Polarització, eleccions i ‘deep fakes’: elements de tempesta perfecta per a un any electoral

Cinc anys després, les empreses que es mostren en la imatge de sota signen un nou acord en el marc de la Conferència de Seguretat de Múnic celebrada el proppassat febrer per lluitar contra l’ús enganyós de la intel·ligència artificial de cara a les eleccions d’aquest 2024. Què implica i per què ara? Això és el que mirarem d’explicar en aquest article.

 

Empreses signants de l’acord contra l’ús enganyós de la intel·ligència artificial

Font: https://msftnewsnow.com/2024/02/17/deceptive-ai-election-content-in-2024

Eleccions amenaçades

Cinc anys després, l’acceleració tecnològica amenaça novament els resultats d’unes eleccions. Vegem quines són les claus que ens han portat a aquest moment:

1. L’any 2024 és un any electoral, sens dubte. Quantitativament i qualitativa. Aproximadament la meitat de la població mundial (al voltant de 4.000 milions de persones) votarà enguany (o ja ha votat, com és el cas de Taiwan), aquesta xifra representa la meitat de les conteses de tipus presidencial. Però és sobretot la qualitat dels països la que en dona consciència de la importància:

• Els Estats Units (5 de novembre), amb una nova lluita entre Trump i Biden, amb molta més pressió després dels fets del Capitoli del dia de Reis de 2020.
• Europa (del 6 al 9 de juny), una nova prova de foc per a la tensió entre les visions socialdemòcrates i la puixança de partits de la dreta radical en l’àmbit europeu.
• Rússia (15 i 17 de març), tot i que en aquest cas un cop s’ha rebutjat la candidatura de Boris Nadezhdin, únic polític que criticava obertament la guerra a Ucraïna i era crític amb Putin, no hi ha ni esperança ni alternativa.
• Cal afegir-hi, atesa la seva importància geopolítica, les eleccions a Mèxic, Veneçuela, l’Índia i el Pakistan. Per copsar l’efecte, recomano escoltar el pòdcast No es el fin del mundo dedicat a l’any 2024.

2. Tal com expliquen a Statista, polarització (en espanyol, polarización) va ser la paraula escollida per la Fundéu (RAE) l’any 2023 per la seva presència ingent als mitjans de comunicació. Per copsar aquest efecte, és ben útil una visualització molt pràctica feta per VisualCapitalist a partir de dades del 2023 Edelman Trust Barometer. Parlem en termes de polarització política entre dues parts de la societat, cada cop més irreconciliables. En alguns casos, ja han passat processos electorals, com l’Argentina (amb el resultat ja conegut); i, en altres casos, ocorreran aquest 2024. Una societat polaritzada és una societat com la terra que no s’ha regat ni mantingut, on qualsevol espurna pot generar un incendi social. I res causa més espurnes socials que la desinformació i les notícies falses, tot i que, evidentment, els discursos socials i polítics dels líders hi tenen efecte per inflamar o desinflamar les xarxes socials.
   
   A més a més, hi afegeixo una nova bretxa, la que s’estaria creant entre joves homes i dones, com reblava darrerament un article en el Finantial Times.

    

    

   La polarització, d’un cop d’ull

   Font: https://www.visualcapitalist.com/polarization-across-28-countries/#google_vignette

    

3. Com a darrer element de la tempesta perfecta que hi pot haver aquest any en relació amb desinformació i eleccions, cal afegir –no cal dir-ho– la intel·ligència artificial (IA), la qual, amb el seu desenvolupament ràpid i accelerat, està afavorint el costat fosc tecnològic, com ja hem vist en moltes altres tecnologies. En aquest cas, les deep fakes, la creació de contingut electoral en què es falseja la veu o la imatge per crear continguts, que poden ser des d’inofensius o activistes, fins a intents de manipulació. A continuació, vegem-ne uns exemples:

• Pel que fa als continguts inofensius o fins i tot humorístics, podem trobar exemples com fragments de The Shining interpretats per Jim Carrey.
  

   

  ‘The Shining’

  Font: YouTube

   

• Quant als activistes, destacaria el que ha fet la gent de The Lincoln Project (recordem que Abraham Lincoln va ser el primer president dels Estats Units del Partit Republicà), un comitè d’acció política prorepublicà però contrari a Trump. Tal com diuen, són una organització prodemocràcia que treballa per evitar el retorn de Trump a la Casa Blanca. Per fer-ho, han generat amb IA un vídeo molt qüestionable en què han recreat el pare de Donald Trump (mort el 1999), en què la idea bàsica és que s’avergonyeix d’ell.
• Entre els més preocupants, assenyalem que, a mitjan febrer, es feia públic un vídeo fals on es deia que el president francès Macron havia cancel·lat una visita a Ucraïna per l’existència d’un complot per assassinar-lo. Evidentment, tot plegat té repercussions geopolítiques serioses en aquests moments dels conflictes, però ja hi ha hagut casos de trucades falses amb veu de Biden cridant a no votar durant les primàries d’aquests mesos. En aquest cas, va ser una crida a la perillositat de la tecnologia, però a mesura que avanci la campanya electoral als Estats Units, anirà a més.

