La ciència ciutadana és un dels pilars de la ciència oberta i és clau per l’impacte i benefici que genera en la societat. Per a aprofundir en això es va organitzar el seminari «Ciencia abierta, ciencia ciudadana: impacto y beneficio social» a la Universitat de València (UV), amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i amb la participació de rellevants experts de l’àmbit. Seguidament, us resumim, a manera de crònica, les aportacions destacades de la jornada.

El passat mes de maig va tenir lloc el cicle de conferències Pint of Science, que des de l’any 2013 fa arribar la recerca més puntera als bars de moltes localitats catalanes i d’arreu del món. Des del grup de recerca Mediaccions, vam organitzar la presentació «Els llibres et parlen? Escolta el Disseny», una xerrada amb finalitat divulgativa per tal de compartir coneixements sobre tres conceptes presents en la nostra recerca, que son l’agència material, els sentits i el disseny.

Tornava fa unes setmanes d’un congrés relacionat amb la divulgació científica on havíem estat tractant, com un dels temes rellevants, l’ús de la intel·ligència artificial (IA) generativa. Rumiava, no per primera vegada, que la seva capacitat –no només com a eina ofimàtica, sinó com a font d’informació i tractament de dades– podia ser una gran aliada per a la recerca. Però, com amb cada guany tecnològic, cal donar-li la volta i plantejar-se quines conseqüències pot tenir i si són les que volem (o com podem revertir allò que no podem controlar). Però anem a pams.

Des de 2020, juntament amb l’Elisenda Ardèvol i la Sandra Martorell, hem analitzat les narratives sobre la crisi climàtica, primer a Instagram i ara a TikTok, ampliant després l’equip amb l’Ona Anglada. La nostra recerca és principalment qualitativa i se centra en persones creadores de contingut mediambiental i/o sostenibilitat a les xarxes. En aquest article, ens agradaria compartir algunes de les reflexions i conclusions extretes del nostre treball de camp, que poden ser útils per a les noves maneres de comunicar sobre la crisi climàtica, en relació amb un article publicat fa uns dies a eldiario.es, amb el qual intentarem establir un diàleg.

La ciència és, per la seva pròpia naturalesa, un vast camp d’indagació. És lliure i avança a la velocitat del pensament humà. Tanmateix, com a fenomen sociocultural i universal, no pot existir sense el suport, sigui directe o indirecte, de l’Estat. Es requereixen fons i recursos per als descobriments que ens ajuden a comprendre millor el món que ens envolta.

Enmig de tots els dubtes i debats sobre si continuar a la xarxa Twitter/X, em trobo reflexionant sobre la meva pròpia decisió. No perquè la meva decisió sigui rellevant, sinó perquè beu d’un posicionament lligat a les meves àrees de recerca. Sí, vaig marxar de Facebook (o l’he deixada esllanguir). En aquell cas, però, no va ser per posicionament ideològic.

La manipulació de la informació és una de les principals xacres de l’actualitat. En aquesta revista, hem vist com afecta la cobertura dels conflictes bèl·lics, la política, les crisis sanitàries, etc. Tanmateix, també té una incidència perversa en col·lectius vulnerables determinats i majoritàriament desconeguts, com el de les persones amb el trastorn de l’espectre autista (TEA).

En el marc del projecte de recerca titulat EsDigital: Educació social digital, del Programa Estatal de Generació del Coneixement, hem elaborat un llibre blanc sobre competències digitals per a docents interessats en la temàtica. El Llibre blanc: competències en educació social digital orientades a una ciutadania digital i la participació juvenil es pot descarregar de manera lliure aquí.

Bertolt Brecht es preguntava «quins temps són aquests en què hem de defensar allò que és obvi?», i em penso que hi estem tornant. M’explico al llarg d’aquest article, en el qual barrejaré opinió i visió de futur amb algunes dades extretes del present. Sap greu acabar el curs acadèmic amb una visió un xic pessimista, però els temps, com dèiem, no semblen anunciar un futur millor.

Si haguéssim de triar una especialitat de la comunicació que hagi viscut un creixement exponencial els darrers anys, tant pel que fa al seu grau de professionalització com al grau d’inversió rebuda, aquesta seria la comunicació interna.