A més del hacker, revisarem la figura contemporània del maker. La figura del maker neix vinculada a la fabricació digital en els inicis de l'any 2000. Moltes persones veuen aquesta figura com la domesticació dels hackers, joves de classe mitjana, provinents d'àmbits creatius i que s'especialitzen en el relat de les nouvingudes tecnologies de la fabricació digital. Els makers onegen la bandera d'una nova societat de consum més democràtica.

Tot i el record funest que aquest històric tractat representa per als catalans, se’m fa difícil no emprar el joc de paraules en relació al que ha succeït a la Universitat d’Utrecht, i com pot  afectar a l’ecosistema científic. I de retruc, a la ciència (o no). Per aquells que no ho recordin, aquest tractat del 1713 són de fet (em corregeix la Viquipèdia) tot un seguit de tractats de pau bilaterals que es van signar entre els diferents contendents de la Guerra de Successió espanyola. Un tractat pot entendre’s com una negociació entre dues visions o nacions enfrontades que acorden un equilibri per a continuar les seves missions.

El hacking i l'open design (dissenyar amb protocols oberts) tenen molt en comú. Aquestes dues pràctiques estan lligades en l'àmbit filosòfic i en la praxi. L'open design és una tendència que neix sota la influència de el moviment de programari lliure en el bressol de el moviment hacker. En aquest cas, l'open design aplica els postulats d'aquest moviment a la pràctica del disseny industrial.

El hacking i l'open design (dissenyar amb protocols oberts) tenen molt en comú. Aquestes dues pràctiques estan lligades en l'àmbit filosòfic i en la praxi. L'open design és una tendència que neix sota la influència de el moviment de programari lliure en el bressol de el moviment hacker. En aquest cas, l'open design aplica els postulats d'aquest moviment a la pràctica del disseny industrial.

Per als que escrivim sobre comunitats de pràctica o aprenentatge, treball col·laboratiu i, en general, tot el que comporti cert intercanvi d’experiències, informació i coneixement, citar el geògraf i naturalista Piotr Kropotkin (1902) és obligatori. Perquè, al cap i a la fi, el que mou a la cooperació i la solidaritat és un principi innat en l’home basat en l’ajuda mútua.

Un hacker és una figura nascuda amb la irrupció de la cibernètica, les tecnologies digitals i internet. Aquesta és la imatge popular que s'ha naturalitzat en els mitjans de comunicació. No obstant això, si definim el que és un o una hacker, podrem trobar referències a la història de la humanitat que encaixin en aquest concepte, encara que no se'ls anomeni d'aquesta forma. De fet, parlem d'una actitud política davant la vida. 

Aquest mes de maig, COMeIN fa la seva primera dècada de vida. Al llarg de tot el que ens queda de 2021, ja hi haurà temps de commemorar l’efemèride com cal. De moment, a manera d’aperitiu, us convido a compartir un itinerari molt –però molt– personal que ens portarà a recórrer la història de la revista a través de 10 imatges. Comencem?

En un article recent es comentava la necessitat ineludible d’escometre reptes d’escala planetària davant la pandèmia de la COVID mitjançant iniciatives consorciades internacionals com la que va necessitar a principis del segle XXI el Projecte del Genoma Humà (HGP de l’anglès Human Genome Project) i que va suscitar el desenvolupament de la biologia de sistemes. En aquest article es revisa la interessant convergència d’aquesta nova disciplina amb altres d'emergents com la computació quàntica i la biologia quàntica, relació que està rebent una creixent atenció científica, empresarial i social.

Per fer les coses bé no cal exhaurir totes les possibilitats de fer-les malament. La intel·ligència –quan no l’experiència– sovint mostra dreceres per estalviar temps i mals majors. Però, quan hom es nega a reconèixer el descrèdit de la pròpia incompetència, la realitat, que és encara més obstinada, mostra tal com són les coses, per a desesperació de les víctimes. La crisi de la COVID és un exemple perfecte per avaluar, com si d’un laboratori es tractés, fins a quins extrems són capaces l’estupidesa i la pretensió humanes.

La comunicació es defineix en la seva relació entre el pensar i l’ésser. En general, es poden diferenciar tres modes comunicatius que preveiem en l’acció política associats a tres maneres de posicionar la comunicació en aquesta relació i que responen al que es coneix com a pensament conservador, progressista o pragmàtic. Aquest article està dedicat a la descripció de l’origen d’aquesta relació entre comunicació i acció política.