Heu sentit mai a parlar dels digital learners (aprenents digitals)? L’expressió aprenent digital assumeix que avui dia la manera d’estudiar, en major o menor mesura, es veu afectada per les tecnologies de la informació i de la comunicació. I aquest viatge intel·lectual requereix més que mai un acompanyament que faciliti la navegació per un escenari replet d’informació digital. Els estudiants trauran més profit de tot plegat si tenen una bona experiència d’aprenentatge i per a fer-ho no n’hi ha prou que tinguin accés a la tecnologia.  

La felicitat està de moda. A Harvard, una de les universitats més prestigioses del món, s’ha fet popular un curs impartit per Tal Ben Shahar que ensenya precisament com ser més feliç. Les emocions, siguin positives o negatives, influeixen en la felicitat i en el nostre comportament. Joshua Freedman, empresari de NexusEQ no en té cap dubte: “no només som racionals, tenim emocions. Estem enviant missatges emocionals constantment i de forma automàtica. Les emocions, sense que diguem res, afecten com pensem i com actuem”. En aquest sentit, la recerca en neurociència és clara: si es vol entendre les persones i influir-hi, cal comprendre les seves emocions. Sobre la intel·ligència emocional fa molt temps que s’escriuen coses. Sobre les emocions en els negocis, també. Sobre les emocions en la satisfacció dels clients i dels usuaris (dels sistemes d’informació), cada cop més.

D’una manera o una altra tothom té construïda una vida digital. Per a uns el món digital és una extensió de la pròpia existència: hi resideixen, hi participen, hi construeixen, hi estan immersos, absorts. Per a altres el món digital és un lloc de visita, hi passegen, l’observen, l’utilitzen, se’n desprenen, l’obliden. Ja siguem residents o visitants, i com en el joc de vida, tots tenim recels digitals: saturació informativa, privacitat, pèrdua de temps, superficialitat. Ara bé, fins a quin punt els nostres dubtes són compartits per altres persones? Una visió conjunta, ens pot ajudar a gestionar millor les nostres individualitats i prendre millors decisions al respecte?

El director de B2B del Financial Times encoratja els executius a fer un millor ús de la informació per contribuir a la productivitat de les empreses. Orlol Sabala, director general de la productora CPWORKS, i a qui hem entrevistat, ens ho confirma. El Financial Times i la Special Libraires Association (SLA), en una enquesta feta a més de 800 professionals, exploren el valor creixent de la gestió d’informació a les organitzacions actuals i proposen com s’ha de fer front a la sobreabundància informativa (o intoxicació digital), estalviar temps i maximitzar el valor de la informació que ens envolta. Oriol Sabala, sense haver llegit l’informe, sembla que els ha fet cas.

Queda quelcom a dir del referèndum sobre la independència d’Escòcia i la seva comparativa amb el fet català? Alfons Luna pensa que sí. El seu amic Archie celebra amb flegma el resultat electoral escocès i trenca per uns instants la seva avorrida quotidianitat. Ha influït la informació dels diaris en la seva decisió? Ho desconeixem. De fet ignorem si Archie té el costum de llegir el diari. Però sí que podem saber com es van posicionar els mitjans de comunicació públics i privats durant la campanya sobre la independència escocesa i esbrinar algunes de les raons (i sentiments) que van condicionar el vot dels ciutadans.

Què passa quan reuneixes en un antic cinema de barri dos cuiners, un esportista-youtuber, un professor d'innovació, dos músics, una periodista, un cineasta, una investigadora i un públic amb més de 200 agents immobiliaris? Una col·lisió fantàstica d'idees, informació i experiències amanida amb molta, molta passió. Això és el que va tenir lloc en l'últim congrés d’agents immobiliaris de Calafell, anomenat #AIC15.

Les polítiques i directrius europees (i per extensió nacionals) sobre dades presenten reptes i oportunitats. De forma àmplia les dades obertes (open data) o, de manera més específica, la gestió de dades de recerca (research data management) són dos àmbits en els quals els professionals de la informació tenen un rol a exercir. Ara bé, estem els documentalistes preparats (i disposats) a ocupar el nostre paper en el món de les dades? “les universitats” adapten amb agilitat les competències requerides per les noves demandes professionals? 

Pot una professió considerar-se “sexy”? Això sembla. Alguns experts consideren l’analista de dades com una de les ocupacions més “sexys” del segle XXI. L’atractiu recau en la necessitat que les organitzacions tenen (o haurien de tenir) de comptar amb professionals que sàpiguen gestionar grans volums de dades. El big data ha arribat per quedar-se, i ens ha seduït. Ara bé, estem preparats per a afrontar aquesta relació? L’entenem? Podem fer que sigui una relació enriquidora? 

Un conegut servei de comunicació digital (WhatsApp) va deixar de funcionar  recentment durant unes hores i l’incident va ser un trending topic mundial a Twitter i a altres xarxes socials. Aquesta inactivitat va ser viscuda amb ànsia per molts usuaris d’aquest servei. Deixant de banda aquest fet aïllat, sabem que les tecnologies digitals impacten les nostres vides i el nostre benestar emocional tal com reflexiona la professora Amalia Creus en un article titulat "Felicitat 2.0".