Qui paga quatre euros per un cafè en un establiment cuqui?, preguntava una amiga. Qui prefereix un raquític brunch a un bon esmorzar pel mateix preu? Doncs, és clar: els turistes i els mal denominats expats (ja que la seva expatriació no ha estat forçosa, sinó fruit del capitalisme global i extractiu). En aquest article, m’agradaria unir dues idees anteriorment desenvolupades en aquesta revista: el problema actual de l’habitatge i el paper del disseny en la reorganització de les ciutats. Tot això travessat per un altre problema: el de la gentrificació turística.

Des de 2020, juntament amb l’Elisenda Ardèvol i la Sandra Martorell, hem analitzat les narratives sobre la crisi climàtica, primer a Instagram i ara a TikTok, ampliant després l’equip amb l’Ona Anglada. La nostra recerca és principalment qualitativa i se centra en persones creadores de contingut mediambiental i/o sostenibilitat a les xarxes. En aquest article, ens agradaria compartir algunes de les reflexions i conclusions extretes del nostre treball de camp, que poden ser útils per a les noves maneres de comunicar sobre la crisi climàtica, en relació amb un article publicat fa uns dies a eldiario.es, amb el qual intentarem establir un diàleg.

Els mesos d’estiu porten les vacances i, consegüentment, la proliferació de viatges i turisme en general. Per gràcia dels algoritmes que governen les xarxes socials i les seves cambres de ressonància, durant les darreres setmanes he rebut una sèrie d’anuncis i suggeriments de comptes a seguir que mostren dues cares de l’habitatge turístic i les seves manifestacions en forma comunicativa.

Ara que s’acosta la propera cimera del clima de l’ONU, el focus mediàtic es torna a posar en les qüestions mediambientals i en les responsabilitats dels governs i les corporacions. Un tema que cal revisar de manera freqüent és l’anomenat greenwashing, és a dir, les estratègies utilitzades per les empreses per simular o fer veure que fan polítiques i accions per ser respectuoses amb el medi ambient i reduir el seu impacte.

Fa unes quantes setmanes, vam assistir a una visita guiada a una exposició titulada Els colors del món al Cosmocaixa, a Barcelona. Ho vam fer amb un grup d’estudiants de l’assignatura Taller de Color, del grau de Disseny i Creació Digitals, una assignatura que aborda les diferents dimensions del color com a fenomen físic, químic, social i cultural, de manera que, entenent tot això, els estudiants puguin triar i manejar el color d’una manera conscient i efectiva en la mesura del possible.

Poques vegades, tenim l’oportunitat de visitar exposicions i conèixer la persona que ha realitzat les peces. De vegades, perquè són creadores inaccessibles, de vegades, perquè ja no hi són. No és el cas que avui presento en aquesta crònica, ja que he tingut la sort de poder recollir la visita realitzada a l’exposició La màgia del camí. Disseny i processos de Lluc Massaguer a l’espai de l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Terrassa, que s’ha pogut visitar fins al dia 27 de gener de 2023.

El passat 14 d’octubre, va tenir lloc una acció duta a terme per dues activistes al museu National Gallery de Londres: el llançament d’una llauna de sopa de tomàquet sobre una de les versions del quadre Els girasols (1888) de Van Gogh, que –val a dir– està protegit per un vidre. L’acció ha tingut força repercussió a les xarxes i ha posat sobre la taula el debat sobre la crisi climàtica i les diverses formes d’activisme. En aquest article, exposo algunes de les idees contraposades que s’han donat en aquest cas.

Fa uns quants dies, van aparèixer diverses notícies relacionades amb la creació d’imatges amb intel·ligència artificial. Particularment, es tracta del programari DALL-E i de la seva versió lleugera DALL-E mini (que acaba de reconvertir-se en Craiyon). Ambdós són capaços de generar imatges a partir d’un text. Curiosament, coincidien amb alguns esdeveniments sobre art digital, com el festival i congrés ISEA, realitzat recentment a la ciutat de Barcelona.

Fa un parell d’anys, vaig estar passejant per la platja d’un municipi que va ser afectat per un temporal dels que són habituals cada any al nostre territori. La platja, malgrat que hi havien reposat part de la sorra, tenia un aspecte desolador. En les línies següents, us explico un procés de reflexió creativa, a partir d’un exercici d’il·lustració.

Fa uns quants dies de la publicació del nou treball de la cantant Rosalía, Saoko, i això ha generat una allau d’anàlisis i reaccions de tota mena al voltant de la producció musical, l’estètica de la cantant o el videoclip. És en aquest últim que em centraré a propòsit d’un dels comentaris que ha rebut, relacionat amb l’imaginari que el clip evoca.