Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "gestió de la informació" : 181 resultats
Pot un 'serious game' influir positivament en els pacients d'insuficiència renal crònica?

Un doctorat industrial consisteix en la realització d’un projecte d’investigació en un entorn empresarial darrere el qual hi ha un producte final que l’empresa comercialitzarà. Té grans avantatges per al doctorand atès que el pot fer mentre treballa, ja que cal que l’empresa el contracti per fer aquesta tasca. A més, tant el doctorand com la universitat que hi dona suport reben ajudes econòmiques per poder dur a terme el projecte.

La `biblioteca¿ de les coses

Està demostrat que les crisis atreuen la col·laboració. Ho hem vist a les xarxes socials durant tota la pandèmia: cridant #joemquedoacasa, compartint receptes a través del #joemquedoacasacuinant i entretenint grans i petits amb els clubs de lectura de #joemquedoacasallegint. També hem sortit a aplaudir cada vespre en companyia dels nostres desconeguts veïns, emocionats sentint que formem part d’una gran comunitat. Això ha propiciat una cultura de compartir que ens predisposa a buscar fórmules innovadores que ens ajudin a remuntar l’aturada en l’activitat econòmica i a recuperar la confiança en el futur.

«El que m¿importa és quants `likes¿ tinc!»

És qüestió de deixadesa o de desinformació? Quan publiquem la foto d’algú a les xarxes socials, pensem abans en com pot afectar aquesta publicació la reputació d’aquesta persona? Tenim assimilat el concepte que la imatge també és informació? Tenim prou formació per abordar aquest tema d’una manera ètica? La professora i investigadora María del Carmen Cruz aborda en aquest article la problemàtica des d’un punt de vista ètic i legal.

Afrontant l¿exclusió per edat a les empreses de tecnologia

Hi ha molts reptes amb la dataficació de les societats contemporànies. Un d’aquests reptes són els biaixos de disseny dels algoritmes que fan servir les plataformes digitals. Un altre repte fa referència als biaixos de les dades que els algoritmes utilitzen per prendre decisions automatitzades i com s’empren aquestes decisions dels algoritmes. Tant el disseny algorítmic com les dades reforcen la discriminació dels col·lectius menys afavorits, i particularment de les persones més grans.

La biblioteca escolar: oportunitat o càstig?

Segons el Manifest de 1999 de la International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA/UNESCO), «La biblioteca escolar proporciona informació i idees que són fonamentals per situar-se amb èxit en la societat contemporània, basada en la informació i el coneixement. La biblioteca escolar dota els estudiants dels instruments que els permetran aprendre al llarg de tota la seva vida i desenvolupar la seva imaginació, de manera que puguin arribar a ser ciutadans responsables». La realitat no és tan idíl·lica.

Comptes paròdia a Twitter: sàtira social o 'fake news¿?

En el context actual de pandèmia, però també de crispació política, han circulat nombroses informacions falses l’origen de les quals es troba en contingut generat des de comptes que parodien algun conegut personatge de l’esfera pública, habitualment des de Twitter. En alguns casos s’han arribat a suspendre alguns comptes, acusats de jugar a la confusió amb una persona real. Aquesta desconfiança informativa sol passar per alt la diversitat de tipologies, contextos i rols que tenen els personatges paròdics en xarxes socials. En aquest article em proposo fer una aproximació inicial a aquest fenomen, més complex del que sembla a primera vista.

Diferència entre habilitats tecnològiques i informatives

Qui no ha sentit mai l’expressió «Els nadons venen amb un pa sota el braç»? Però els temps canvien i ara podríem dir que «Els nadons venen amb una eina tecnològica sota el braç» atès que, de manera sorprenent i a molt curta edat, les nenes i els nens fan anar amb gran facilitat qualsevol dispositiu mòbil.

COVID-19: A Shortcut to Surveillance Capitalism?

Arran de la crisi sanitària de la COVID-19, la investigadora i becària predoctoral Alkim Erol reflexiona sobre l'impacte que el confinament estricte ha generat en la nostra societat. Estar exposats a les tecnologies de la informació i la comunicació va deixar de ser una opció per convertir-se en una necessitat peremptòria. D’aquesta manera, pot haver-se accelerat, justificat i apuntalat l'adveniment de l'anomenat Surveillance Capitalism (capitalisme de vigilància), la tendència que converteix en mercaderia les nostres dades personals.

Paradoxes de la comunicació en un món postpandèmia

En aquests dies de pandèmia i confinament, s'ha disparat el consum d'entreteniment en la xarxa. Mentre es multipliquen les propostes creatives online d'artistes o organitzacions de la indústria digital, els espais tradicionals de l'art, com els museus, els cinemes, el teatre o la música en directe, experimenten l'agonia de les sales tancades i el temor d'un futur incert quant a la seva continuïtat. La tragèdia del virus ha deixat al descobert, encara més si fos possible, la fragilitat del sector de la cultura, mentre es dibuixen en l'horitzó noves maneres de consumir-la en un món postpandèmia.

La 'nacionalitat' de les epidèmies o el curiós cas de la pandèmia de 1918

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha posat el nom oficial de COVID-19 a la malaltia causant de l'actual pandèmia d'abast mundial. El nom s'ha adoptat amb rapidesa, tot substituint altres denominacions inicials que s'usaven col·loquialment, com ara «grip de Wuhan». Precisament, l'OMS va recalcar al moment oportú que un dels motius d'adoptar el nom de COVID-19 era la conveniència d'evitar l'ús de noms geogràfics i, en general, de noms que donin motiu a estigmatitzar països, persones o col·lectius.

181 resultats | Pàgina 1 de 19
1 |
2 |
Següent >>