Una mirada banal i superficial podria atribuir a les altes temperatures de l’estiu, que està a punt de finalitzar, l’increment dels discursos (i delictes) d’odi que s’han anat produint durant aquest període estival. Però, lamentablement, no es tracta d’una qüestió passatgera ni el seu origen resideix en una qüestió tan trivial.
Tal com afirma Alonso Pascual (2013), algunes ideologies radicals contribueixen a consolidar idees i actituds no democràtiques, reafirmant conviccions absolutistes o fanatitzades. Aquestes expressions ideològiques faciliten la deformació del pensament, en la qual amb freqüència incorren els radicals.
El discurs d’odi va de bracet de la desinformació. «Són vasos comunicants», detalla Marta Montagut, professora agregada de la Universitat Rovira i Virgili i vicepresidenta de Learn to Check, associació enfocada en la formació en educació mediàtica. Montagut, que situa l’inici del fenomen en la campanya per a les presidencials americanes de 2016 (amb victòria de Donald Trump) i en la del Brexit del mateix any, considera que «sempre hi ha hagut una instrumentalització política de la mentida i un ús de l’emoció en les campanyes», però assenyala que «la diferència és que ara es fa de manera massiva i de manera que, malgrat que es manipuli l’opinió pública a propòsit, en comptes de perjudicar, reforça el lideratge».
La professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Silvia Martínez apunta a la pandèmia de la Covid com un altre dels episodis clau per a la multiplicació del que en anglès es denomina hate speech; un període en el qual «estàvem tots tancats més pendents de les xarxes» i durant el qual aquest discurs que apel·la directament a les emocions va calar profundament. Això, malgrat les proclames que sortiríem «tots millor». «Si tens un moment de tensió, en què hi ha coses que no surten, cerques un culpable», detalla aquesta professora de la UOC. «Es crea un missatge visceral i alimenta que les respostes també ho siguin», descriu. Sens dubte, l’odi té un rèdit polític i s’alimenta de la desinformació, conclou Montagut.
Iniciatives contra els discursos d’odi
Davant aquest context, la preocupació per part dels organismes públics és evident. Precisament, l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE), dependent del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, ha publicat un informe on detecta un «pic» de 190.000 missatges d’odi en xarxes socials amb contingut racista i xenòfob durant el mes de juliol passat, coincidint amb els successos de Torre Pacheco. Són uns 6.000 més que els registrats en tot el segon semestre de l’any (entre abril i juny), període en el qual se’n van comptabilitzar 184.096.
En aquesta línia, i coincidint amb la celebració del Dia Internacional per a Contrarestar el Discurs d’Odi, la pàgina web de la Moncloa va publicar, el passat 18 de juny, un petit dossier informatiu sobre «¿Qué son los discursos de odio y cómo podemos combatirlos?», que resulta de gran utilitat per als neòfits en la matèria. Però el més interessant és l’apartat sobre com combatre’ls. Entre les propostes, destaquen: Educació i sensibilització, Alfabetització mediàtica – aprendre a detectar notícies falses (fake news) i desinformació–, Contranarratives – aportar informació veraç, basada en fets, testimoniatges reals i dades–, Marc legal i institucional i Col·laboració multisectorial. Centrant-nos en aquest últim, l’ONU recomana que governs, entitats socials, centres educatius, plataformes i ciutadania treballin de manera coordinada, en línia amb la celebració del 18 de juny i la realització de campanyes globals en xarxes amb etiquetes com #NotoHate, #StopOdio o #NoAlOdio. Igual que durant la pandèmia vam ser capaços de conscienciar-nos de la importància de quedar-se a casa a través de l’etiqueta #yomequedoencasa, l’ONU apel·la a la responsabilitat ciutadana i al fet que cooperem per a combatre els discursos d’odi.
Des del Govern de la Generalitat, s’està impulsant un Pacte Nacional Contra els Discursos d’Odi, que és un dels compromisos del Departament d’Igualtat i Feminisme, capitanejat per Eva Menor. Segons va explicar Menor, amb l’enteniment es vol «fomentar la cohesió social, prevenir els conflictes i la violència que se’n pugui derivar, per protegir els drets humans i per donar resposta a l’actual context en què aquests discursos són presents».
En l’àmbit no governamental existeixen iniciatives com ara #SomosMás, que aposten per la suma de les diferents estratègies d’unitat en la creació dels diferents col·lectius. #SomosMás és una iniciativa que participa en la construcció d’una societat diversa, democràtica i inclusiva. Ha arribat a més de 80.000 joves, 2.000 docents i 2 milions d’interaccions en el camí vers una cultura de la pau en tot el país; sempre amb la finalitat de treballar per la sensibilització i prevenció enfront dels discursos d’odi. Sota el lema «Som més generant contranarratives: dona-li la volta als discursos d’odi», utilitzen les xarxes socials com a altaveu i, des de les mateixes experiències de vida, les narratives acompanyen i serveixen com a guia, com a intercanvis entrellaçats en els què les accions per a contrarestar discursos d’odi busquen la construcció col·lectiva de contranarratives positives. Però també es recolzen en tallers d’art, teatre social, poesia i rap amb consciència social per a sensibilitzar a la joventut i a la societat en general.
La coordinació, la suma d’accions en tots els àmbits i la cooperació són estratègies clau per a combatre els discursos d’odi, tal com recomana Nacions Unides. De res serveixen les individualitats davant qüestions globals com aquesta. Una vegada més, la col·laboració és la resposta.
Per saber-ne més:
ALONSO PASCUAL, Rogelio (s.d.). «Ideologías radicales y no democráticas como potenciadores de riesgo para la seguridad nacional». Cuadernos de estrategia, no. 159, pàg. 229-268 [en línia]. Disponible a: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4173184.pdf
LA MONCLOA (2025). «¿Qué son los discursos de odio y cómo podemos combatirlos?». La Moncloa [en línia]. Disponible a: https://www.lamoncloa.gob.es/paginas/informacion/que-son-los-discursos-de-odio.aspx
Imatge de portada:
Foto de Pexels/Designecologist.
Citació recomanada
SANZ, Sandra. «Discursos d’odi: la col·laboració és la resposta». COMeIN [en línia], setembre 2025, no. 157. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n157.2562
