En un article anterior, indagava el sentit de l’educació a partir de les aportacions de dos referents de filosofia clàssica: Jean-Jaques Rousseau i Immanuel Kant. Proposo ara aprofundir en aquest debat recuperant uns altres dos autors fonamentals: Karl Marx i Paulo Freire. Les seves aportacions han tingut una gran rellevància en la construcció d’una visió crítica de l’educació. No només en la mesura que ens han ajudat a comprendre els mecanismes interns dels sistemes educatius per a la reproducció de desigualtats, sinó també perquè han assenyalat i defensat que l’educació és –o hauria de ser– un instrument poderós per a la transformació social.

Després del parèntesi de la pandèmia, recuperem la Jornada Almanzora Comparte. Sota el repte de «Com millorar l’activitat econòmica de la comarca», tornem a utilitzar la dinàmica de la hackathon per actuar com a catalitzadors de l’intercanvi d’experiències. L’esperit d’aquesta jornada és posar en comú aprenentatges compartits pels representants d’empreses, institucions i associacions de diversos àmbits i interessos.

Periodisme esportiu, polític, econòmic, cultural, científic… Aquestes són algunes de les especialitats possibles a l’hora de decidir en quin àmbit vols aprofundir i formar-te, per tal de poder treballar en una publicació especialitzada. Per fer-ho, cal un bon coneixement de l’àmbit escollit, disposar i seleccionar bones fonts d’informació i, també, parlar el mateix llenguatge entre científics (o polítics, o esportistes, etc.) i periodistes. Ciència i salut han estat el focus informatiu els darrers dos anys arran de la pandèmia.

Com a part de l’anomenada Democràcia Participativa, s’han dissenyat nombroses tecnologies molt sofisticades basades en internet, com el vot electrònic. Aquest sistema evoluciona reforçant la seva legitimitat per mitjà de tecnologies com blockchain, que permet verificar la transparència del vot ciutadà. Gràcies a internet, s’ha expandit la possibilitat de participar en el debat social de diverses maneres, més enllà dels sistemes habituals i històrics.

Més enllà de les opinions favorables o no als Jocs Olímpics de Barcelona ‘92, una de les imatges icòniques és, sens dubte, el caos generat durant la cerimònia de clausura mentre cantaven Los Manolos i una multitud d’atletes pujava a l’escenari. En aquell desordre, la veu del recordat Constantino Romero que els demanava que baixessin de l’escenari. Parafrasejo aquella crida per fer la meva pròpia a científiques i científics: si us plau, no deixeu les xarxes socials! En aquest article, explicarem el valor de la feina que fan, per què és necessari que hi siguin i per què es demana que no les abandonin, i com mirar de trampejar-ho tot plegat.

A més del hacker, revisarem la figura contemporània del maker. La figura del maker neix vinculada a la fabricació digital en els inicis de l'any 2000. Moltes persones veuen aquesta figura com la domesticació dels hackers, joves de classe mitjana, provinents d'àmbits creatius i que s'especialitzen en el relat de les nouvingudes tecnologies de la fabricació digital. Els makers onegen la bandera d'una nova societat de consum més democràtica.

Tot i el record funest que aquest històric tractat representa per als catalans, se’m fa difícil no emprar el joc de paraules en relació al que ha succeït a la Universitat d’Utrecht, i com pot  afectar a l’ecosistema científic. I de retruc, a la ciència (o no). Per aquells que no ho recordin, aquest tractat del 1713 són de fet (em corregeix la Viquipèdia) tot un seguit de tractats de pau bilaterals que es van signar entre els diferents contendents de la Guerra de Successió espanyola. Un tractat pot entendre’s com una negociació entre dues visions o nacions enfrontades que acorden un equilibri per a continuar les seves missions.

El hacking i l'open design (dissenyar amb protocols oberts) tenen molt en comú. Aquestes dues pràctiques estan lligades en l'àmbit filosòfic i en la praxi. L'open design és una tendència que neix sota la influència de el moviment de programari lliure en el bressol de el moviment hacker. En aquest cas, l'open design aplica els postulats d'aquest moviment a la pràctica del disseny industrial.

El hacking i l'open design (dissenyar amb protocols oberts) tenen molt en comú. Aquestes dues pràctiques estan lligades en l'àmbit filosòfic i en la praxi. L'open design és una tendència que neix sota la influència de el moviment de programari lliure en el bressol de el moviment hacker. En aquest cas, l'open design aplica els postulats d'aquest moviment a la pràctica del disseny industrial.

Per als que escrivim sobre comunitats de pràctica o aprenentatge, treball col·laboratiu i, en general, tot el que comporti cert intercanvi d’experiències, informació i coneixement, citar el geògraf i naturalista Piotr Kropotkin (1902) és obligatori. Perquè, al cap i a la fi, el que mou a la cooperació i la solidaritat és un principi innat en l’home basat en l’ajuda mútua.