No, no duré a terme una crítica de cinema com les habituals, perquè no forma part del meu àmbit de coneixement ni de recerca. Tampoc no en soc malauradament usuari habitual, per qüestions d’agenda i temps. Però recentment vaig tenir l’oportunitat d’anar al cinema per veure la pel·lícula Civil War i, la veritat, no em va deixar indiferent. N’exposaré en aquest article els motius.
Qui ens dediquem a l’ecosistema de xarxes socials i desinformació de diversos àmbits, molt sovint hem fet alguna xerrada en alguna biblioteca o centre educatiu, al voltant de les causes i els efectes de la desinformació. I també molt sovint, som interpel·lats sobre quines són les conseqüències que pot tenir, sobretot pel que fa a la desinformació social i política. I sovint relacionem dos conceptes difícils de definir: qualitat democràtica i desinformació. En aquesta mateixa revista, anteriorment ja he esmentat la importància de les xarxes socials X –abans Twitter– perquè s’hi juga l’equilibri entre el control de continguts, la desinformació i la llibertat d’expressió, perquè una mala entesa (i Musk juga a poc a poc amb obrir la fuita de continguts per tenir més públic i guanys) pot portar a més polarització. Així mateix, res com la desinformació per explicar el conflicte intern als Estats Units.
Tràiler de ‘Civil War’
Font: DeAPlaneta
Sí, es tracta d’aquesta derivada en què la desinformació porta a més polarització i a més odi a les xarxes, i així de manera no exponencial però sí sense aturador. I aquest procés es va realimentant com un algoritme de recomanació que vol que romanguis més temps a la xarxa. Sí, cal tenir clar que no es queda a les xarxes. Si fos allò d’«el que passa a X es queda a X», rai, però també tenim clar que la polarització és una cremallera que es va obrint i en fer-ho pot fer caure la bastida de valors i drets compartits com a societat. I és per això que aquesta pel·lícula té un valor, veure a efectes dramàtics i dramatitzats les conseqüències de la cocció de fake news en democràcia que parlava Brian McNair, aquell xirimiri que va calant i calant fins que ho impregna tot. De vegades s’ha volgut tractar que l’avís d’una escalada interna de polarització és exagerat, i que les xarxes socials potser magnifiquen el que passa al món real, però certament els fets del Capitoli del 6 de gener de 2021 ens haurien de deixar clar que no s’hauria de minimitzar qualsevol fet.
Per entendre la polarització que ocorre als Estats Units (perquè sembla que només hi sigui quan hi ha eleccions), aquest article i la gràfica següent del Pew Research Center ho exemplifica perfectament, perquè els moviments històrics no sempre passen d’un dia per l’altre.
Distanciaments partidistes creixents
Font: Pew Research Center
La desinformació a ‘Civil War’
Per què, doncs, és adequada la pel·lícula? Perquè et situa imatges que tenim lligades a l’Orient Mitjà o altres conflictes i no enmig dels Estats Units, i perquè relata la fi d’un imperi tal com l’entenem. Per què la desinformació hi té un paper? Perquè quan s’analitza un conflicte com el que es presenta, quan es parla d’institucions sense legitimitat, conflictes entre membres d’una mateixa comunitat, i de pols oposats, res no s’explica sense desinformació. I parlem de l’estructurada i amb intenció, que en anglès seria desinformation, i no pas misformation.
I és aquí on és rellevant la història que es presenta. Com relata una fotoperiodista de guerra (però a dins el país, no a l’exterior), ella ha estat tota la vida fent la feina per evitar que allò tingués lloc al seu país, i no ho va poder evitar. Aquí rau part de la força i l’atractiu de la pel·lícula. Descriure les guerres culturals de Bannon, les guerres culturals a les escoles, no va servir per evitar els fets del Capitoli. El risc històric fa que calgui treballar perquè un futur així no pugui ser una realitat. A voltes les distopies al cinema han permès enviar missatges, de manera que el que s’hi reflectia (encara?) no sempre ha passat, sigui Soylent Green o Blade Runner. Però potser no va passar perquè la mateixa distopia en va inocular la impossibilitat que tingués lloc. En aquest sentit, vull recomanar l’excel·lent anàlisi que en va fer la gent d’El Orden Mundial en el seu pòdcast.
Per tant, i com a conclusió, entendre la desinformació com un perill real vol dir entendre que les plataformes i xarxes socials han de tenir un control i unes normes des de les administracions públiques, que els mitjans han de ser transparents i que no es poden permetre comportaments estructurats que desgasten la cohesió social.
Per saber-ne més:
DAVIS, Mark (2019). «A new, online culture war? The communication world of Breitbart.com». Communication Research and Practice, vol. 5, no. 3. DOI: https://doi.org/10.1080/22041451.2018.1558790
EL ORDEN MUNDIAL (2024). ¿Puede haber una GUERRA CIVIL en ESTADOS UNIDOS? Youtube [en línia]. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=S5Wrzwqm1Fw
LÓPEZ-BORRULL, Alexandre (2022). «Obama, Trump i Musk: “the good, the bad and the ugly” en la tensió entre llibertat d’expressió i desinformació». COMeIN, no. 121. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n121.2234
PEW RESEARCH CENTER (2022). As Partisan Hostility Grows, Signs of Frustration With the Two-Party System. Pew Research Center [en línia]. Disponible a: https://www.pewresearch.org/politics/2022/08/09/as-partisan-hostility-grows-signs-of-frustration-with-the-two-party-system/
Citació recomanada
LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. «‘Civil War’: distopies de desinformació». COMeIN [en línia], maig 2024, no. 143. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n143.2435
