Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "cinema" : 167 resultats
L'abraçada de l'os

«És una persona amb més experiència, és predictible, és un polític de la vella escola». Aquestes són les floretes que el president rus, Vladímir Putin, va tirar recentment al seu homòleg estatunidenc, Joe Biden, quan un periodista li va preguntar si en les presidencials que se celebraran enguany al país nord-americà preferia una victòria de Biden o de Donald Trump (probable candidat republicà si res ni ningú no ho remeia). Putin elogiant Biden i menystenint el seu estimat col·lega Trump? Doncs sí, una abraçada de l’os en tota regla.

#Goyas2024 o la tímida repolitització del cinema espanyol

El passat 10 de febrer vaig assistir com a membre de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques a la 38a. Gala dels Premis Goya, a la Fira de Valladolid. A les portes del recinte, les protestes dels agricultors es feien sentir en forma de crits i algun insult dirigit a les persones assistents a la cerimònia.

L'impacte transformador de les dones professionals en les indústries creatives contemporànies

Indubtablement, hauràs notat el sorgiment de narratives inclusives en cinema, còmics i videojocs, però qui està darrere d’aquestes transformadores narratives? Aquest article viatja a través de l’agència de les dones professionals en les indústries creatives contemporànies, per la qual cosa explora com la seva influència està redefinint la manera com percebem i gaudim de l’art i l’entreteniment.

Formular bones preguntes: la IA en la professió

Els darrers mesos gairebé només parlem d’intel·ligència artificial (IA), que si «la IA ha vingut per quedar-se», que si «la IA ja no és el futur, sinó que és el present», etc. Entre que escric aquest text i es publica, ja hauran canviat moltes coses i tot plegat haurà evolucionat cap a camins encara desconeguts. Així i tot, m’aventuro a escriure i que passi el que hagi de passar. Som-hi! Quin ús estem fent de la IA en professions com el disseny, l’audiovisual, el periodisme o la comunicació?

Deu coses que odio de les llistes (ordenades de menys a més)

Arribem al final d’any i proliferen les llistes amb el resum del més destacat en tots els aspectes de la nostra vida. Llistes de tota mena, en tots els àmbits. Tenim realment una relació curiosa amb les llistes, objecte de polèmiques inacabables sobre què queda dins, què fora i per què aquest ordre i no un altre. Per què són tan populars les llistes? En el meu cas, la meva relació amb les llistes és complicada, i els dedico aquest article.

'Dune' i els artefactes de ficció

El passat estiu, vaig llegir Dune (Herbert, 1965) a quaranta-dos graus a l’ombra. Durant la lectura desitjava canviar la samarreta i els pantalons curts per un dels artefactes de supervivència de la novel·la: els destilcossos dels fremen, perfectament adaptats al clima desèrtic del planeta Dune. Viure un estiu postsequera com el que hem tingut al nostre planeta ens hauria de fer reflexionar sobre les condicions climàtiques, tal com fa Frank Herbert a la seva novel·la. Tot seguit, us comparteixo la meva reflexió, explorant un objecte creat per l’autor com a exemple de disseny-ficció, i comparant-lo amb altres prototips que exploren la crisi climàtica més enllà del món literari de l’autor.

Joan Gonzàlez (Nextus): «Amb el documental, podem ajudar a l'educació del segle XXI»

El documental és un gènere que traspua realitat i veritat per se. En Joan Gonzàlez és un dels professionals que el coneix més bé. És el fundador i director del DocsBarcelona, el festival de documentals que té lloc cada mes de maig a la Ciutat Comtal. També és l’ideòleg d’una nova plataforma audiovisual que busca introduir, sense matisos, el documental dins el món educatiu: Nextus.

Crònica de la I Jornada d'Estudis Culturals de GAME: recorreguts, intervals i implícits

El primer Seminari d’Estudis Culturals de GAME (Grup de Recerca en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment) va permetre posar en comú projectes, debats i idees al voltant d’un camp de recerca que permet articular el pensament amb la intervenció política i social. La ponència principal va ser a càrrec de Toby Miller, que va posar sobre la taula els elements per definir els estudis culturals a partir de dos autors: el filòsof Bruno Latour i l’historiador Roger Chartier.

El règim digital (2): de l'apocalipsi 'en sèrie' a l'angoixa del dia a dia

Les noves tecnologies no només ofereixen un control inèdit sobre les nostres vides, sinó que en condicionen les conductes. La nova febre contemporània per les narratives apocalíptiques es diferencia d’una tradició que és tan antiga com ho són la literatura, el cinema i la ràdio per un fet esgarrifós: les formes apocalíptiques actuals es produeixen en l’esfera d’allò real o, fins i tot, la superen mitjançant tecnologies com els videojocs o la intel·ligència artificial.

Les històries interminables: noves tecnologies i franquícies de l'entreteniment

La recent vaga de guionistes de Hollywood, com també algunes de les estrenes cinematogràfiques més destacades d’enguany, posen sobre la taula un tema molt important en relació amb les indústries culturals. El fet que tecnologies com la captura de moviment, o el recurs a la intel·ligència artificial, s’estiguin utilitzant per blindar el futur de grans franquícies d’entreteniment, que en alguns casos fa dècades que són amb nosaltres, en un moment en què tota una generació que les va crear o popularitzar està a punt de retirar-se. És això el que volem? En aquest article, llenço algunes reflexions.

167 resultats | Pàgina 1 de 17
1 |
2 |
Següent >>