Per als que escrivim sobre comunitats de pràctica o aprenentatge, treball col·laboratiu i, en general, tot el que comporti cert intercanvi d’experiències, informació i coneixement, citar el geògraf i naturalista Piotr Kropotkin (1902) és obligatori. Perquè, al cap i a la fi, el que mou a la cooperació i la solidaritat és un principi innat en l’home basat en l’ajuda mútua.

Un hacker és una figura nascuda amb la irrupció de la cibernètica, les tecnologies digitals i internet. Aquesta és la imatge popular que s'ha naturalitzat en els mitjans de comunicació. No obstant això, si definim el que és un o una hacker, podrem trobar referències a la història de la humanitat que encaixin en aquest concepte, encara que no se'ls anomeni d'aquesta forma. De fet, parlem d'una actitud política davant la vida. 

Aquest mes de maig, COMeIN fa la seva primera dècada de vida. Al llarg de tot el que ens queda de 2021, ja hi haurà temps de commemorar l’efemèride com cal. De moment, a manera d’aperitiu, us convido a compartir un itinerari molt –però molt– personal que ens portarà a recórrer la història de la revista a través de 10 imatges. Comencem?

En un article recent es comentava la necessitat ineludible d’escometre reptes d’escala planetària davant la pandèmia de la COVID mitjançant iniciatives consorciades internacionals com la que va necessitar a principis del segle XXI el Projecte del Genoma Humà (HGP de l’anglès Human Genome Project) i que va suscitar el desenvolupament de la biologia de sistemes. En aquest article es revisa la interessant convergència d’aquesta nova disciplina amb altres d'emergents com la computació quàntica i la biologia quàntica, relació que està rebent una creixent atenció científica, empresarial i social.

Per fer les coses bé no cal exhaurir totes les possibilitats de fer-les malament. La intel·ligència –quan no l’experiència– sovint mostra dreceres per estalviar temps i mals majors. Però, quan hom es nega a reconèixer el descrèdit de la pròpia incompetència, la realitat, que és encara més obstinada, mostra tal com són les coses, per a desesperació de les víctimes. La crisi de la COVID és un exemple perfecte per avaluar, com si d’un laboratori es tractés, fins a quins extrems són capaces l’estupidesa i la pretensió humanes.

La comunicació es defineix en la seva relació entre el pensar i l’ésser. En general, es poden diferenciar tres modes comunicatius que preveiem en l’acció política associats a tres maneres de posicionar la comunicació en aquesta relació i que responen al que es coneix com a pensament conservador, progressista o pragmàtic. Aquest article està dedicat a la descripció de l’origen d’aquesta relació entre comunicació i acció política.

El 27 d’agost d’aquest 2020 es va celebrar el 250è aniversari del naixement del filòsof alemany G. W. F. Hegel. És una ocasió propícia per revisar aquells postulats de la filosofia hegeliana que apel·len al paper mediador del llenguatge i de la comunicació en el progrés humà, i que estan recobrant certa actualitat des de posicions pragmàtiques i evolucionistes. Aquest article mira d’elucidar les claus de la seva importància en el debat filosòfic i científic actual.

Qui no ha sentit mai l’expressió «Els nadons venen amb un pa sota el braç»? Però els temps canvien i ara podríem dir que «Els nadons venen amb una eina tecnològica sota el braç» atès que, de manera sorprenent i a molt curta edat, les nenes i els nens fan anar amb gran facilitat qualsevol dispositiu mòbil.

Ho sabem des de sempre. L’home conviu malament amb la incertesa. No saber què passarà ens supera. No hem après a viure amb la incertesa, ni nosaltres, ni els mercats de valors que trontollen amb el mínim indici d'inestabilitat. I, no obstant això, què hi ha de més incert que la pròpia vida? Ho acabem de comprovar i en realitat hi seguim instal·lats. La pandèmia de la COVID-19 ha evidenciat més que mai la nostra vulnerabilitat. 

Els gràfics del desenvolupament de la pandèmia han pres una rellevància essencial. Des de l'inicial “aplanem la corba” fins al moment actual de desescalada, rares vegades l'expressió visual de les dades s'havien convertit en clau per entendre com se supera una crisi. Només durant el passat mes de març, l'accés a la comunicació de proximitat ha incrementat un 158% segons Comscore, però la informació visual desagregada no està sent un dels focus per manca de recursos. Els mitjans de proximitat són elements clau per a la sostenibilitat de la nostra democràcia i el dret a la informació. Ara més que mai, necessitaran el suport de la ciutadania a la qual serveixen.