El creixent entrellaçament entre els videojocs i les dinàmiques d’apostes és un fenomen que ha captat l’atenció tant d’investigadors i legisladors com de la societat en general. El concepte de gamblificació –la introducció de mecàniques pròpies dels jocs d’apostes en contextos no relacionats amb elles– ha pres protagonisme en un món en què les microtransaccions i les caixes de botí han convertit els videojocs en un espai híbrid entre l’entreteniment i el risc econòmic.

«Oro negro», «Alas en los tacones» o «Champú de huevo». Aquests són els títols d’algunes de les cançons de Tino Casal. El Centro Asociado de Asturias de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) organitza un curs del 22 al 24 de juliol de 2024 dedicat a l’icònic artista asturià. Parlem amb Fernan del Val, professor de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia d’aquesta universitat i director del curs.

Coldplay ha anunciat recentment la reedició de diversos dels seus treballs més populars en EcoRecord, un suport físic en què el plàstic reciclat PET substitueix el clàssic PVC. Independentment de preferències musicals, cal reconèixer que Coldplay ha contribuït a visibilitzar la necessitat que la indústria musical aposti per la sostenibilitat. Però què significa això i fins a quin punt aquest moviment és real?

La sèrie de ficció de Ripley (Netflix) conviu en plataformes amb l’estrena de la sèrie documental El caso Sancho (HBO) i el seguiment en la premsa del judici a Tailàndia. Seure al sofà a veure la sèrie Ripley a Espanya, el maig de 2024, et fa pensar de manera inevitable en el cas Sancho: dos assassins joves i bells, seductors queer, oportunistes àvids de diners i riquesa que cometen els seus crims a escenaris idíl·lics, perifèries del plaer allunyades dels seus països d’origen, encarnats en identitats que van mutant segons les diferents circumstàncies i necessitats. Necessitats que es basen a obtenir el que volen a qualsevol preu.

Són moltes les visions crítiques sobre el capitalisme digital que s’estan elaborant en els darrers anys des de diferents disciplines i sabers, advertiments que cal tenir en compte i que cal posar en diàleg. Enmig de la infoxicació de les xarxes, ens estem convertint en serfs i serves zombificats d’un règim nou?

La ciència-ficció audiovisual viu una era particularment destacada, gràcies a l’èxit recent de pel·lícules com Dune Part 2 o d’apostes decidides de sèries de televisió com Para toda la humanidad, Constelación, Silo, Fundación o El problema de los tres cuerpos. Això sense comptar amb altres produccions que se situen en els seus límits (depenent del que entenguem per ciència-ficció). I per descomptat, altres camps tan fèrtils com la literatura o els jocs.

En la vibrant oferta radiofònica actual, a Espanya destaca un ecosistema variat en què diverses cadenes exerceixen un paper crucial en l’impuls i revitalització dels formats dramàtics de ficció. Noms insignes com RNE, Cadena SER, COPE, Onda Cero i Atresmedia s’han situat en l’avantguarda i han contribuït al rescat i la difusió de la ficció radiofònica.

Reflexionem sobre la fenomenologia i l’experiència cinematogràfica, basant-nos en Bazin i Merleau-Ponty per explorar la relació del cinema amb la realitat, i emfatitzem l’ambigüitat en la vivència humana. Examinem com el cinema desafia les normes de gènere i confronta la representació convencional del cinema clàssic, utilitzant la filmografia d’Harmony Korine. En obres com Spring Breakers (2012), Korine usa el realisme per debatre la identitat juvenil estatunidenca, tot qüestionant els sistemes de signes tradicionals i oferint una perspectiva crítica sobre gènere, sexualitat i violència.

L’humor fet per dones que es gesta en l’ecosistema mediàtic d’internet té un encaix difícil quan es desplaça a canals i formats generalistes. Després d’Elvis (Baz Luhrmann, 2022), on se’ns conta amb una narrativa i una estètica aclaparadores l’ascens i caiguda del mite popular d’Elvis consumit en les gargamelles del showbusiness, Sofia Coppola ens conta a Priscilla (2023) el revers íntim i domèstic de la vida de la seva dona durant els seus anys de relació (1959-1973): la seva primera trobada a la base militar nord-americana d’Alemanya –ella amb 14 anys i ell amb 24–, la seva marxa als EUA, la seva vida a Graceland, les noces, la maternitat i la separació.

La gestió de les multituds ha esdevingut més especialitzada, amb un èmfasi en el control del nombre d’assistents, la regulació d’entrades i la consideració del distanciament social per garantir la satisfacció. Tanmateix, hi ha inquietuds persistents sobre com algunes vivències de la pandèmia continuen influint en la psicologia dels participants, i com elements com les xarxes socials, l’increment del cost per accedir a esdeveniments o el consum d’alcohol i altres drogues poden posar en perill el desenvolupament adequat d’un esdeveniment.