L'aprenent digital: la biblioteca com a aliada

Eva Ortoll i Josep Cobarsí entrevisten Ciro Llueca, director de la Biblioteca de la UOC

 

En aquest escenari, i tal com afirma Ciro Llueca, “la biblioteca és un dels aliats indiscutibles dels aprenents digitals i cal integrar la biblioteca en la docència i l’aprenentatge”. Coneguem algunes reflexions i iniciatives de Ciro Llueca sobre aquesta idea a partir d’alguns punts clau previstos en el pla estratègic de la biblioteca que dirigeix, els quals hem reconvertit, amb el permís de Ciro, en “aliances”.

 

Els serveis d’informació sempre s’han preocupat per mesurar el nivell d’ús i satisfacció dels seus usuaris, la tecnologia actual permet aplicar infinitat de mètriques per a mesurar tots aquests aspectes. En aquest sentit, Ciro Llueca ens comenta que “la Biblioteca de la UOC neix 100% digital, però no sempre és senzill disposar de l’accés a dades dels proveïdors de serveis d’informació per a saber quins usuaris es connecten, com, quan, en quin moment, què es descarreguen. Quins usos tenim? Parlem dels usos dels estudiants sobre els recursos de la Biblioteca però no podem saber si són usuaris de primer semestre, de darrer semestre o de doctorat. Què els motiva a emprar o no emprar un servei determinat? No sempre podem saber quina tipologia d’usuaris fa què”. Així, avaluar l’ús real dels serveis no sempre és tan senzill com sembla, ja que els proveïdors no sempre donen accés a aquestes dades, i, en cas que ho facin, no sempre ofereixen les dades en el mateix format i, per tant, moltes vegades, les dades no són comparables. 

 

Ciro Llueca apunta el següent: “Per a poder aplicar tècniques de learning analytics hem de passar pels proveïdors de les dades i, o no et donen informació o te’n donen massa i no normalitzada. Cada proveïdor et dóna dades diferents i no són comparables. Les mètriques que en podem extreure ara per ara estan força condicionades pels requeriments dels proveïdors. En cas que passin dades, donen les dades en brut, sense valor afegit.”

 

A banda de mètriques d’ús i satisfacció, Ciro Llueca emfatitza que “nosaltres volem centrar l’atenció  en l’estudiant, enfortir els serveis que ja es realitzen i la  relació, veure com podem donar un millor servei i acompanyament a l’estudiant, que moltes vegades es realitza a traves del professor. Buscar noves fórmules. No es tracta d’augmentar el nivell de valoració del servei en les enquestes de satisfacció sinó de tenir consciència que es dóna un bon servei”. 

 

Per tant, cal avançar en l’aplicació de mètriques i tècniques d’anàlisi que realment permetin extreure un coneixement útil sobre les dades d’ús dels serveis. Unes mètriques que han d’anar combinades amb la detecció d’elements menys quantificables, més qualitatius. I aquest camí ens porta a la segona estratègia, centrada a facilitar l’accés i la interpretació dels continguts i de la informació.

 

Per tal d’aconseguir que els estudiants sentin que realment els recursos d’informació del campus i de la Biblioteca els estan ajudant en el seu camí d’aprenentatge i que la Biblioteca està realment centrada i integrada en aquest procés, Ciro Llueca considera que calen  “fórmules anti-intimidació” que ajudin al fet que “es produeixi el contacte, l’accés a la informació gràcies al que l’estudiant troba a les aules. Entenem per aprenentatge autònom que l’estudiant vagi a la Biblioteca o al Centre de Recursos i aquí es pugui buscar una mica la vida, més enllà dels continguts formals que els facilitem els mòduls didàctics. Una biblioteca funciona com un manual d’instruccions d’una aspiradora. Saps que llegint el manual en trauràs un 200% del rendiment, però fa mandra i engegues el botó i l’aparell funciona, més o menys intuïtivament, tot i que no n’hi treus tot el rendiment. Amb la biblioteca passa el mateix, els usuaris, els estudiants no llegeixen el manual d’instruccions perquè fa molta mandra”.

 

Una pàgina web completa, descriptiva, amb una bona estructura de continguts i d’informació és un pas indispensable per a  aconseguir que els usuaris localitzin la informació, però no n’hi ha prou. Tot i això, el llenguatge que s’empra per a classificar els apartats per “a un usuari no és tan evident, la reflexió em porta a pensar que amb tants tecnicismes no arribarà per ell mateix al recurs que necessita. Cal pensar formes perquè l’estudiant arribi de forma alternativa a la ruta; en definitiva, es tracta de rebaixar la complexitat d’accés als recursos”.

 

Dins les fórmules d’accés antiintimidatòries que puguin facilitar l’accés als recursos, Llueca considera que cal fer-ho amb “l’ús d’imatges més que de paraules, paraules més properes al llenguatge natural i menys tècniques, acostar-se a una forma més natural de comunicació”.

