L’estudi de la societat digital, tema central del XV Congreso Español de Sociología

Les i els investigadors de l’àmbit de la sociologia (i afins) ens reunim l’última setmana de juny a la ciutat de Sevilla per celebrar l’esdeveniment nacional principal en l’àmbit, el XV Congreso Español de Sociología. Aquesta edició de la trobada, organitzat per la Federación Española de Sociología en col·laboració amb el Departament de Sociologia de la Universitat Pablo de Olavide, va estar dedicada a discutir les recerques més recents sobre el context de digitalització de la societat espanyola i els seus efectes. Sota el lema #SociologíaParaLaSociedadDigital, l’atenció es va posar, especialment, en estudis que, des de mètodes i perspectives sociològiques, es preocupen per les interseccions entre la digitalització i la justícia, la igualtat, els drets humans, la llibertat o la sostenibilitat de l’entorn. Un tema de màxim interès en una societat en què, cada vegada més, les tecnologies digitals exerceixen un paper central.

 

Cartell del congrés

Font: Federación Española de Sociología / Universitat Pablo de Olavide

L’inici del congrés va estar marcat per una sessió d’obertura al Teatro de la Plaza de España que va comptar amb intervencions de representants institucionals, a més de la intervenció de presentació del congrés i la conferència inaugural Redes sociales: desde la sociedad presencial a la sociedad digital, a càrrec de Félix Requena, catedràtic de la Universitat de Màlaga. La part central de l’esdeveniment va ser la presentació de més de 1.700 comunicacions estructurades en un gran nombre de sessions paral·leles organitzades entorn dels més de 40 grups temàtics que reflecteixen diferents branques sociològiques centrades en qüestions com la família, la política, l’economia, l’art i la cultura, el món rural i urbà, el treball, la immigració, la salut, el turisme i l’oci, el gènere, la religió, la infància, el consum, els moviments socials, la psicologia social, la comunicació i el llenguatge o la ciència i la tecnologia, entre d’altres. D’altra banda, es van celebrar 8 seminaris i 9 sessions especials semiplenàries que es van ocupar de temes que comprenen des de la irrupció dels sistemes d’intel·ligència artificial en l’educació fins a la violència o la desigualtat digital, passant per qüestions de tall més metodològic relacionades amb les variacions en la recerca sociològica relacionades amb l’ús de noves eines digitals.

El fermall final el va posar la conferència plenària de clausura La sociedad digital: algunos interrogantes actuales celebrada en el Paranimf de la Universitat Pablo de Olavide, de la mà de Inés Alberdi (Universitat Complutense de Madrid, guanyadora del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2019) i Constanza Tobío (Universitat Carlos III de Madrid, guanyadora del Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2021), amb la moderació de José Félix Tezanos (president del Centro de Investigaciones Sociológicas). Complementàriament, el nodrit programa del congrés també va acollir quatre exposicions: comunicacions en format pòster, una mostra de productes tecnològics, la presentació d’un congrés centrat en la guerra contra Palestina i un altre dedicat a les aportacions de les dones a la sociologia.

Gent gran i vigilància digital

En aquest marc excepcional, la nostra contribució, juntament amb Mireia Fernández-Ardèvol com a coautora (professora agregada dels Estudis de Ciències de la Informació i de la comunicació de la UOC i investigadora sènior del grup CNSC-IN3) i Joel Peiruza Parga (assistent de recerca del mateix grup de recerca) es va emmarcar en una sessió organitzada pel Grupo de Trabajo 23 Sociología del Conocimiento y de la Ciencia y Tecnología. Sota el títol Vigilancia digital: percepciones y comportamientos en el caso de las personas mayores, hem presentat els resultats d’un estudi recent en què analitzem quina relació hi ha entre la percepció de vigilància i els comportaments de protecció en l’àmbit digital en el cas de les persones grans a Espanya.

De caràcter quantitatiu i basat en una enquesta dirigida a la població de 60 anys o més usuària d’internet i resident a Espanya, l’estudi va ser desenvolupat a finals de l’any 2023 en el marc del projecte de recerca Aging in Data (ref.: 895-2021-1020, Social Sciences and Humanities Research Council del Govern del Canadà). A més del projecte Aging in Data, aquesta recerca ha estat finançada per l’ajuda Juan de la Cierva-Formació FJC2020-044757-I (Ministeri de Ciència i Innovació / Agència Estatal de Recerca (Govern d’Espanya) / 10.13039/501100011033 i la Unió Europea / NextGenerationEU/PRTR) i l’ajuda de mobilitat José Castillejo CAS22/00216 (Ministeri d’Universitats, Govern d’Espanya), de les quals he estat beneficiària. I també pel Grup SGR Consolidat Communication Networks and Social Change (ref.: 2021 SGR 01397, Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, Generalitat de Catalunya).

Addicionalment, en la sessió, vam poder compartir i intercanviar idees amb col·legues de diverses universitats de sistema espanyol que han presentat comunicacions sobre temes com la percepció de l’ús de la tecnologia en l’accés a serveis públics digitalitzats, l’ús de robòtica per a la cura de persones grans o per a l’autonomia moral d’adolescents amb trastorns de l’espectre autista, l’ús d’eines digitals contra la solitud indesitjada o l’impacte de la tecnologia en l’organització social de les cures.

La UOC ha tingut una gran representació en el congrés. Entre les ponències de les i els col·legues de la institució, en destacaré les dues següents que comparteixen vinculació amb els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, o al grup de recerca Communication Networks and Social Change (IN3). En primer lloc, Sandra Sanz Martos ha presentat l’estudi Las hackathones sociales como estrategia de dinamización en áreas rurales: el caso de la Hackathon Almanzora Comparte en el grup de treball sobre Sociologia Rural, amb Ricard Espelt i Soledad Morales com a coautors. D’altra banda, el grup de treball sobre Sociologia Política ha inclòs la presentació La evaluación de la satisfacción ciudadana con los presupuestos participativos: encuestas y nuevas metodologías aplicadas en los municipios catalanes, els coautors de la qual són Rosa Borge Bravo, Joan Balcells, Laia Márquez, Albert Padró-Solanet, Joel Peiruza i Raül Rodríguez.

Citació recomanada

SUÁREZ-GONZALO, Sara. «L’estudi de la societat digital, tema central del XV Congreso Español de Sociología». COMeIN [en línia], juliol 2024, no. 145. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n145.2449