Des que vaig obrir el meu Instagram professional (@unaprofesorademurcia) he consumit molt de contingut educatiu que no només m’ha ajudat en les meves classes, sinó que també m’ha inspirat a l’hora de crear el meu propi contingut. Aquest article neix de l’interès a conèixer que hi ha darrere de les persones que, com jo, senten la necessitat de compartir la professió docent.
Sobre influencers n’hem parlat àmpliament en aquesta revista. Del seu gran impacte entre la població jove, de la diferència entre influència i audiència, les influencers i les causes socials o les o els academic influencers en l’àmbit científic, un fet molt relacionat amb el contingut d’aquest article. Així mateix, hem tractat l’altre tema d’aquest text: les motivacions del professorat.
En aquest article, tractarem l’àmbit de les influencers en l’àmbit de l’educació, les eduinfluencers, amb l’objectiu d’entendre una mica millor la motivació i el dia a dia de les creadores de contingut educatiu. Així, set professores de diferents etapes educatives han respost a cinc preguntes sobre el tema. Són Gabriela Delord (gabrieladelord), professora de la Universitat de Sevilla; Ana Esther (anaestherteacher), professora de secundària; Celia Salgado (lateacher_celia), professora de primària i d’adults; Noelia Valle (lapizarradenoe), professora de la Universitat Francesc de Vitòria; Alba Moya (fp_inlove), professora de formació professional; Elisenda Abad (amotivatedteacher), professora de secundària i batxillerat, i Josune Rodríguez-Negro (@lamagiadelaef), mestra d’educació física i professora a la Universitat del País Basc.
En aquest primer lliurament, us portem dues d’aquestes cinc preguntes:
Què et va inspirar a començar a fer contingut educatiu i quin va ser el repte més gran al principi?
La majoria d’entrevistades assenyalen la voluntat, i també la necessitat, de compartir bones pràctiques docents per ajudar les companyes com la inspiració principal per crear-ne els comptes:
«Fonamentalment, la necessitat dels docents, que moltes vegades se sentien perduts sobretot al principi del seu camí docent. I també perquè jo vaig estar en la mateixa situació fa molts anys i sentia que podia ajudar-los» (anaestherteacher).
En alguns casos, aquestes bones pràctiques docents són d’un àmbit molt específic, com és l’FP o la universitat, etapes educatives en què podem trobar molt menys contingut en xarxes socials en comparació amb primària, secundària o batxillerat. També trobem el desig de transmetre l’educació des de diverses perspectives, com la feminista en el cas d’Elisenda Abad (amotivatedteacher). En aquest sentit, la comunicació efectiva és fonamental, un fet molt relacionat amb el tipus de llenguatge:
«Vaig començar a publicar articles científics relacionats amb l’àmbit educatiu, però em vaig adonar que no arribaven als docents, per la qual cosa vaig pensar que les xarxes socials eren un bon lloc per poder difondre’ls» (@lamagiadelaef).
Per a moltes d’elles, Instagram també és una manera de mostrar les seves classes a alumnat i famílies. De fet, alguns d’aquests comptes són dirigits a l’alumnat, com és el cas de Noelia Valle (lapizarradenoe):
«Vaig començar a gravar vídeos perquè els meus estudiants estudiessin part dels continguts teòrics a casa [...]. A més, gravava vídeos amb continguts complicats que solien ser motiu de tutories de manera recurrent».
El cas de Celia Salgado (lateacher_celia), és una mica diferent, ja que la seva motivació principal va ser usar Instagram com a currículum i portafolis:
«Quan em vaig obrir la meva xarxa social (i abans), treballava en una acadèmia. El meu treball era inestable, laboralment parlant, i, en aquells dies, una de les meves millors amigues s’havia estat formant en el món de les xarxes socials i el màrqueting digital perquè obriria el seu negoci. Ella em deia que una xarxa social era el CV del segle XXI i va insistir tant que me’l vaig crear».
