Aquesta musiqueta de fons

Que aixequi l’orella qui hagi escoltat alguna vegada una cançó que li agrada al supermercat, sopant a casa d’alguna amiga o fins i tot mentre esperava que la seva trucada fos atesa a l’ambulatori. Entre 1969 i 2010, Hilo Musical va complir amb la missió de proporcionar bona música a les llars i comerços espanyols que podien pagar-ho. Tot això amb una tecnologia capdavantera en l’era preinternet.

«Des de les antigues civilitzacions, l’home ha buscat nous mitjans musicals, fins a aconseguir avui –conquistada la perfecció per la tècnica– un sistema perfecte: fil musical». Aquesta cita extreta del número de març de 1971 de la revista Hilo Musical ens mostra el concepte que hi havia darrere d’aquest servei: facilitar l’escolta d’una selecció musical variada amb una bona qualitat tècnica a les llars i comerços espanyols. Tot això ocorria en un moment en el qual l’accés a la música era molt limitat, tant pel cost dels equips de so, cassets i vinils com per les dificultats per a accedir a la música en viu. En aquest context, Telefónica, a través de la seva filial COSESA (Comercial de Serveis Electrònics), i Ràdio Nacional d’Espanya van llançar el servei amb un cost de 425 pessetes (2,5 euros) mensuals. Els aparells els va fabricar primer l’empresa alemanya Hasler AG Bern i posteriorment l’espanyola SAPEC (S. A. de Productos Electrónicos y de Comunicación), que també es va encarregar de la instal·lació i manteniment en l’àmbit nacional.

Els canals d’Hilo Musical

Què sonava a Hilo Musical? Per descomptat, molta i variada música. En el número de febrer de 1971 s’ofereix una bona descripció dels canals:

Canal 1. «Música simfònica i òperes seleccionades entre els millors enregistraments de cada obra. Horari: de set del matí a dos de la matinada».

Canal 2. «Música ambiental, adequada per a fer grata l’estada a locals comercials, sales d’espera, llocs de descans i esbarjo, restaurants i, en general, on es precisi una atmosfera plàcida i amable. Horari: de set del matí a dos de la matinada».

Canal 3. «Folcklore, cançó lleugera espanyola, ritmes hispanoamericans, pàgines de “sarsueleta” i sarsuela, al costat de vells títols de singular renom, consagrats pel temps. Horari: de set del matí a tres de la matinada. Des de les dues de la tarda, èxits d’avui al costat dels quals el gust de la joventut renova; a les cinc de la tarda, els dimarts i divendres Jazzistes, i els dimarts, dijous i dissabtes, a les dos de la tarda, els grans èxits de la “Sèrie daurada”, tots dos amb una hora de durada. Els diumenges, de dotze a dos de la tarda, sessió especial de Jazz».

Canal 4. «Ritmes de mig temps i dinàmic, estimulants de l’activitat laboral i per a crear un ambient d’optimisme. Horari: de set del matí a dos de la matinada».

Canal 5. «Emet el Programa Nacional de Ràdio Nacional d’Espanya amb el seu complex d’espais informatius, esportius, culturals, recreatius i musicals. Horari: ininterromput».

Canal 6 (idiomes alemany, francès i anglès). «Ve a ser com una desinteressada contribució a la futura promoció social».

La revista ‘Hilo Musical’

Hilo Musical també és una revista que es va publicar entre 1970 i 1994 que es conserva a la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE). L’anàlisi del seu contingut és l’objecte del projecte de les investigadores Lola Costa Gálvez i Jordi Sánchez-Navarro «Estudi exploratori de l’impacte cultural del servei fil musical (hilo musical) a Espanya», finançat en la convocatòria Research Accelerator de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Aquesta publicació ofereix una finestra única a l’evolució del servei, cosa que permet examinar la seva programació, els gèneres musicals predominants, la publicitat associada i el seu rol en la socialització musical de diferents generacions.

Mantindrem informades les lectores dels nostres avanços. Mentrestant, continuïn escoltant bona música i segueixin-nos a Instagram i Bluesky.

Per saber-ne més:

LAHOZA, Isaac (2018). La música ambiental: definición, creación y análisis. Tesi doctoral, Universitat Complutense de Madrid. E-Prints Complutense [en línia]. Disponible a: https://hdl.handle.net/20.500.14352/17202

STERNE, Jonathan (2014). «There is no music industry». Media Industries Journal, vol. 1, no. 1. DOI: https://doi.org/10.3998/mij.15031809.0001.110

Imatge de portada:

Exemplars de la revista Hilo Musical. Font: Telefónica/Movistar