Els adolescents passen actualment bona part del seu temps en línia i, especialment, destaca l’ús dels seus telèfons mòbils i de les seves xarxes socials. No resulta estrany, doncs, que sovint veiem notícies en els mitjans de comunicació sobre el possible impacte advers que pot tenir aquesta connexió constant a les xarxes en el benestar dels més joves: un augment en els símptomes de depressió o ansietat, els problemes d’autoestima o les autolesions es troben entre els efectes citats.
Kamala Harris no necessita presentació. Malgrat la seva singularitat, en el seu aspecte físic no és molt diferent de qualsevol altra dona professional que puguis trobar-te en una gran ciutat de qualsevol part del món. Harris va néixer als Estats Units, en el si d’una família intercultural d’origen indi i jamaicà.
El creixent entrellaçament entre els videojocs i les dinàmiques d’apostes és un fenomen que ha captat l’atenció tant d’investigadors i legisladors com de la societat en general. El concepte de gamblificació –la introducció de mecàniques pròpies dels jocs d’apostes en contextos no relacionats amb elles– ha pres protagonisme en un món en què les microtransaccions i les caixes de botí han convertit els videojocs en un espai híbrid entre l’entreteniment i el risc econòmic.
Benjamín Labatut (Rotterdam, 1980) és una de les revelacions de la literatura llatinoamericana en els últims anys. Encara que aquest escriptor xilè té una carrera literària de més d’una dècada, recentment ha gaudit de més repercussió captivant lectors i crítics amb el seu enfocament singular per explorar les tensions entre ciència, tecnologia i societat (Carrión, 2023).
Fa més de dotze anys que se celebra a Avilés el Celsius 232, un festival de ciència ficció (sci-fi), fantasia i terror que reuneix el millor del gènere nacional i internacional. L’edició d’enguany ha aplegat més de 150 autors i autores. En aquest article, us en presento dues que treballen amb ficció especulativa entorn la temàtica ecofuturista. A més a més, els seus perfils literaris s’hibriden amb els seus perfils acadèmics i docents, i d’aquesta amalgama sorgeixen novel·les que reuneixen en un sol format recerca i creativitat, i divulgació i disseminació del coneixement.
«Oro negro», «Alas en los tacones» o «Champú de huevo». Aquests són els títols d’algunes de les cançons de Tino Casal. El Centro Asociado de Asturias de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) organitza un curs del 22 al 24 de juliol de 2024 dedicat a l’icònic artista asturià. Parlem amb Fernan del Val, professor de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia d’aquesta universitat i director del curs.
La capital andalusa va acollir l’última setmana de juny el XV Congreso Español de Sociología, organitzat per la Federación Española de Sociología en col·laboració amb el Departament de Sociologia de la Universitat Pablo de Olavide. Aquesta nova edició ha estat dedicada a l’estudi de la societat digital.
Escenaris Restaura és una campanya de disseny-ficció que activa imaginaris de salut sobre com podria ser l’àrea del Francolí en el seu pas per Tarragona. Les veus del Francolí, Zona Verge i Les obres del Diable són tres relats transmèdia que s’han difós per X (abans Twitter) i Instagram amb l’objectiu de generar pensament crític i estimular la participació ciutadana.
Roger Silverstone, al seu llibre ¿Por qué estudiar los medios?, sosté que la nostra dependència dels mitjans s’ha consolidat i, actualment, no només ens proveeixen entreteniment, informació i comoditat, sinó que també contribueixen a la nostra sensació de seguretat i ens ajuden a donar sentit a les nostres experiències quotidianes. En aquest sentit, Silverstone suggereix, així, abordar l’estudi dels mitjans també des d’allò social, cultural, polític i econòmic.
L’ús, l’impacte i l’evolució de la intel·ligència artificial generativa (IAG) en la professió periodística planteja limitacions, dubtes, preocupacions i reptes com, per exemple, seguir la ràpida evolució d’aquesta tecnologia disruptiva. Per saber quina és la situació actual de la industria mediàtica, a mitjan del 2024, i poder entendre millor què representa i podria representar la IAG per als periodistes, seleccionem algunes de les dades i destaquem part de les conclusions de dos interessants informes internacionals acabats de publicar.