Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "cinema" : 172 resultats
Després de l'assassinat: formes, tecnologies i materialitats del crim en 'Ripley' i 'El caso Sancho'

La sèrie de ficció de Ripley (Netflix) conviu en plataformes amb l’estrena de la sèrie documental El caso Sancho (HBO) i el seguiment en la premsa del judici a Tailàndia. Seure al sofà a veure la sèrie Ripley a Espanya, el maig de 2024, et fa pensar de manera inevitable en el cas Sancho: dos assassins joves i bells, seductors queer, oportunistes àvids de diners i riquesa que cometen els seus crims a escenaris idíl·lics, perifèries del plaer allunyades dels seus països d’origen, encarnats en identitats que van mutant segons les diferents circumstàncies i necessitats. Necessitats que es basen a obtenir el que volen a qualsevol preu.

'Civil War': distopies de desinformació

No, no duré a terme una crítica de cinema com les habituals, perquè no forma part del meu àmbit de coneixement ni de recerca. Tampoc no en soc malauradament usuari habitual, per qüestions d’agenda i temps. Però recentment vaig tenir l’oportunitat d’anar al cinema per veure la pel·lícula Civil War i, la veritat, no em va deixar indiferent. N’exposaré en aquest article els motius.

Prenguem-nos seriosament la ciència-ficció

La ciència-ficció audiovisual viu una era particularment destacada, gràcies a l’èxit recent de pel·lícules com Dune Part 2 o d’apostes decidides de sèries de televisió com Para toda la humanidad, Constelación, Silo, Fundación o El problema de los tres cuerpos. Això sense comptar amb altres produccions que se situen en els seus límits (depenent del que entenguem per ciència-ficció). I per descomptat, altres camps tan fèrtils com la literatura o els jocs.

Ambigüitat en el cinema: desafiaments de gènere en Harmony Korine

Reflexionem sobre la fenomenologia i l’experiència cinematogràfica, basant-nos en Bazin i Merleau-Ponty per explorar la relació del cinema amb la realitat, i emfatitzem l’ambigüitat en la vivència humana. Examinem com el cinema desafia les normes de gènere i confronta la representació convencional del cinema clàssic, utilitzant la filmografia d’Harmony Korine. En obres com Spring Breakers (2012), Korine usa el realisme per debatre la identitat juvenil estatunidenca, tot qüestionant els sistemes de signes tradicionals i oferint una perspectiva crítica sobre gènere, sexualitat i violència.

Modelant feminitats: sobre la disciplina i l'humor fet per dones

L’humor fet per dones que es gesta en l’ecosistema mediàtic d’internet té un encaix difícil quan es desplaça a canals i formats generalistes. Després d’Elvis (Baz Luhrmann, 2022), on se’ns conta amb una narrativa i una estètica aclaparadores l’ascens i caiguda del mite popular d’Elvis consumit en les gargamelles del showbusiness, Sofia Coppola ens conta a Priscilla (2023) el revers íntim i domèstic de la vida de la seva dona durant els seus anys de relació (1959-1973): la seva primera trobada a la base militar nord-americana d’Alemanya –ella amb 14 anys i ell amb 24–, la seva marxa als EUA, la seva vida a Graceland, les noces, la maternitat i la separació.

L'abraçada de l'os

«És una persona amb més experiència, és predictible, és un polític de la vella escola». Aquestes són les floretes que el president rus, Vladímir Putin, va tirar recentment al seu homòleg estatunidenc, Joe Biden, quan un periodista li va preguntar si en les presidencials que se celebraran enguany al país nord-americà preferia una victòria de Biden o de Donald Trump (probable candidat republicà si res ni ningú no ho remeia). Putin elogiant Biden i menystenint el seu estimat col·lega Trump? Doncs sí, una abraçada de l’os en tota regla.

#Goyas2024 o la tímida repolitització del cinema espanyol

El passat 10 de febrer vaig assistir com a membre de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques a la 38a. Gala dels Premis Goya, a la Fira de Valladolid. A les portes del recinte, les protestes dels agricultors es feien sentir en forma de crits i algun insult dirigit a les persones assistents a la cerimònia.

L'impacte transformador de les dones professionals en les indústries creatives contemporànies

Indubtablement, hauràs notat el sorgiment de narratives inclusives en cinema, còmics i videojocs, però qui està darrere d’aquestes transformadores narratives? Aquest article viatja a través de l’agència de les dones professionals en les indústries creatives contemporànies, per la qual cosa explora com la seva influència està redefinint la manera com percebem i gaudim de l’art i l’entreteniment.

Formular bones preguntes: la IA en la professió

Els darrers mesos gairebé només parlem d’intel·ligència artificial (IA), que si «la IA ha vingut per quedar-se», que si «la IA ja no és el futur, sinó que és el present», etc. Entre que escric aquest text i es publica, ja hauran canviat moltes coses i tot plegat haurà evolucionat cap a camins encara desconeguts. Així i tot, m’aventuro a escriure i que passi el que hagi de passar. Som-hi! Quin ús estem fent de la IA en professions com el disseny, l’audiovisual, el periodisme o la comunicació?

Deu coses que odio de les llistes (ordenades de menys a més)

Arribem al final d’any i proliferen les llistes amb el resum del més destacat en tots els aspectes de la nostra vida. Llistes de tota mena, en tots els àmbits. Tenim realment una relació curiosa amb les llistes, objecte de polèmiques inacabables sobre què queda dins, què fora i per què aquest ordre i no un altre. Per què són tan populars les llistes? En el meu cas, la meva relació amb les llistes és complicada, i els dedico aquest article.

172 resultats | Pàgina 1 de 18
1 |
2 |
Següent >>