L’aspecte tècnic s’assenyala com el repte més gran, ja que cap de les professores entrevistades tenia formació en audiovisuals. També la durada i el format d’aquests vídeos per aconseguir continguts amens:
«La dificultat més gran amb els primers vídeos va ser que els meus estudiants els veiessin, perquè eren llargs i una lata… però quan vaig passar a la lightboard es va acabar aquest problema» (lapizarradenoe).
D’altra banda, la majoria també assenyalen la manca de temps per traslladar les idees en continguts i combinar-ho amb la seva vida personal. Finalment, trobem la representació del jo davant de la cambra:
«El que més em va costar va ser trobar el meu to i la manera com volia comunicar. De fet, no vaig mostrar la meva cara en el compte fins dos o tres anys després» (@lamagiadelaef).
Com tries els temes dels teus continguts i com t’assegures que la informació sigui correcta?
La majoria de les entrevistades assenyalen que els continguts que comparteixen estan relacionats amb el dia a dia de la seva docència. Siguin casos d’èxit o no:
«Conto tant el que em funciona com el que no» (anaestherteacher).
D’altres com Elisenda Abad (amotivatedteacher) comparteixen igualment un contingut més relacionat amb el seu dia a dia com a docent:
«En el meu cas personal, el contingut no és premeditat.»
L’altre criteri més esmentat és compartir el contingut que pugui agradar a l’audiència:
«L’elecció dels temes és fàcil: m’agrada pujar el que a mi com a consumidora m’agradaria veure. També, totes les coses que, com a teacher, m’agradaria aprendre i trobar» (lateacher_celia).
En aquest sentit, la interacció amb el contingut és molt valuós, com assenyala Alba Moya:
«M’agrada mostrar aquestes propostes perquè generen molt interès entre altres docents, els qui sovint em brinden feedback molt valuós [...]. Aquesta interacció és enriquidora i contribueix a crear una xarxa d’intercanvi de bones pràctiques» (fp_inlove).
En el cas de les professores universitàries, assenyalen la necessitat de traduir el llenguatge acadèmic:
«Sempre uso llibres i articles recents per assegurar-me que el contingut és correcte. I després busco la manera d’explicar-ho de la manera més didàctica» (lapizarradenoe).
De fet, per a Gabriela Delord, hi ha una relació entre la mena de continguts que comparteix i el nombre de seguidors:
«Són continguts que venen de les meves lectures, de congressos, d’altres articles científics, del meu llibre. Així que no hi ha dubte que són publicacions fiables; per això no he crescut més, perquè són publicacions denses. El públic de les xarxes socials prefereix publicacions amb informacions curtes i rases» (gabrieladelord).
Finalment, totes elles esmenten la citació de fonts científiques, llibres o papers, per contrastar la informació que comparteixen en el cas que siguin continguts més teòrics. En alguns casos, això s’empra perquè l’estudiantat aprengui:
«Acostumo a destacar professionals i referents que m’agradaria que els meus estudiants segueixin, de manera que puguin veure com el contingut que treballem a l’aula també té rellevància en les xarxes i en el món professional» (fp_inlove).
En el segon lliurament d’aquest article, abordarem les tres qüestions restants plantejades a les set eduinfluencers entrevistades.
Per saber-ne més:
LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. «Has pensat mai qui són els teus ‘influencers’ a Twitter?» COMeIN [en línia], febrer 2018, núm. 74. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n74.1807
MASSAGUER, Lluc. «Què impulsa a professionals del disseny a ser docents?». COMeIN [en línia], novembre 2024, núm. 148. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n148.2473
MUNTANYA BLASCO, Mireia. «Influencers i molt més». COMeIN [en línia], novembre 2016, núm. 60. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n60.1670
OLLÉ, Candela. «Emmirallats en els ‘influencers’». COMeIN [en línia], setembre 2024, núm. 146. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n146.2455
SAN CORNELIO, Gemma. «Causes socials i mitjans ‘mainstream’». COMeIN [en línia], maig 2021, núm. 110. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n110.2136
Citació recomanada
COSTA GÁLVEZ, Lola. «Comunicar la bona educació: les ‘eduinfluencers’ (I)». COMeIN [en línia], desembre 2024, no. 149. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n149.2480
Professora de Comunicació a la UOC
@lolacostagalvez