Així doncs, eleccions, polarització i intel·ligència artificial, una barreja massa explosiva que ha portat les companyies, promogudes pels governs, a fer una crida per al control de l’anomenat Deceptive AI Election Content, que com diuen en el mateix acord, es tractaria de continguts generats per intel·ligència artificial prou convincents en format àudio, vídeo o imatges que poden, a conseqüència, enganyar o alterar l’aparença, la veu o les accions dels polítics candidats, dels funcionaris electorals o altres grups d’interès clau en unes eleccions democràtiques, tot produint informació falsa que condicioni sobre, quan, on i com pot realment votar. Per tant, es basen en el procés de les eleccions i se centren a evitar que s’inundi d’informació falsa. Recordem que aconseguir un vot és tan important per als partits com les campanyes que promouen que els votants contraris no vagin a votar. I tot plegat és una amenaça massa forta.

Accions recollides a l’acord

Per fer l’esmentat, algunes de les accions recollides a l’acord seran:

1. Prevenció: investigar, invertir i/o desplegar precaucions raonables per limitar els riscos d’aquest tipus de contingut electoral enganyós.
2. Provinença: adjuntar senyals de procedència per identificar l’origen del contingut quan sigui adient i tècnicament factible.
3. Detecció: mirar de detectar contingut electoral enganyós o contingut autenticat.
4. Protecció responsiva: proporcionar respostes ràpides i proporcionades a les incidències que impliquin la creació i difusió de continguts electorals enganyosos.
5. Avaluació: fer esforços col·lectius per avaluar i aprendre de les experiències i resultats del tractament d’aquest tipus de contingut.
6. Conscienciació pública: participar en esforços compartits per educar el públic sobre les millors pràctiques d’alfabetització mediàtica, en especial, pel que fa als continguts electorals enganyosos i com els ciutadans se’n poden protegir.
7. Resiliència: donar suport als esforços per desenvolupar i posar a disposició eines i recursos defensius, com l’alfabetització en IA i altres programes públics, solucions basades en IA (incloent-hi eines de codi obert, si escau), o contextuals característiques, per ajudar a protegir el debat públic i defensar la integritat del procés democràtic.

Caldrà seguir de manera molt amatent tot aquest acord, i com es va concretant, perquè mentre el codi de bones pràctiques volia lluitar contra la desinformació fent més transparent la publicitat i les fonts, en aquest cas, ens trobem amb la lluita directa contra continguts difosos, amb la dificultat per poder-ho dur a terme. Novament, tindrem dues eines d’IA que, com el gat i el ratolí, provaran de ser una millor que les altres per sortir-se’n amb la seva. Ves que no sigui una nova polarització entre tecnologies per guanyar la seva particular contesa electoral. Qui guanyarà? Ho anirem veient en nous articles en aquest mateix espai.

Per saber-ne més:

3CAT (2024). «Lai Ching-te, el candidat que no volia Pequín, guanya les eleccions a Taiwan». 3cat [en línia]. Disponible a: https://www.ccma.cat/324/lai-ching-te-el-candidat-que-no-volia-pequin-guanya-les-eleccions-a-taiwan/noticia/3270710/

EL ORDEN MUNDIAL (2024). «¿Qué pasará en el mundo en 2024?». No es el fin del mundo, pòdcast [en línia]. Disponible a: https://open.spotify.com/episode/4xNacqOGUjVCY7OuzL8xZ

FLORENCIA MELO, María (2024). «Polarización: la palabra de 2023». Statista [en línia]. Disponible a: https://es.statista.com/grafico/31490/palabras-del-ano-elegidas-por-la-fundacion-del-espanol-urgente/

FRANCE 24 (2024). «Presidenciales en Rusia: rechazan la candidatura de Nadezhdin, el único opositor a Putin». France 24 [en línea]. Disponible a: https://www.france24.com/es/europa/20240208-presidenciales-en-rusia-rechazan-la-candidatura-de-nadezhdin-el-único-opositor-a-putin

GALLELLO BONINO, Nacho (2023). «Casi la mitad del mundo vivirá elecciones en 2024: 70 países están llamados a las urnas». Newtral [en línia]. Disponible a: https://www.newtral.es/elecciones-paises-mundo/20231226/

LÓPEZ-BORRULL, Alexandre (2019). «“Fake news” i eleccions europees, deixem de mirar el dit?» COMeIN [en línia], no. 90. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n90.1955

RAMER, Holly (2024). «Responsable de llamadas falsas de Biden dice que intentó destacar la necesidad de reglas para la IA». Los Angeles Times [en línia]. Disponible a: https://www.latimes.com/espanol/eeuu/articulo/2024-02-26/responsable-de-llamadas-falsas-de-biden-dice-que-intento-destacar-la-necesidad-de-reglas-para-la-ia

RAO, Pallavi (2023). «Which Countries are the Most Polarized?». Visual capitalist [en línia]. Disponible a: https://www.visualcapitalist.com/polarization-across-28-countries/#google_vignette

Citació recomanada

LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. «Polarització, eleccions i ‘deep fakes’: elements de tempesta perfecta per a un any electoral». COMeIN [en línia], març 2024, no. 141. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n141.2418