Les xarxes socials són una part essencial del dia a dia dels adolescents. En particular, TikTok i Instagram s’han convertit en les plataformes més utilitzades pels joves, fins al punt que influeixen en la seva manera de comunicar-se, expressar-se i, fins i tot, en la seva identitat. Aquesta realitat ha generat preocupació entre educadors, famílies i experts en salut mental, ja que sovint es debat si l’ús d’aquestes plataformes pot tenir un impacte negatiu en el benestar i la vida social dels adolescents. Ara bé, què pensen els mateixos adolescents sobre aquestes xarxes socials? Quin efecte creuen que tenen en la seva vida diària?

En diverses pel·lícules i sèries de ficció recents ens trobem amb una tendència a l’alça: els principals malvats de la funció són bilionaris o col·lectius de bilionaris que actuen com a simple extensió dels seus privilegis. Tot i que això no és nou, com sempre, la ficció ens ajuda a entendre els sentiments i les pors dels temps en què vivim: la concentració de poder, l’explotació de persones, el menysteniment del canvi climàtic davant el negoci que suposa l’explotació dels recursos naturals pel consum o l’emergència de formes de govern autoritàries basades en la plutocràcia o la cleptocràcia.

Que aixequi l’orella qui hagi escoltat alguna vegada una cançó que li agrada al supermercat, sopant a casa d’alguna amiga o fins i tot mentre esperava que la seva trucada fos atesa a l’ambulatori. Entre 1969 i 2010, Hilo Musical va complir amb la missió de proporcionar bona música a les llars i comerços espanyols que podien pagar-ho. Tot això amb una tecnologia capdavantera en l’era preinternet.

Claude Barras és una de les figures essencials de l’animació europea. Nascut a Sierre (Suïssa) el 19 de gener de 1973, va estudiar il·lustració a l’École Émile Cohl i antropologia a la Universitat Lumière, a Lió. El seu primer llargmetratge, La vida d’en Carbassó (Ma vie de Courgette, 2016), va ser aclamat per la crítica i el públic internacional, i va obtenir múltiples reconeixements, incloent-hi una nominació a l’Oscar. Ara presenta el seu segon llargmetratge: Salvatges.

Entre els dies 27 i 29 de novembre del recentment tancat 2024 es va celebrar a la Universitat Jaume I de Castelló el I Congreso Internacional de Creadoras en el Audiovisual: Una habitación propia: un nombre propio, dins del qual va tenir també lloc la V Jornada de Cine LGTBIQA+. A més de conferències i projeccions centrades en les representacions des de la perspectiva de gènere, els referents al cinema LGTBIQA+ i l’autoria femenina en l’audiovisual, van tenir lloc diàlegs molt suggeridors amb cineastes com Jaione Camborda, directora de O corno (2023), o productores com María Zamora, Premi Nacional de Cinematografia 2024.

La indústria de la música en directe ha experimentat una transformació sense precedents en els últims anys. En un món postpandèmia, els concerts i festivals han deixat de ser simples esdeveniments per convertir-se en experiències immersives i personalitzades. Des de la implementació de preus dinàmics fins a l’auge dels festivals de nínxol, els canvis en la indústria estan modelant no només l’accessibilitat dels esdeveniments, sinó també la percepció de valor per part del públic, però quin és el rumb?

A la passada edició del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya la sostenibilitat i l’angoixa davant possibles futurs no desitjats relacionats amb el canvi climàtic per causes humanes a través del fantàstic van tenir una presència important en diferents seccions. En aquest article n’exposarem algunes tendències destacades.

El creixent entrellaçament entre els videojocs i les dinàmiques d’apostes és un fenomen que ha captat l’atenció tant d’investigadors i legisladors com de la societat en general. El concepte de gamblificació –la introducció de mecàniques pròpies dels jocs d’apostes en contextos no relacionats amb elles– ha pres protagonisme en un món en què les microtransaccions i les caixes de botí han convertit els videojocs en un espai híbrid entre l’entreteniment i el risc econòmic.

«Oro negro», «Alas en los tacones» o «Champú de huevo». Aquests són els títols d’algunes de les cançons de Tino Casal. El Centro Asociado de Asturias de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) organitza un curs del 22 al 24 de juliol de 2024 dedicat a l’icònic artista asturià. Parlem amb Fernan del Val, professor de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia d’aquesta universitat i director del curs.

Coldplay ha anunciat recentment la reedició de diversos dels seus treballs més populars en EcoRecord, un suport físic en què el plàstic reciclat PET substitueix el clàssic PVC. Independentment de preferències musicals, cal reconèixer que Coldplay ha contribuït a visibilitzar la necessitat que la indústria musical aposti per la sostenibilitat. Però què significa això i fins a quin punt aquest moviment és real?