Les cartografies visuals són eines que transcendeixen la representació espacial per a convertir-se en pràctiques reflexives i transformadores. Vinculades a perspectives feministes, conviden a reinterpretar els territoris com a espais de cura, resistència i col·laboració. Aquest article explora com aquestes metodologies integren elements visuals, col·lectius i crítics, tot qüestionant narratives dominants i proposant noves maneres d’habitar. A partir de la filosofia de Martin Heidegger, es reflexiona sobre el fet d’habitar com un acte de cura, tot construint comunitats més justes i inclusives.

La salut mental i el benestar emocional són dos conceptes que van del bracet per comprendre com ens sentim, pensem i actuem en la nostra vida diària. Representen un estat d’harmonia on una persona reconeix les seves capacitats, i pot desenvolupar les seves habilitats cognitives i emocionals, viure en societat i afrontar les exigències del dia a dia. No es tracta només d’evitar una malaltia mental, sinó de ser capaç de gestionar els desafiaments quotidians, l’estrès i mantenir relacions satisfactòries i una feina productiva.

Entre els dies 27 i 29 de novembre del recentment tancat 2024 es va celebrar a la Universitat Jaume I de Castelló el I Congreso Internacional de Creadoras en el Audiovisual: Una habitación propia: un nombre propio, dins del qual va tenir també lloc la V Jornada de Cine LGTBIQA+. A més de conferències i projeccions centrades en les representacions des de la perspectiva de gènere, els referents al cinema LGTBIQA+ i l’autoria femenina en l’audiovisual, van tenir lloc diàlegs molt suggeridors amb cineastes com Jaione Camborda, directora de O corno (2023), o productores com María Zamora, Premi Nacional de Cinematografia 2024.

La ciència és, per la seva pròpia naturalesa, un vast camp d’indagació. És lliure i avança a la velocitat del pensament humà. Tanmateix, com a fenomen sociocultural i universal, no pot existir sense el suport, sigui directe o indirecte, de l’Estat. Es requereixen fons i recursos per als descobriments que ens ajuden a comprendre millor el món que ens envolta.

Enmig de tots els dubtes i debats sobre si continuar a la xarxa Twitter/X, em trobo reflexionant sobre la meva pròpia decisió. No perquè la meva decisió sigui rellevant, sinó perquè beu d’un posicionament lligat a les meves àrees de recerca. Sí, vaig marxar de Facebook (o l’he deixada esllanguir). En aquell cas, però, no va ser per posicionament ideològic.

En la primera part d’aquest article, set eduinfluencers ens van explicar què les inspira a l’hora de compartir contingut educatiu en les xarxes socials, quins reptes els planteja aquesta pràctica, com trien les temàtiques abordades i com garanteixen la rigorositat d’aquests continguts. En aquest segon i darrer lliurament, aquestes docents responen les tres preguntes que completen l’entrevista feta per l’autora.

Des que vaig obrir el meu Instagram professional (@unaprofesorademurcia) he consumit molt de contingut educatiu que no només m’ha ajudat en les meves classes, sinó que també m’ha inspirat a l’hora de crear el meu propi contingut. Aquest article neix de l’interès a conèixer que hi ha darrere de les persones que, com jo, senten la necessitat de compartir la professió docent.

Créixer de manera escalada per mitjà de solucions creatives és el mantra del growth hacking, una metodologia que centenars de negocis (digitals) apliquen actualment per augmentar les vendes. Més que una simple amalgama d’eines i tècniques, aquesta metodologia neix de la necessitat de trobar maneres creatives de creixement que superin els mètodes tradicionals de màrqueting. No es tracta només de treballar en un canal o disciplina, sinó d’alinear tots els esforços cap a un objectiu comú, desenvolupant tàctiques que integrin diverses àrees de treball.

Una col·lega de professió (i amiga) ens explicava que un grup d’estudiants se li va acostar al final d’una classe, amb molta preocupació. Amb nerviosisme li van demanar si li podien fer una pregunta una mica personal. Volien saber per què tenien tants professors i professores professionals del disseny en aquell màster. Creien que això era una senyal que la professió no anava bé i que, com que no tenien feina, no tenien una altra opció que dedicar-se la docència, com a solució de supervivència.

Els adolescents passen actualment bona part del seu temps en línia i, especialment, destaca l’ús dels seus telèfons mòbils i de les seves xarxes socials. No resulta estrany, doncs, que sovint veiem notícies en els mitjans de comunicació sobre el possible impacte advers que pot tenir aquesta connexió constant a les xarxes en el benestar dels més joves: un augment en els símptomes de depressió o ansietat, els problemes d’autoestima o les autolesions es troben entre els efectes citats.