Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "recerca" : 113 resultats
'Feedback': què hi ha de nou?

Proporcionar un bon feedback constitueix una de les principals tasques docents. Mitjançant la retroacció oferim als estudiants l’oportunitat de visibilitzar els seus èxits i reconèixer les seves fortaleses, així com les seves debilitats o punts de millora. En contrapartida, per als educadors el feedback és un instrument important per contrastar i valorar l’adequació de les metodologies didàctiques que adoptem, ja que proporciona una base molt valuosa per a la millora continuada de la nostra pràctica docent.

 

La dona: decisora de compra, però amb prou feines identificada amb la publicitat de les marques

Hi ha una desconnexió entre la comunicació publicitària de les marques amb les dones, malgrat que representen un paper clau en la major part de les decisions de compra. Aquesta és una de les conclusions més rellevants obtingudes de la presentació al mercat de Meaningful Women el 21 d’abril.

Era de la tecnologia quàntica: de la computació quàntica a la biologia quàntica de sistemes

En un article recent es comentava la necessitat ineludible d’escometre reptes d’escala planetària davant la pandèmia de la COVID mitjançant iniciatives consorciades internacionals com la que va necessitar a principis del segle XXI el Projecte del Genoma Humà (HGP de l’anglès Human Genome Project) i que va suscitar el desenvolupament de la biologia de sistemes. En aquest article es revisa la interessant convergència d’aquesta nova disciplina amb altres d'emergents com la computació quàntica i la biologia quàntica, relació que està rebent una creixent atenció científica, empresarial i social.

Notícies falses que desacrediten el feminisme

Hi ha una tendència creixent a fer ús de tècniques de desinformació en xarxes socials per fomentar el descrèdit tant de dones amb activitat pública com del moviment feminista. Aquestes pressions, que es produeixen de manera paral·lela a l’increment de la violència en línia, estan provocant l’allunyament de les dones de l’esfera pública i impedeixen l’avanç en la lluita pels drets i la igualtat. És imperatiu l’aprofundiment en el seu estudi i la presa de mesures específiques per pal·liar els seus efectes en les democràcies.

Altres temps, altres històries

A l’article titulat «The climate of history: four theses», l’historiador Dipesh Chakrabarty ens convida a pensar –o repensar– el sentit de la història des de l’òptica de l’Antropocè, una era geològica caracteritzada per transformacions planetàries provocades per la nostra acció sobre els ecosistemes terrestres. Pensar-nos des del marc de les dimensions temporals geofísiques resulta un exercici interessant i inquietant alhora, acostumats com estem a les lògiques immediatistes i hiperaccelerades de la globalització.

Els humans davant reptes d¿escala planetària

Per fer les coses bé no cal exhaurir totes les possibilitats de fer-les malament. La intel·ligència –quan no l’experiència– sovint mostra dreceres per estalviar temps i mals majors. Però, quan hom es nega a reconèixer el descrèdit de la pròpia incompetència, la realitat, que és encara més obstinada, mostra tal com són les coses, per a desesperació de les víctimes. La crisi de la COVID és un exemple perfecte per avaluar, com si d’un laboratori es tractés, fins a quins extrems són capaces l’estupidesa i la pretensió humanes.

Netflix com a objecte d'investigació als Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació

En els últims mesos, alguns investigadors dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC ens hem proposat aportar el nostre gra de sorra al coneixement sobre l’impacte de l’activitat de Netflix en el panorama de la indústria i els continguts de l’audiovisual contemporani. En les línies que segueixen compendio les investigacions fetes pel claustre dels estudis sobre diversos aspectes relacionats amb el gegant de l’streaming.

Afrontant l¿exclusió per edat a les empreses de tecnologia

Hi ha molts reptes amb la dataficació de les societats contemporànies. Un d’aquests reptes són els biaixos de disseny dels algoritmes que fan servir les plataformes digitals. Un altre repte fa referència als biaixos de les dades que els algoritmes utilitzen per prendre decisions automatitzades i com s’empren aquestes decisions dels algoritmes. Tant el disseny algorítmic com les dades reforcen la discriminació dels col·lectius menys afavorits, i particularment de les persones més grans.

El món sense nosaltres

Al llibre The world without us, Alan Weisman, periodista i escriptor, ens convida a un provocador exercici de construcció mental del futur: «Suposem que ha passat el pitjor. Que l’extinció humana és un fet consumat. Imaginem un món del qual tots nosaltres hàgim desaparegut sobtadament. Què passaria? El planeta faria un sospir d’alleujament? Ens trobaria a faltar? Com seria aquest món on ja no existiríem com a espècie?».

Modes comunicatius i filosofia de l'acció política: d'Eduard Gans a David Graeber

La comunicació es defineix en la seva relació entre el pensar i l’ésser. En general, es poden diferenciar tres modes comunicatius que preveiem en l’acció política associats a tres maneres de posicionar la comunicació en aquesta relació i que responen al que es coneix com a pensament conservador, progressista o pragmàtic. Aquest article està dedicat a la descripció de l’origen d’aquesta relació entre comunicació i acció política.

113 resultats | Pàgina 1 de 12
1 |
2 |
Següent >>