En el sector de la publicitat i altres àmbits de la comunicació persuasiva, a mesura que l’ús de la intel·ligència artificial (IA) es converteixi de manera vertiginosa en un commodity, les agències s’hauran de dotar d’elements diferenciadors que aportin veritable valor als seus clients i, en definitiva, a les marques en aquest terreny. El llançament de Mmusa, l’eina d’IA promoguda per l’agència de branding Summa, apunta en aquesta direcció.

La capital andalusa va acollir l’última setmana de juny el XV Congreso Español de Sociología, organitzat per la Federación Española de Sociología en col·laboració amb el Departament de Sociologia de la Universitat Pablo de Olavide. Aquesta nova edició ha estat dedicada a l’estudi de la societat digital.

Fa vint anys, estudiar disseny implicava un periple que comportava traslladar-se a Barcelona o a Madrid, centres neuràlgics de la professió. A part de les escoles de disseny, hi trobaves les biblioteques especialitzades, els quioscos on podies comprar revistes que venien directes de Londres i els EUA, les exposicions i esdeveniments on hi havia el bullici del sector creatiu. «Tot això eren camps» i les coses han canviat. Es pot dissenyar lluny de la capital?

La comarca de l’Almanzora deu el seu nom al riu que la travessa al llarg de la vall. Pràcticament en paral·lel, discorre també l’antiga via del ferrocarril que unia Lorca amb Granada; li deien el granaíno. Malauradament, ja no circula cap tren per aquests raïls des de fa gairebé 40 anys. Però el llegat d’aquella època pròspera va més enllà de les restes de ferro i fusta dels camins: els edificis de viatgers, les andanes, els molls de càrrega, els dipòsits d’aigua, les casetes de guardaagulles i de guardavies, cotxeries, etc.

Roger Silverstone, al seu llibre ¿Por qué estudiar los medios?, sosté que la nostra dependència dels mitjans s’ha consolidat i, actualment, no només ens proveeixen entreteniment, informació i comoditat, sinó que també contribueixen a la nostra sensació de seguretat i ens ajuden a donar sentit a les nostres experiències quotidianes. En aquest sentit, Silverstone suggereix, així, abordar l’estudi dels mitjans també des d’allò social, cultural, polític i econòmic.

La Societat Catalana de Comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans (SCC-IEC) «ja fa vint anys que té vint anys», com dirien Joan Manuel Serrat o més recentment els Buhos a «Milers d’espurnes». Amb aquest popular eufemisme, evitem emprar adjectius com quadragenària o quarantina, ja que l’entitat que millor representa la investigació en Ciències de la Comunicació en català es troba en un estat de salut envejable i amb més empenta que mai.

La intel·ligència artificial ha deixat de ser una tecnologia o una problemàtica dels nostres temps, és ja una tautologia que anul·la qualsevol forma de reflexió crítica sobre la condició cíborg de l’humà actual. N’és un exemple el protagonisme absolut que ha tingut a la divuitena edició del Mobile World Congress (MWC, 2024), celebrat a Barcelona aquest passat febrer. El comportament de l’home tecnològic és un símptoma que qui determina avui la nostra identitat són les empreses tecnològiques i el seu extractivisme computacional (Gozalo Salellas, 2023; Sadin, 2020).

L’humor fet per dones que es gesta en l’ecosistema mediàtic d’internet té un encaix difícil quan es desplaça a canals i formats generalistes. Després d’Elvis (Baz Luhrmann, 2022), on se’ns conta amb una narrativa i una estètica aclaparadores l’ascens i caiguda del mite popular d’Elvis consumit en les gargamelles del showbusiness, Sofia Coppola ens conta a Priscilla (2023) el revers íntim i domèstic de la vida de la seva dona durant els seus anys de relació (1959-1973): la seva primera trobada a la base militar nord-americana d’Alemanya –ella amb 14 anys i ell amb 24–, la seva marxa als EUA, la seva vida a Graceland, les noces, la maternitat i la separació.

S’acosta el 8M (Dia Internacional de la Dona) i sembla que és inevitable qüestionar o, si més no, revisar la necessitat de tornar a celebrar aquest dia tan reivindicatiu. Per a alguns i algunes, però sobretot per a aquells homes que es veuen amenaçats pel feminisme, manca de sentit, ja que –segons ells– ja tenim tots els drets adquirits i fins i tot en detriment dels seus propis.

El passat 10 de febrer vaig assistir com a membre de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques a la 38a. Gala dels Premis Goya, a la Fira de Valladolid. A les portes del recinte, les protestes dels agricultors es feien sentir en forma de crits i algun insult dirigit a les persones assistents a la cerimònia.