 

En aquest sentit, no tots els usuaris necessiten el mateix i, per tant, cal adaptar-se no solament a les seves necessitats, també als seus comportaments de navegació. Per això, Ciro Llueca pensa que “no es poden tractar tots els tipus d’usuaris igual, un estudiant d’informàtica no cal que vegi tots els recursos de dret. En aquests moments tots els estudiants veuen el mateix, No té gaire sentit. No seria més lògic que un estudiant de primer curs veiés unes coses i que  un estudiant de doctorat en veiés unes altres? Seria molt interessant que tinguéssim un sistema intel·ligent que a mesura que va canviant i creixent el teu aprenentatge i els hàbits sobre els recursos de la Biblioteca, anés canviant la presentació i la disposició dels recursos als quals té accés. Això hi ajudaria molt.”

 

I per a avançar vers aquesta personalització per segments en la visualització i presentació de continguts, Ciro Llueca té clar que cal posar la mirada a l’exterior, identificar què fan altres institucions similars i quines tendències hi ha al mercat i al sector. D’aquí que la tercera iniciativa se centri en l’exploració de l’entorn. 

 

#Aliança3: monitoratge de l’entorn 

 

Les accions d’exploració, monitoratge o vigilància de l’entorn cada cop són més presents en les institucions acadèmiques per tal d’adoptar estratègies que ajudin a fer créixer la institució i situar-la òptimament en el context en el qual opera. I en aquest sentit, sembla que Ciro Llueca ho té força clar “a la Biblioteca dediquem esforços al monitoratge, a partir d’aquí detectem coses que passen... També hem aplicat estratègies de comparativa amb altres webs de biblioteques per veure quins serveis donen als estudiants”. La tasca no és senzilla, ja que com comenta Ciro Llueca, “hi ha pocs referents de biblioteques nascudes íntegrament en versió digital. Quan fas recollida d’informació beus de moltes fonts, busques referents que hagin fet coses interessants, més enllà dels indicadors concrets. . L’opinió dels estudiants és important, és clar.”

 

Ara bé, Ciro no es conforma a fer una senzilla exploració de webs, també aplica la intel·ligència competitiva sobre el terreny, a peu de carrer, en aquest sentit  “un cop hem detectat biblioteques universitàries interessants, i veiem quins serveis donen als estudiants, després enviem ambaixadors a les biblioteques, sobre el  terreny, per veure com gestionen els serveis amb els estudiants, per fer-hi estades, tenir-hi converses, etc..”

 

I, en aquest viatge, les accions van encaminades a assolir que els estudiants creixin acadèmicament, i, si pot ser, també personalment. 

 

 

Amb l’objectiu d’aconseguir, o de contribuir-hi, que els estudiants estiguin satisfets amb el seu creixement acadèmic (i si pot ser també personal) Ciro Llueca té clar que per a “aconseguir-ho cal anar alineats amb els professors. Cal mantenir el vincle fort amb els professors, però sense oblidar la relació amb els estudiants”. En aquest sentit, caldria humanitzar una mica alguns serveis tot i que les implicacions organitzatives que representa no són senzilles de resoldre. Un exemple el trobem en el fet que els estudiants rebin resposta des d’una “bústia automàtica. Amb el volum d’estudiants és complicat individualitzar, però que et respongui algú amb un nom a vegades és una qüestió d’estètica. En la virtualitat necessites una mica d’humanització. Potser cal trobar un equilibri entre un nom personal i un nom tan fred com és el d’una bústia lògica”.

 

A Ciro Llueca li agradaria que quan un “estudiant fa una aposta per la universitat virtual o quan un estudiant pensa a tornar-se a matricular, ho faci tenint una mica en compte  el que li aporta la biblioteca”.

 

El director de la Biblioteca de la UOC veu un exemple clar en l’elaboració de repositoris de proves finals i exàmens o de resolució de pràctiques, com es fa en la resta d’universitats referents. “No cal que sigui un repositori exhaustiu i retrospectiu perquè cauríem en la infoxicació dels estudiants, només calen petites mostres. No cal un gran manual, potser una mostra d’un company pot resultar útil en un moment determinat, exemples d’iguals que ajudin l’estudiant a orientar-se, a fer les coses amb més tranquil·litat, No necessita tenir-ho tot. D’alguna manera li estem ensenyant a fer una bona citació, a incloure un gràfic, a respondre un comentari. L’ajudem a anar al moll de l’os.”

 

Amb tot, cal aconseguir  que l’estudiant tingui la percepció que la biblioteca forma part d’un conjunt d’actors que participa en la satisfacció del seu aprenentatge, juntament amb la resta de personal (professors, tutors, companys, etc.). 

 

Tal com conclou Ciro Llueca, “l’objectiu  no és solament la satisfacció acadèmica, sinó també la personal. L’objectiu de la biblioteca  és que tots els estudiants aconsegueixin matrícula d’honor!“