El disseny centrat en l’usuari es defineix pel fet de posar les necessitats dels usuaris al centre. Durant el procés de disseny, s’incorporen les característiques del context i els punts de vista dels usuaris com a elements principals en la conceptualització i la presa de decisions. El resultat és un producte o servei ajustat a les necessitats de les persones.
Fins a quin punt s’han despolaritzat els discursos polítics sobre la qüestió nacional els darrers anys a Catalunya? Què ha passat amb la polarització dels debats després del 2017? Si s’ha produït una despolarització del discurs a les xarxes per part dels partits, com i per què s’ha produït? Hem fet una anàlisi dels discursos dels principals partits polítics i entitats socials catalanes des del 2017 fins el 2023. El resultat principal és que la despolarització en el denominat post-Procés català ha estat moderada i liderada principalment per dos partits: ERC i PSC.
Les xarxes socials són una part essencial del dia a dia dels adolescents. En particular, TikTok i Instagram s’han convertit en les plataformes més utilitzades pels joves, fins al punt que influeixen en la seva manera de comunicar-se, expressar-se i, fins i tot, en la seva identitat. Aquesta realitat ha generat preocupació entre educadors, famílies i experts en salut mental, ja que sovint es debat si l’ús d’aquestes plataformes pot tenir un impacte negatiu en el benestar i la vida social dels adolescents. Ara bé, què pensen els mateixos adolescents sobre aquestes xarxes socials? Quin efecte creuen que tenen en la seva vida diària?
Que aixequi l’orella qui hagi escoltat alguna vegada una cançó que li agrada al supermercat, sopant a casa d’alguna amiga o fins i tot mentre esperava que la seva trucada fos atesa a l’ambulatori. Entre 1969 i 2010, Hilo Musical va complir amb la missió de proporcionar bona música a les llars i comerços espanyols que podien pagar-ho. Tot això amb una tecnologia capdavantera en l’era preinternet.
S’acaba de presentar la segona edició de l’estudi «Prospectiva de la Comunicación Interna en España desde la visión de la dirección general». Aquesta recerca, impulsada per la Asociación de Directivos y Referentes de Comunicación Interna (DIRCI), ofereix una mirada profunda sobre el paper de la comunicació interna en les organitzacions espanyoles.
Les aplicacions d’intel·ligència artificial (IA) generativa van produir en un any 15 mil milions d’imatges, l’equivalent al nombre de fotografies realitzades en els 150 anys d’història d’aquesta professió. Aquí ens preguntem com la IA generativa representa, de manera hiperrealista, els humans a través de les imatges que genera. I per a això ens hem fixat en aspectes com el gènere, l’ètnia i, en particular, l’edat de les imatges generades (un assumpte poc explorat fins ara), amb la finalitat d’observar si aquestes representacions són mirall o no de la diversitat del nostre món.
En un article previ, arran de l’èxit del film El 47, repassàvem l’insuficient treball que ha fet el cinema per explicar la ciutat de Barcelona en les últimes dècades. Aquest dèficit s’entén, en part, per la funció que altres arts i tècniques visuals van assumir de la Transició ençà. És el cas del vídeo i la televisió, en les seves diferents expressions més o menys institucionalitzades, així com el de la fotografia en l’àmbit més artístic. Tot i això, va ser el disseny –en un sentit integral: com a disciplina comunicativa, com a gremi i com a segell d’identitat– el que realment va explicar Barcelona. Una altra cosa és de quina forma i amb quin esperit crític ho va fer.
El pròxim 11 de febrer (11F) se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. Fa solament 10 anys que va ser proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides; concretament, el 22 de desembre de 2015. L’objectiu d’aquesta celebració és el de promoure l’accés i la participació plena i equitativa de les dones i les nenes en els camps de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (les conegudes com a STEM) i recordar que la seva participació ha de ser enfortida a escala global.
El passat mes de desembre es va celebrar Expanding the margins, un congrés internacional de recerca en disseny, organitzat des del Grup de Recerca Mediaccions i els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. En aquest article parlarem d’una de les temàtiques que es van abordar, la relació del disseny amb la salut i el benestar, i ho farem surfejant aspectes com el codisseny, el disseny col·laboratiu, l’escolta activa, els estigmes i la sensibilització.
Des de 2020, juntament amb l’Elisenda Ardèvol i la Sandra Martorell, hem analitzat les narratives sobre la crisi climàtica, primer a Instagram i ara a TikTok, ampliant després l’equip amb l’Ona Anglada. La nostra recerca és principalment qualitativa i se centra en persones creadores de contingut mediambiental i/o sostenibilitat a les xarxes. En aquest article, ens agradaria compartir algunes de les reflexions i conclusions extretes del nostre treball de camp, que poden ser útils per a les noves maneres de comunicar sobre la crisi climàtica, en relació amb un article publicat fa uns dies a eldiario.es, amb el qual intentarem establir un diàleg.