amb visions que han oscil·lat entre atribuir encert o despropòsit al Comitè Paralímpic Internacional (CPI).
Fa més de dotze anys que se celebra a Avilés el Celsius 232, un festival de ciència ficció (sci-fi), fantasia i terror que reuneix el millor del gènere nacional i internacional. L’edició d’enguany ha aplegat més de 150 autors i autores. En aquest article, us en presento dues que treballen amb ficció especulativa entorn la temàtica ecofuturista. A més a més, els seus perfils literaris s’hibriden amb els seus perfils acadèmics i docents, i d’aquesta amalgama sorgeixen novel·les que reuneixen en un sol format recerca i creativitat, i divulgació i disseminació del coneixement.
La percepció positiva de la intel·ligència artificial (IA) evidenciada en el primer lliurament d’aquest article sembla ser compartida per la majoria de la població. Segons dades d’Ipsos (2023), «més de la meitat de la ciutadania mundial afirma que la IA ajudarà en els pròxims anys a augmentar la productivitat i a reduir el temps que triguem a fer les coses». Aquest estudi també apunta que les persones pensen que la IA incrementarà les opcions d’entreteniment.