La percepció positiva de la intel·ligència artificial (IA) evidenciada en el primer lliurament d’aquest article sembla ser compartida per la majoria de la població. Segons dades d’Ipsos (2023), «més de la meitat de la ciutadania mundial afirma que la IA ajudarà en els pròxims anys a augmentar la productivitat i a reduir el temps que triguem a fer les coses». Aquest estudi també apunta que les persones pensen que la IA incrementarà les opcions d’entreteniment.

Frances Haugen es va convertir en un personatge públic no només perquè va trobar la fortalesa per documentar la manca d’acció de Facebook contra la desinformació, i una estratègia per visibilitzar els problemes que l’empresa estava creant, sinó també perquè va defensar els seus arguments, per exemple, davant el Congrés dels Estats Units i el Parlament Europeu. A més, va escriure un llibre sobre el seu camí per convertir-se en una científica de dades amb sentit crític i, posteriorment, en una whistleblower: The power of one (2023).

No, no duré a terme una crítica de cinema com les habituals, perquè no forma part del meu àmbit de coneixement ni de recerca. Tampoc no en soc malauradament usuari habitual, per qüestions d’agenda i temps. Però recentment vaig tenir l’oportunitat d’anar al cinema per veure la pel·lícula Civil War i, la veritat, no em va deixar indiferent. N’exposaré en aquest article els motius.

L’ús, l’impacte i l’evolució de la intel·ligència artificial generativa (IAG) en la professió periodística planteja limitacions, dubtes, preocupacions i reptes com, per exemple, seguir la ràpida evolució d’aquesta tecnologia disruptiva. Per saber quina és la situació actual de la industria mediàtica, a mitjan del 2024, i poder entendre millor què representa i podria representar la IAG per als periodistes, seleccionem algunes de les dades i destaquem part de les conclusions de dos interessants informes internacionals acabats de publicar.

Avui dia, les empreses ja no poden obviar la necessitat de comunicar el seu propòsit i les seves accions de responsabilitat social corporativa (RSC). Els criteris ESG –que comprenen factors ambientals (environmental), socials (social) i de govern corporatiu (governance)– han guanyat una importància creixent en el món empresarial a causa de la seva capacitat per avaluar l’impacte holístic d’una empresa en el seu entorn. El compromís social i mediambiental que adquireixen cada vegada més empreses requereix una comunicació eficaç, que ha de ser planificada i difosa de manera professional, i que pot comptar amb l’ajuda dels serveis especialitzats que ofereixen les agències de comunicació i relacions públiques.

L’informe Desigualtat digital i vellesa: la bretxa digital que encara cal tancar analitza les dades més rellevants i actualitzades sobre digitalització i gent gran, i proposa dotze recomanacions per reduir la bretxa sociodigital a Catalunya. L’estudi, coautorat per Mireia Fernández-Ardèvol, Sara Suárez-Gonzalo i Isabel Sáenz Hernández, es pot consultar sencer al web del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) del Parlament de Catalunya.

Brianna Janel una influencer estatunidenca, es va quedar tancada dins del seu automòbil Tesla. El vehicle intel·ligent, projecte favorit de l’empresari neoconservador de Silicon Valley Elon Musk, necessitava actualitzar el seu sistema operatiu i va decidir fer-ho mentre la tiktoker estava a l’interior. Durant l’actualització del sistema, el Tesla Model 3 es va tancar automàticament sense permetre sortir la conductora. Pel que sembla, l’automòbil va advertir-li que no detingués l’actualització, perquè no era bo per als processos que necessitava fer el sistema operatiu del vehicle. Ella va decidir romandre dins sense pensar, pel que sembla, en les possibles conseqüències.

En el pròleg del seu llibre Itinerarios transculturales, James Clifford (1999) planteja una premissa suggeridora. Ens proposa comprendre la ubicació humana no només com a immobilitat, sinó com a moviment. Residència i viatge, desplaçament i permanència serien, des d’aquesta perspectiva, les dues cares d’una mateixa moneda. La proposta és provocadora: si bé les pràctiques de trànsit i interacció es poden reconèixer com a situacions crucials de la nostra època, el localisme cultural predominant continua afirmant que l’existència social autèntica és, o hauria de ser, connectada a llocs tancats.

Fa tot just cinc anys, vaig escriure un article en aquesta mateixa revista on parlava de desinformació i eleccions europees. En aquell moment, semblava que les eleccions havien donat uns resultats «acceptables» per a l’statu quo i es va concloure que s’havia sabut actuar contra la desinformació de manera adequada en relació amb l’activació del Codi de Bones Pràctiques contra la Desinformació, al qual s’havien d’adherir les grans plataformes i xarxes socials.

La consolidació del pòdcast, com a format sonor heterogeni, fa que hi hagi un ventall de propostes per a tots els gustos i públics. A Parenthesis, el pòdcast dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, hem fet «Cacophony», una peça que combina l’activisme, el debat i el teatre. «Cacophony» és la primera activitat de 2024 impulsada per l’Àrea de Cultura de la UOC, en el marc del Vicerectorat d’Aliances, Comunitat i Cultura, i amb la participació de professorat dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i dels Estudis d’Arts i Humanitats, d’estudiants dels màsters universitaris en línia de Periodisme i Comunicació Digital: Dades i Noves Narratives i de Social Media: Gestió i Estratègia, i de la Unitat d’Igualtat. Aprofitem que tenim el micròfon obert per aproximar-nos a «Cacophony» des d’angles diferents.