Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "cultura digital" : 105 resultats
La `biblioteca¿ de les coses

Està demostrat que les crisis atreuen la col·laboració. Ho hem vist a les xarxes socials durant tota la pandèmia: cridant #joemquedoacasa, compartint receptes a través del #joemquedoacasacuinant i entretenint grans i petits amb els clubs de lectura de #joemquedoacasallegint. També hem sortit a aplaudir cada vespre en companyia dels nostres desconeguts veïns, emocionats sentint que formem part d’una gran comunitat. Això ha propiciat una cultura de compartir que ens predisposa a buscar fórmules innovadores que ens ajudin a remuntar l’aturada en l’activitat econòmica i a recuperar la confiança en el futur.

Allò d¿Ibai: Twitch i, de nou, el futur de la televisió

En aquest article intentaré ordenar les meves impressions, fruit d’una sèrie de converses reveladores i un recent reportatge televisiu que coincideixen a posar el focus en cap a on va això que anomenem televisió. El reportatge era concretament un Lo de Évole que el periodista català va dedicar a una figura clau per entendre el moment en què ens trobem en l’àmbit de la comunicació: Ibai Llanos.

El mite de la màquina i la tecnodiversitat

«La durada de 800 vides encadenades pot comprendre més de 5.000 anys. Però, d’aquestes 800 persones, 650 van passar les seves vides en coves o en llocs pitjors; només les últimes 70 han crescut tenint algun mitjà realment efectiu per comunicar-se amb els altres, només les últimes 6 han pogut veure alguna paraula impresa o tingut els recursos per mesurar el fred o la calor, només les últimes 4 han pogut mesurar el temps amb certa precisió; només les 2 últimes han fet servir un motor elèctric, i la immensa majoria dels elements que componen el nostre món material va ser desenvolupada en l’interval corresponent a l’última de les 800 persones» (Buchanan, 2010).

De les caretes als cors: origen i ús dels emojis

Les emoticones o els emojis són elements gràfics que formen part de la comunicació ordinària en el nostre dia a dia, mitjançant els diferents dispositius, plataformes o xarxes socials. Serveixen per emfatitzar o dotar d’emocions i contingut els missatges textuals, però en algunes ocasions també serveixen per definir-nos, com un element més d’expressió personal.

Les biblioteques, sempre al rescat de la societat

Aquest no està sent un any més per a ningú. Per a les biblioteques tampoc. El 24 d’octubre van celebrar el seu dia internacional com la pandèmia ens té acostumats: sense activitats presencials, amb aforament restringit, amb llibres en quarantena, amb gels hidroalcohòlics i mampares al taulell de préstec... Una celebració estranya, com tota la resta. Serveixi aquest senzill article com a petit homenatge a les biblioteques i a les bibliotecàries i bibliotecaris que han seguit aquí, com sempre, al servei de la ciutadania, adaptant-se i acompanyant-nos en aquests temps tan difícils.

Els esdeveniments de moda en temps de COVID-19

La COVID-19 ha obligat a anul·lar o transformar molts dels esdeveniments previstos. En alguns casos, s’ha optat per convertir-los en esdeveniments virtuals, dels quals donàvem algunes pistes en un article anterior. L’àmbit de la moda, un sector que tradicionalment ha invertit en esdeveniments per presentar les seves noves col·leccions, també s’ha anat adaptant al nou context, passant per esdeveniments híbrids fins a propostes 100% online.

Superfície de navegació: espai per habitar i localitzar

No exagerem quan afirmem que les ciutats han incorporat una pell digital en la seva superfície, perquè si calculem la quantitat de dades digitals que circulen per les xarxes sense fils dels centres urbans entendríem que en algunes zones existeixen més bits que ciment. A causa d’això, la superfície habitable s’està transformant en un territori d’interacció digital mediada per dispositius personals i grans infraestructures de comunicació.

Societat de consums

El 1899 Thorstein Veblen va escriure La teoria de la classe ociosa com a crítica d’una societat nord-americana que al cap de dues dècades es convertiria en l’anomenada societat de consum. Durant aquells feliços vint (roaring twenties) es va inflar el que seria una de les bombolles econòmiques més sagnants i, un segle més tard, després dels mesos en què ens hem vist en l’obligació de romandre en bombolles físiques pel confinament, parlar de consum en singular pot revelar-se insuficient.

Comptes paròdia a Twitter: sàtira social o 'fake news¿?

En el context actual de pandèmia, però també de crispació política, han circulat nombroses informacions falses l’origen de les quals es troba en contingut generat des de comptes que parodien algun conegut personatge de l’esfera pública, habitualment des de Twitter. En alguns casos s’han arribat a suspendre alguns comptes, acusats de jugar a la confusió amb una persona real. Aquesta desconfiança informativa sol passar per alt la diversitat de tipologies, contextos i rols que tenen els personatges paròdics en xarxes socials. En aquest article em proposo fer una aproximació inicial a aquest fenomen, més complex del que sembla a primera vista.

Fer recerca sobre comunicació a les xarxes en temps de confinament

Fa un mes, quan escric aquest article, que ens vam tancar a casa per la situació del coronavirus. En tot aquest temps, els mitjans de comunicació i les xarxes socials s’han fet elements indispensables del nostre dia a dia, i els seus continguts han anat mostrant variacions, com si es tractés d’un organisme, mostrant diferents estats d’ànim i una evolució al llarg dels dies.

105 resultats | Pàgina 1 de 11
1 |
2 |
Següent >>