La ciència ciutadana és un dels pilars de la ciència oberta i és clau per l’impacte i benefici que genera en la societat. Per a aprofundir en això es va organitzar el seminari «Ciencia abierta, ciencia ciudadana: impacto y beneficio social» a la Universitat de València (UV), amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i amb la participació de rellevants experts de l’àmbit. Seguidament, us resumim, a manera de crònica, les aportacions destacades de la jornada.
Quin és el gènere audiovisual que millor dona veu i il·lumina la memòria col·lectiva? Quina materialitat artística evoca millor la importància del temps viscut? Em disposava a pensar sobre aquestes qüestions centrals per al meu projecte de recerca sobre arqueologies visuals en aquest article escrit un xic a correcuita −com ho fem quasi tot en aquesta vida−, quan, de sobte, els ritmes es detenen. M’avisen que ha mort Antoni Mercader, investigador, creador i teixidor d’infinites aliances culturals durant més de cinquanta anys a Catalunya. La vida interromp el flux de la producció acadèmica i imposa el tempo del dol: frenar i caminar enrere.
Aquesta segona part de l’article publicat fa uns mesos és un exercici enfocat a projectar el futur de la cultura digital i a plasmar idees que circulen en els debats contemporanis lligats a la nostra forma de vida en l’era dels entorns digitals. Hem formulat cent preguntes per reflexionar en comunitat. Aquestes preguntes no tenen respostes clares i definitives; també són disparadors de converses més àmplies, i aquesta n’és la intenció final.
Sovint em pregunten què investiguem des dels grups de recerca de l’àmbit de la comunicació o el disseny. El ventall d’enfocaments, interessos i recorreguts és molt ampli, i és d’aquí d’on neix la riquesa de mirades que volen entendre les formes que tenim de relacionar-nos amb l’entorn i amb la societat, per crear-hi i comunicar-nos-hi. En aquest article trobareu un exemple molt concret d’una de les branques que abordem des del grup de recerca de la UOC Mediaccions.
Com fer arribar la salut a nois i noies adolescents? Què fa que una proposta connecti amb ells? La fira Fes-te Salut, celebrada recentment a Manresa, va aplegar més de 1.700 joves per participar en activitats immersives i participatives. L’objectiu: afavorir hàbits saludables i benestar integral. Una mostra de com la recerca es pot traslladar al territori i generar experiències significatives.
El pròxim 22 de maig se celebrarà, al municipi de Bacares (Almeria), la VIII Jornada Almanzora Comparte. Després de començar aquest nou model itinerant al poble de Sàrria –el nostre amfitrió en la passada edició–, Bacares ens acull amb el mateix entusiasme (o més encara) i, d’aquesta manera, ens permet dinamitzar encara més la comarca de la vall de l’Almanzora.
Fa ara una mica més de cinquanta anys que Eduardo Galeano va escriure Las venas abiertas de América Latina, una obra amb fort esperit polític en la qual denunciava l’espoli i la destrucció centenària del subcontinent. Eren llavors els anys setanta i Llatinoamèrica vivia temps convulsos: primer amb els efectes de la crisi del petroli del 73, seguida d’una època fosca sota l’ombra de la Operació Còndor, un pla internacional de repressió i terrorisme d’Estat que va ofegar Llatinoamèrica en violentes dictadures durant més de dues dècades.
Quan reps l’encàrrec d’elaboració d’un pòdcast a partir d’un text teatral, tens tot un repte al davant. En primer lloc, perquè no és el contingut ni format habitual de Parenthesis. En segon, perquè has de fer un producte diferenciat però a la vegada en sintonia amb l’estil del pòdcast dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (ECIC) de la UOC.
El passat mes de desembre es va celebrar Expanding the margins, un congrés internacional de recerca en disseny, organitzat des del Grup de Recerca Mediaccions i els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. En aquest article parlarem d’una de les temàtiques que es van abordar, la relació del disseny amb la salut i el benestar, i ho farem surfejant aspectes com el codisseny, el disseny col·laboratiu, l’escolta activa, els estigmes i la sensibilització.
Les cartografies visuals són eines que transcendeixen la representació espacial per a convertir-se en pràctiques reflexives i transformadores. Vinculades a perspectives feministes, conviden a reinterpretar els territoris com a espais de cura, resistència i col·laboració. Aquest article explora com aquestes metodologies integren elements visuals, col·lectius i crítics, tot qüestionant narratives dominants i proposant noves maneres d’habitar. A partir de la filosofia de Martin Heidegger, es reflexiona sobre el fet d’habitar com un acte de cura, tot construint comunitats més justes i inclusives.