Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "cultura digital" : 109 resultats
Món 'hacker' i disseny (II): 'hackejar' és dissenyar en obert

El hacking i l'open design (dissenyar amb protocols oberts) tenen molt en comú. Aquestes dues pràctiques estan lligades en l'àmbit filosòfic i en la praxi. L'open design és una tendència que neix sota la influència de el moviment de programari lliure en el bressol de el moviment hacker. En aquest cas, l'open design aplica els postulats d'aquest moviment a la pràctica del disseny industrial.

L'hipertext ha tornat per quedar-se (o hauria)

En els anys 90 de segle passat, quan es va popularitzar Internet, es parlava d'Internet com el gran hipertext. Una gran xarxa d'informació interconnectada que et permetria navegar i anar connectant diferents informacions perquè l'usuari d'Internet pogués tenir tot el coneixement al seu abast. Un text que contenia diferents enllaços i que li permetia el lector escollir entre diferents camins. Però, sobretot, una forma de lectura que transcendeix el lineal per aprofitar les connexions lògiques de la pensada (Joan Campàs, 2005).

L'assaig audiovisual com a forma d'investigació en el context digital

L’auge de l’assaig audiovisual, una pràctica que permet reflexionar sobre la imatge des de la mateixa imatge, comença a tenir un impacte i una rellevància en les investigacions sobre l’audiovisual en el context digital molt estimulants. La seva heterogeneïtat, llibertat i voluntat d’experimentació el converteixen en un format alternatiu a l’anquilosament de les descripcions i anàlisis pròpies del paper i la crítica acadèmica.

Món 'hacker' i disseny: el 'hacker' com a subjecte polític

Un hacker és una figura nascuda amb la irrupció de la cibernètica, les tecnologies digitals i internet. Aquesta és la imatge popular que s'ha naturalitzat en els mitjans de comunicació. No obstant això, si definim el que és un o una hacker, podrem trobar referències a la història de la humanitat que encaixin en aquest concepte, encara que no se'ls anomeni d'aquesta forma. De fet, parlem d'una actitud política davant la vida. 

La `biblioteca¿ de les coses

Està demostrat que les crisis atreuen la col·laboració. Ho hem vist a les xarxes socials durant tota la pandèmia: cridant #joemquedoacasa, compartint receptes a través del #joemquedoacasacuinant i entretenint grans i petits amb els clubs de lectura de #joemquedoacasallegint. També hem sortit a aplaudir cada vespre en companyia dels nostres desconeguts veïns, emocionats sentint que formem part d’una gran comunitat. Això ha propiciat una cultura de compartir que ens predisposa a buscar fórmules innovadores que ens ajudin a remuntar l’aturada en l’activitat econòmica i a recuperar la confiança en el futur.

Allò d¿Ibai: Twitch i, de nou, el futur de la televisió

En aquest article intentaré ordenar les meves impressions, fruit d’una sèrie de converses reveladores i un recent reportatge televisiu que coincideixen a posar el focus en cap a on va això que anomenem televisió. El reportatge era concretament un Lo de Évole que el periodista català va dedicar a una figura clau per entendre el moment en què ens trobem en l’àmbit de la comunicació: Ibai Llanos.

El mite de la màquina i la tecnodiversitat

«La durada de 800 vides encadenades pot comprendre més de 5.000 anys. Però, d’aquestes 800 persones, 650 van passar les seves vides en coves o en llocs pitjors; només les últimes 70 han crescut tenint algun mitjà realment efectiu per comunicar-se amb els altres, només les últimes 6 han pogut veure alguna paraula impresa o tingut els recursos per mesurar el fred o la calor, només les últimes 4 han pogut mesurar el temps amb certa precisió; només les 2 últimes han fet servir un motor elèctric, i la immensa majoria dels elements que componen el nostre món material va ser desenvolupada en l’interval corresponent a l’última de les 800 persones» (Buchanan, 2010).

De les caretes als cors: origen i ús dels emojis

Les emoticones o els emojis són elements gràfics que formen part de la comunicació ordinària en el nostre dia a dia, mitjançant els diferents dispositius, plataformes o xarxes socials. Serveixen per emfatitzar o dotar d’emocions i contingut els missatges textuals, però en algunes ocasions també serveixen per definir-nos, com un element més d’expressió personal.

Les biblioteques, sempre al rescat de la societat

Aquest no està sent un any més per a ningú. Per a les biblioteques tampoc. El 24 d’octubre van celebrar el seu dia internacional com la pandèmia ens té acostumats: sense activitats presencials, amb aforament restringit, amb llibres en quarantena, amb gels hidroalcohòlics i mampares al taulell de préstec... Una celebració estranya, com tota la resta. Serveixi aquest senzill article com a petit homenatge a les biblioteques i a les bibliotecàries i bibliotecaris que han seguit aquí, com sempre, al servei de la ciutadania, adaptant-se i acompanyant-nos en aquests temps tan difícils.

Els esdeveniments de moda en temps de COVID-19

La COVID-19 ha obligat a anul·lar o transformar molts dels esdeveniments previstos. En alguns casos, s’ha optat per convertir-los en esdeveniments virtuals, dels quals donàvem algunes pistes en un article anterior. L’àmbit de la moda, un sector que tradicionalment ha invertit en esdeveniments per presentar les seves noves col·leccions, també s’ha anat adaptant al nou context, passant per esdeveniments híbrids fins a propostes 100% online.

109 resultats | Pàgina 1 de 11
1 |
2 |
Següent >>