El passat mes de desembre es va celebrar Expanding the margins, un congrés internacional de recerca en disseny, organitzat des del Grup de Recerca Mediaccions i els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. En aquest article parlarem d’una de les temàtiques que es van abordar, la relació del disseny amb la salut i el benestar, i ho farem surfejant aspectes com el codisseny, el disseny col·laboratiu, l’escolta activa, els estigmes i la sensibilització.
Les contribucions des del disseny per a la salut i el benestar les van aportar Carme Ortiz Valer (Universitat Oberta Catalunya), David Serra Navarro (Universitat de Girona) i Joan Vinyets Rejón (Hospital SJD) parlant de «L’experiència de pacient a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. Cas d’estudi de Design Thinking»; Oriol Ventura Rodà i Sheila Gonzalez-Mardones (Universitat de Barcelona) presentant «Disseny d’una sèrie d’artefactes sensitius per la teràpia d’infants amb Hemiparèsia Congènita», i Anaïs Esmerado Martí (Associació Ojalá Projects) i Amaya Martínez-Marco (ESDAPC - Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques de Catalunya) exposant la comunicació «Disseny Participatiu com a eina pel benestar social i la innovació educativa: més enllà de l’espai residencial».
Moment del congrés Expanding the margins
Foto: Ainhoa Garcia Caruana (UOCLabs)
Els resums de les contribucions es poden trobar al web del congrés enllaçat abans, però aquí volem compartir aquells aspectes que van sorgir en l’espai de diàleg al final del panel, on es van poder compartir experiències i inquietuds al voltant del disseny i del seu paper en la salut i el benestar de les persones.
Codisseny i disseny participatiu
Mentre el disseny participatiu involucra les persones usuàries en les diferents etapes del procés de disseny, la qual cosa els permet aportar idees i retroalimentació, però mantenint el control final sobre les decisions per part de l’equip de disseny, en el codisseny les persones usuàries i els dissenyadors i dissenyadores treballen conjuntament com a iguals durant tot el procés, arribant a solucions molt més adaptades a qui farà ús del producte, servei o element dissenyat.
Els darrers anys, aquests dos termes s’estan incloent en els processos de disseny, sovint, però, massa a prop del social washing. És fàcil veure projectes que es defineixen com a participatius, però que l’únic que fan és contactar amb les persones usuàries en un moment puntual i després no les tenen en compte en la presa de decisions de disseny, obviant el seu context, circumstàncies i necessitats reals.
Tant el disseny participatiu com el codisseny, ben aplicats, poden ajudar a millorar la salut i el benestar, sempre que se centrin en les persones i creïn vincles entre elles, des d’un enfocament holístic i transversal. De fet, la millora no impacta únicament a les persones usuàries, sinó que ho fa en tots els agents (metges, terapeutes, famílies, professionals, estudiants de disseny, escoles, entitats socials, institucions...), que treballen en equip a partir d’un compromís amb el projecte, podent-se identificar tots ells com a part del problema i, per tant, també com a potencials agents generadors de canvi.
Quin paper hi té el dissenyador o dissenyadora?
No és senzill gestionar les accions participatives entre tots els agents dels quals parlem, tenint en compte que provenen de contexts i perfils ben diferents. Si, a més, tenim en compte que l’experiència del pacient en el sistema sanitari o de les persones usuaries en les institucions socials té molt marge de millora, especialment en els aspectes emocionals, la situació es complica.
Si entenem el dissenyador o dissenyadora com a figura que pot facilitar i mediar aquestes dinàmiques participatives i de cocreació, creant un espai dialògic entre tots els agents, ha de tenir en compte diversos elements:
- Tenir una consciència social real. Moltes vegades els i les professionals del disseny actuen des del privilegi i és aquí on apareix el social washing més dur.
- Tenir sensibilitat, empatia i comprensió, capacitat d’observació i escolta activa. Ha d’aprendre a deixar-se afectar, fet que no és gens senzill, ja que empatitzar es fa difícil en contextos de vulnerabilitat, sigui la que sigui. Per altra banda, tots aquests elements són bàsics per al professional del disseny, però no s’acostumen a ensenyar en les carreres de disseny. Cal reivindicar i potenciar la cooperació entre futurs dissenyadors i dissenyadores i persones amb situació de vulnerabilitat, sensibilitzant-los amb formacions en l’entorn social per entendre el context i desestigmatitzar els col·lectius.
- Conèixer el col·lectiu amb qui es treballarà, situant-se dins l’organització, incorporant-se a les seves pròpies dinàmiques. No es tracta de venir de fora, sinó de trobar el seu lloc en l’engranatge institucional.
- Tenir en compte com s’apropa al col·lectiu. La manera de preguntar, i què es pregunta és molt important. Si es fa des del rol de salvador, sentint que es té la veritat que solucionarà els problemes, des de la superioritat, es fuig completament del disseny col·laboratiu i codisseny reals.
- Tenir la capacitat d’empoderar i afavorir el sentiment de pertinença dels usuaris/pacients amb el projecte.
- Desaprendre el clàssic problem solving associat al disseny per anar al problem finding. Preguntar-se més enllà del que coneix, amb la ment oberta y preparada per rebre inputs que puguin desmuntar les idees inicials.
Com podem millorar, doncs, el disseny social o, més ben dit, com podem aconseguir deixar de dir-ne disseny social per dir-ne disseny i que la part social ja es tingui en compte de manera transversal? És feina de tots els agents implicats, però, sobretot, de dissenyadors i dissenyadores, que tinguin la capacitat d’incorporar als seus processos la mirada i la veu de les persones usuàries, les seves opinions i propostes, de manera real, per construir, conjuntament, un disseny més coherent i enriquidor socialment parlant.
Per saber-ne més:
UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA (2024). Congrés internacional de recerca en disseny. Expandint els marges. Designconferenceuoc.net. Abstracts de les contribucions al congrés [en línia]. Disponible a: https://designconferenceuoc.net/wp-content/uploads/2024/12/document_conjunt.pdf
Citació recomanada
MASSAGUER, Lluc. «Codisseny i disseny participatiu en l’àmbit de la salut i el benestar». COMeIN [en línia], gener 2025, no. 150. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n150.2507
