Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "cultura digital" : 116 resultats
Metavers: antecedents transmèdia i la semàntica ciberpunk

Què diria William F. Gibson (Neuromàntic,1984), si aixequés el cap, sobre el metavers de Zuckerberg? Bé, de fet, li ho podríem preguntar per què, tot i que ja té setanta-tres anys i les seves aventures psicodèliques dels anys setanta, continua viu (i escrivint).

Ja t'ho vaig dir, Zuckerberg!

És molt lleig fregar a algú pels morros el típic «jo-ja-t’ho-vaig-dir», però la veritat és que jo ja ho vaig dir. Vaig pronosticar que el Facebook que hem conegut fins ara deixaria d’existir en un termini de tres o quatre anys, i ho vaig pronosticar fa exactament tres anys i vuit mesos.

'Xatbots' i biaixos: aliats per al discurs de l'odi

La intel·ligència artificial (IA) va guanyant terreny i la seva ocupació cada vegada es fa més extensiva. La fem servir de vegades sense adonar-nos-en, hi dialoguem en forma de xatbots i, molt sovint, la seva tasca pot condicionar de manera clara la nostra visió i la representació que rebem de la realitat. La detecció de biaixos que poden adquirir a la fase de disseny o desenvolupament posterior resulta clau i, per això, el seu estudi i la implementació d’iniciatives que advoquin per l’ètica i la transparència són necessàries.

Món 'hacker' i disseny (III): cultura 'maker', entre el dissenyador 'hacker' i el dissenyador neocon

A més del hacker, revisarem la figura contemporània del maker. La figura del maker neix vinculada a la fabricació digital en els inicis de l'any 2000. Moltes persones veuen aquesta figura com la domesticació dels hackers, joves de classe mitjana, provinents d'àmbits creatius i que s'especialitzen en el relat de les nouvingudes tecnologies de la fabricació digital. Els makers onegen la bandera d'una nova societat de consum més democràtica.

De la biblioteca universal a l'internet dels afectes

Insistir que internet no és un objecte neutre i separable, que pugui establir un sentit al marge de la societat que el produeix i en la qual s'integra, no s'hauria d'entendre com una afirmació que vagi en contra dels estudis d'internet com una disciplina independent, amb caràcter propi, sinó tot el contrari. Més aviat l'humanitza. Que la immensa estructura tecnològica que anomenem internet encarni diferents valors i interessos en tots els seus nivells, des del suport material sobre el qual es desplega fins a les formes fugaces de comunicació i consum que facilita, és el que permet, precisament, que la seva anàlisi configuri un àmbit d'estudi diferenciat, capaç de donar resultats rellevants sobre el món en què vivim.

Despoblació: deixem-nos adoptar per un poblet bo

Segons el diario.es, en un article publicat al febrer de 2019, gairebé un terç de la població espanyola viurà concentrada a Madrid i Barcelona d'aquí a 15 anys. El 2035, el 33% dels espanyols viurà en aquestes dues ciutats, més València, Saragossa i Sevilla, segons les projeccions de l'ONU. I el 2050 el 88% de la població espanyola viurà en el medi urbà, mentre que ara aquest percentatge no arriba a el 80%. 

Món 'hacker' i disseny (II): 'hackejar' és dissenyar en obert

El hacking i l'open design (dissenyar amb protocols oberts) tenen molt en comú. Aquestes dues pràctiques estan lligades en l'àmbit filosòfic i en la praxi. L'open design és una tendència que neix sota la influència de el moviment de programari lliure en el bressol de el moviment hacker. En aquest cas, l'open design aplica els postulats d'aquest moviment a la pràctica del disseny industrial.

Món 'hacker' i disseny (II): 'hackejar' és dissenyar en obert

El hacking i l'open design (dissenyar amb protocols oberts) tenen molt en comú. Aquestes dues pràctiques estan lligades en l'àmbit filosòfic i en la praxi. L'open design és una tendència que neix sota la influència de el moviment de programari lliure en el bressol de el moviment hacker. En aquest cas, l'open design aplica els postulats d'aquest moviment a la pràctica del disseny industrial.

L'hipertext ha tornat per quedar-se (o hauria)

En els anys 90 de segle passat, quan es va popularitzar Internet, es parlava d'Internet com el gran hipertext. Una gran xarxa d'informació interconnectada que et permetria navegar i anar connectant diferents informacions perquè l'usuari d'Internet pogués tenir tot el coneixement al seu abast. Un text que contenia diferents enllaços i que li permetia el lector escollir entre diferents camins. Però, sobretot, una forma de lectura que transcendeix el lineal per aprofitar les connexions lògiques de la pensada (Joan Campàs, 2005).

L'assaig audiovisual com a forma d'investigació en el context digital

L’auge de l’assaig audiovisual, una pràctica que permet reflexionar sobre la imatge des de la mateixa imatge, comença a tenir un impacte i una rellevància en les investigacions sobre l’audiovisual en el context digital molt estimulants. La seva heterogeneïtat, llibertat i voluntat d’experimentació el converteixen en un format alternatiu a l’anquilosament de les descripcions i anàlisis pròpies del paper i la crítica acadèmica.

116 resultats | Pàgina 1 de 12
1 |
2 |
Següent >>