La capital andalusa va acollir l’última setmana de juny el XV Congreso Español de Sociología, organitzat per la Federación Española de Sociología en col·laboració amb el Departament de Sociologia de la Universitat Pablo de Olavide. Aquesta nova edició ha estat dedicada a l’estudi de la societat digital.

L’informe Desigualtat digital i vellesa: la bretxa digital que encara cal tancar analitza les dades més rellevants i actualitzades sobre digitalització i gent gran, i proposa dotze recomanacions per reduir la bretxa sociodigital a Catalunya. L’estudi, coautorat per Mireia Fernández-Ardèvol, Sara Suárez-Gonzalo i Isabel Sáenz Hernández, es pot consultar sencer al web del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) del Parlament de Catalunya.

La formació universitària en comunicació és sotmesa a una pressió constant per adaptar-se als ràpids canvis socials, polítics, culturals, econòmics i tecnològics. Aquests determinen les característiques i necessitats de l’alumnat, però també les particularitats i exigències de la indústria de la comunicació a la qual aquest aspira a incorporar-se. Què en diuen les recerques més recents? I quins són els reptes i les oportunitats que viuen les facultats de Comunicació en el seu dia a dia?

En el nostre recent article «¿Ciudadanía vigilada o monitorización ciudadana?» (Suárez-Gonzalo i Feenstra, 2023), analitzem dues aproximacions a la relació entre tecnologia i democràcia que beuen de tradicions democràtiques diferents i persegueixen objectius diferents: la vigilància i el monitoratge.

D’un temps ençà, el discurs de la «servitud tecnològica voluntària» ha guanyat força en entorns acadèmics i no acadèmics. En particular, en relació amb les noves tecnologies de la informació i de la comunicació. Podem parlar, però, de serfs i serves tecnològics? Podem dir que aquesta anomenada servitud és voluntària?

Semblaria lògic que una capacitat més gran per reconèixer i entendre els algoritmes que operen en el nostre entorn impliqués una capacitat més gran de relacionar-s’hi de manera lliure i d’acord amb la voluntat d’un mateix, especialment quan aquests afectin qüestions sensibles. Malgrat això, hi ha indicis que contradiuen aquesta intuïció. En un nou projecte de recerca, analitzaré les causes i els efectes d’aquesta dissonància aparent que anomeno la «paradoxa de la consciència algorítmica».

A pocs sorprendrà que el règim xinès utilitzi tecnologies digitals per vigilar i sancionar la població. El que pot sorprendre més és que aquest tipus de tecnologies de control també es facin servir en el si de democràcies avançades com la nostra.