Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "recerca" : 134 resultats
DORA, l¿exploradora de l¿avaluació científica: `season 2¿

L’octubre del 2019, vaig publicar un article sobre DORA (Declaration on Research Assessment, la declaració de San Francisco sobre l’avaluació de la recerca) en el qual parlava de les implicacions que tenia la signatura d’aquesta declaració per a la UOC. Molt sintèticament, DORA critica les limitacions del factor d’impacte i, d’una manera més general, denuncia una avaluació de la ciència basada en idees d’excel·lència exclusivistes, bibliomètriques i mecanitzades.

La gestió a les revistes acadèmiques: què en sabem?

Les revistes científiques són una peça clau en la vida acadèmica del professorat, ja que sense publicacions no es pot progressar –de moment– en l’alpinisme universitari. Una revista, mirada amb ulls d’autoria, és una capçalera que té unes característiques d’indexació, posicionament segons les cites, tarifes més o menys cares –poques sense APC (càrrec per processament d’articles)–, un web més o menys amigable, potser una edició en paper, un equip editorial, terminis diferents en els processos d’acceptació, unes instruccions d’autoria concretes, etc. Però, amb la mirada d’editora o directora, què en sabem? L’exemple de la revista BiD ens ajudarà a conèixer aquest món editorial.

Activisme indígena a través dels mitjans de comunicació: el cas de l¿Argentina

El passat 15 de setembre es va presentar el llibre Indigenous Media Activism in Argentina. Publicat per Routledge en el marc de la sèrie «Media and Communication Activism. The Empowerment Practices of Social Movements», al costat de l’autora, Francesca Belotti, van participar tres comentaristes de prestigi internacional: Claudia Magallanes-Blanco (Universitat Iberoamericana de Puebla, Mèxic), Amalia Córdova (Smithsonian Institution, Estats Units) i Salvatore Scifo (Universitat de Bournemouth, Regne Unit).

Ràbia i serotonina

Afortunadament, des de fa ja algun temps, les informacions sobre ciència i recerca són habituals en els mitjans de masses, especialment quan aborden qüestions relacionades amb la innovació tecnològica, el canvi climàtic o la salut mental. No obstant això, també és habitual el silenci o la marginació, en aquests mateixos mitjans i en les publicacions especialitzades o acadèmiques, quan alguns treballs científics qüestionen els interessos de sectors poderosos com l’agroalimentari, el tecnològic o el farmacèutic. L’agost passat, un article de CTXT donava compte d’un d’aquests casos.

 

`Gam(bl)ification¿: del videojoc al casino

L’1 de juny del 2022, a l’edifici de la Fundación Telefónica, a Madrid, va celebrar-se el seminari «Loot Boxes: Nuevos retos de la industria del videojuego», organitzat pel Ministeri de Consum del Govern espanyol. L’acte va transcendir als mitjans de comunicació per un anunci fet pel ministre Alberto Garzón: la preparació d’una llei a Espanya, «pionera a Europa» (sic), per regular les loot boxes, o caixes de botí en català, als videojocs.

`Advertelling¿ o l¿anunci que es ven a si mateix

Si acceptem que la publicitat es basa en la creativitat, la creativitat, en les idees, i les idees, en la resolució de problemes, estem incorrent en una sinècdoque conceptual, ja que no contemplem el cicle de vida complet d’aquestes idees. Com es venen les idees, ergo, com es compren i, al capdavall, com es compten és un camí que sembla haver transcendit des de la taula de reunions cap a espais de trobada de les marques amb els seus públics, en un creixent exercici narratiu, persuasiu i metapublicitari.

La història amagada al fons personal de Pere Bosch i Gimpera

Cada fons d’arxiu personal ens explica tot un seguit d’històries que van molt més enllà de la figura del seu creador, la seva activitat professional, el període històric en què es va desenvolupar o l’impacte que va tenir a la societat de la qual formava part. I això és el que es vol desgranar a les properes línies, les petites històries amagades darrere d’aquest fons d’arxiu d’un dels arqueòlegs i prehistoriadors catalans més destacats d’inicis de segle XX.

Neurorealitat: si no m¿ho crec, no ho veig

Per primera vegada en la història de la humanitat, podem veure com funciona el cervell humà, en observar-ne l’activitat en temps real. Tot això gràcies a tecnologies de neuroimatgeria no invasives, com els escàners fMRI, que ens permeten detectar les àrees actives del cervell de manera visual. Quan atribuïm funcions específiques a cadascuna d’aquestes regions i observem quines s’activen (per exemple, l’hipocamp, el còrtex prefrontal, l’amígdala…), establim una relació de causalitat de les unes amb les altres.

Pensar la transversalitat de gènere a la universitat

La transversalització de gènere no és un repte fàcil. Ni en els òrgans de poder o governança, ni en l’elaboració de polítiques públiques i les seves aplicacions pràctiques. Perquè, sense pressupostos, dissenys i aplicació de tàctiques específiques, pensades des d’allò comunitari, transversalitzar el gènere és susceptible de ser reduït a una idea o, pitjor, a un ideal. Evidentment, dins de l’àmbit universitari i la seva institució, el repte existeix i és majúscul.

Altres maneres d¿habitar el món

En un article titulat «El clima de la historia: cuatro tesis», l’historiador bengalí Dipesh Chakrabarty ens fa una provocadora invitació: deixem per un moment en suspens la lògica immediatista des de la qual acostumem a pensar-nos en un món altament tecnològic i hiperconnectat.

134 resultats | Pàgina 1 de 14
1 |
2 |
Següent >>